La Sala Atrium qüestiona el "jo femení" actual confrontant-lo amb el de mitjans del segle XX a 'Una dona en el mirall'

Anna Farriol i Anna Massó interpreten el seu món actual i el de les seves àvies, després de quatre anys de procés creatiu on han volgut plasmar la importància de l'herència que ens han deixat generacions anteriors

ACN Barcelona.-L'obra 'Una dona en el mirall' de la companyia La Pulple Teatro s'estrena a la Sala Atrium el proper 2 de novembre i hi estarà fins el 18 del mateix mes. La directora de l'obra, Denise Duncan, va "estructurar" tot el material que durant dos anys les actrius Anna Farriol i Anna Massó van anar ideant amb l'objectiu d'explicar l'herència que la generació de les seves àvies han deixat en el "jo femení" actual. Així ho ha explicat Massó aquest dijous en la presentació de l'obra, que forma part del cicle de la Sala Atrium que vol donar veu a dramaturgues i espectacles impulsats per dones. Una trobada fortuïta entre els dos personatges fa que l'actualitat i el record de les generacions antecedents es difuminin i facin replantejar-se com hem evolucionat.

En l'actualitat ens preocupa si algú tanca el seu perfil de Facebook, fa setanta anys la preocupació era si algú no anava al mercat o a missa. Contrastos quotidians com aquest s'evidencien a 'Una dona en el mirall' per contraposar el món actual amb el posterior a la Segona Guerra Mundial. Tot per qüestionar-se la construcció del paper de la dona en la societat.Canvi de segle en trenta segonsLes actrius Anna Farriol i Anna Massó interpreten dos personatges cada una, són la Carol i l'Elkie, dues dones actuals, però també es posen en el paper de les seves àvies a mitjans dels anys 1940. "Són personatges molt polars, molt diferents. Pensàvem que seria impossible en un principi, vens d'un moment i lloc i vas a l'altre", ha dit Massó. Però finalment van assajar primer a fons com fer el paper d'àvies, de dones de la postguerra en una illa del nord d'Europa, i un cop interioritzat el "viatge intern" van endinsar-se en l'univers de les nétes. I malgrat no és una història basada fil per randa en una de real, la relació de les protagonistes amb les seves àvies ha influït inevitablement en l'argument. "La relació que tenim amb les nostres àvies és molt especial. Com em relacionava amb la meva àvia i què va significar la seva pèrdua", ha explicat Massó. L'actriu ha confessat que la mort de la seva àvia mentre creaven l'obra va condicionar molt el text final. "Quan algú falta encara té més lloc aquella persona. Va fer obrir molts camins del personatge", ha explicat l'actriu.La directora, triada amb un càstingEs tracta del primer projecte propi de les dues actrius, que van iniciar amb la direcció de Jordi Vilà però que després de la seva baixa van reprendre amb la dramaturga Denise Duncan. Per triar el nou director van fer, paradoxalment, un càsting, i van acabar triant a Duncan perquè "va entendre els personatges des d'un primer moment" i hi va empatitzar amb el "carmelet" que tenien. Asseguren que això no els hi va passar amb altres directors homes."Vaig organitzar tot el material que tenien. És una obra que parla de com les dones ens relacionem, i especialment amb les àvies, amb qui hi ha una complicitat especial, diferent que amb els pares", ha explicat la directora, Denise Duncan. La música forma part de l'estructura dramàtica de l'obra, i és Anna Farriol qui potencia el seu rol com a cantant i interpreta jazz de l'època en el cas de l'àvia i folk americà dels 70 en el cas de la néta. El títol de l'obra està inspirat en una frase de l'escriptora anglesa Virginia Woolf: "No s'haurien de penjar miralls a les habitacions". "És aquest joc, quatre dones al mirall, que es pregunten qui són i qui hi havia a l'anterior", ha explicat Duncan. La Sala Atrium, amb veu de donaLa directora artística de la Sala Atrium, Patrícia Mendoza, ha apuntat que segueixen amb l'aposta aquesta temporada de donar veu a dramaturgues, directores i escenògrafes per a què tinguin l'oportunitat, encara que sigui en una sala petita, d'ensenyar la seva feina. "Prou ens costa fer un forat a les dones", ha dit Mendoza, que ha assegurat que va apostar per 'Una dona en el mirall' perquè no només parla de les dones en la societat actual sinó en societats anteriors.Respecte la creença que hi ha una falta de complicitat entre dones, tant Massó com Duncan han assegurat que es tracta d'un mite, i que "quan dues dones es miren als ulls, els mites marxen".

Enviar