Localitzen 24 inhumacions del priorat de Santa Maria de Natzaret en unes obres de Ronda de Sant Antoni
Es tracta d'individus masculins i femenins, orientats d’oest a est, així com d’infantils
ACN Barcelona.-Unes obres de rehabilitació integral d'una finca situada a la Ronda de Sant Antoni han posat al descobert 24 inhumacions que formarien part del cementiri de l’antic priorat de Santa Maria de Natzaret, amb una cronologia entre els segles XIV i XV. Les tombes es troben excavades directament al terreny natural, sense presència de taüts o altres tipus de coberta. D’aquests enterraments s’han localitzat individus masculins i femenins, orientats d’oest a est, i d’infantils, que es troben orientats de nord a sud, de manera excepcional, malgrat ser enterraments cristians. També s'han descobert algunes estructures constructives del convent de Valldonzella que s'instal·là després de la guerra dels Segadors (1640-1652) i que ocupà l’espai de l'antic priorat.
Els treballs, dirigits per l’arqueòleg Jordi Ramos, de l’empresa ATICS, s’aniran desenvolupant durant les properes setmanes, ampliant el coneixement històric i arqueològic d’aquesta zona de la ciutat. Context històric del convent El convent del priorat de Santa Maria de Natzaret va ser depenent de Santa Maria de Poblet, i es va fundar el 1311 i va desaparèixer el 1660. Es tracta d'una donació feta al monestir de Poblet per Sibil·la de Saga, vídua d’Arnau de Cabrera, que el 1311 va comprar uns terrenys que en aquella època es trobaven extramurs de la ciutat, anomenats Mas d’en Moneder, amb la finalitat que Poblet hi establís un priorat on els monjos la recordessin i preguessin per la seva ànima. L’abat de Poblet Pere Alferic (1302-1312) va encarregar-se de la fundació del priorat i l’any següent, ja hi consta un tal Bernat com prior de Natzaret. El mateix lloc el va ocupar posteriorment (entre 1674 i 1909) la comunitat de monges del mateix ordre, de Valldonzella, el convent de les quals fou destruït durant la Guerra dels Segadors (1652), i que es localitzava a prop de Creu Coberta. Durant el segle XIX el convent de Valldonzella fou deixat i reocupat diverses vegades, fins que finalment el 1909 fou totalment abandonat. Del conjunt de les dependències d’aquests dos complexes conventuals tant sols se’n preserva el portal de l’entrada al recinte, a l’actual carrer de la Verge amb el carrer de Torres i Amat.






