Marc Crehuet: "La Sala Apolo ha sobreviscut moltes generacions i ens sobreviurà a nosaltres"

El director d''El rei borni' estrena a l'In-Edit el fals documental humorístic 'Apolo. La juventud baila'

ACN Barcelona.-Marc Crehuet, director d''El rei borni', estrena al Festival In-Edit 'Apolo. La juventud baila', en el qual hi ha una part ficcionada amb personatges de 'Pop Ràpid' i amb una part més "real" amb entrevistes sobre la Sala Apolo, que celebra els seus 75 anys. "La Sala Apolo ha sobreviscut moltes generacions i ens sobreviurà a nosaltres", ha dit en una entrevista amb l'ACN Crehuet, qui a la cinta reflexiona sobre el pas del temps. El director s'ha centrat en la seva generació, que va descobrir l'Apolo a finals dels 90 coincidint amb el boom de l'electrònica. Aquest fals documental humorístic, tal com el defineix el seu director, es projectarà a l'In-Edit aquest dissabte i el dissabte 3 de novembre.

'Apolo. La juventud baila' recorda el passat de l'Apolo com a parc d'atraccions als anys 30, com a sala de festes amb orquestra per a l'escabellament a ritme de mambo de la burgesia des de 1946, la instal·lació del Nitsa Club ja a mitjans dels 90, així com els concerts d'indie. Amb la complicitat de gent com el guionista i realitzador Carlo Padial, periodistes com Óscar Broc, Javier Blánquez i Pere Vall, DJ Coco, el duo humorístic Venga Monjas o el director del Primavera Sound, Alberto Guijarro. El també director de la Sala Apolo, Alberto Guijarro, li va fer a Marc Crehuet un encàrrec pel 75è aniversari de la sala. El cineasta va estar pensant un temps la forma que li volia donar al documental i es va plantejar la possibilitat de realitzar un format convencional, però va desistir-ne. Finalment, se li va ocórrer la idea d'explicar el seu propi procés de creació amb els seus dubtes sobre quin format de documental realitzar, a través de la figura del seu alter ego que és un personatge de 'Pop Ràpid', un documentalista de 40 anys que vol fer un documental sobre la Sala Apolo i s'adona que no la coneix tant perquè fa anys que no hi va". Aquest fals documental humorístic inclou també idees de ficció que havien tingut en el procés de creació així com "una mirada històrica real i entrevistes de veritat" a través dels testimonis d'Alberto Guijarro, DJ Coco, Óscar Broc, Javier Blánquez o David Carabén. A nivell d'entrevistats, ha manifestat, va escollir persones que admira i que li feia il·lusió entrevistar. Per altra banda, la història recupera els actors de 'Pop Ràpid' perquè "si existissin serien de la generació" de Crehuet i perquè ja hi havia un lligam de la sèrie amb l'Apolo. A part, li venia molt de gust al director tornar a treballar amb actors com Francesc Ferrer, Anna Bertran, Miki Esparbé o l'Alain Hernández. Crehuet ha indicat que hi ha una idea principal a 'Apolo. La juventud baila' que "és la permanència en el temps. És una sala que ha sobreviscut moltes generacions i ens sobreviurà a nosaltres, i es manté inalterable a nivell estètic, sobretot la sala principal". Això va portar al director a reflexionar sobre el pas del temps i sobre les generacions que van encara a la sala o les que ho han deixat de fer. Aquí és quan Crehuet fa referència a la consciència del pas del temps i a la perplexitat que esdevé quan al sortir de nit un s'adona que dobla l'edat dels joves que assisteixen a la sala. "Aquesta subjectivitat en la percepció del temps és una cosa que volia explorar en aquesta història". Sobre si existeix un tret en comú en el públic que ha assistit a l'Apolo durant tot aquest temps, Crehuet ha considerat que a nivell humà, les emocions i pulsions humanes són les mateixes i que "la necessitat de baixar al barri del Raval per viure emocions fortes fa 70 anys són semblants a les que es poden tenir ara quan se surt de nit". Ha reconegut que el va fascinar descobrir que l'Apolo havia tingut dins seu un parc d'atraccions i que es va mantenir fins a principis dels 90. "No s'ha d'oblidar la part lúdica compartida"Ha desgranat que una de les lectures d'aquest fals documental humorístic és que "no s'ha d'oblidar la part lúdica compartida, moments de sortida nocturnes que són d'espontaneïtat, d'aventura i de sortir de les coses quotidianes i més encara si van acompanyats per una banda sonora que ofereix la Sala Apolo".

Enviar