Finalitza sense acord la mesa de la funció pública per retornar les pagues extres pendents al personal de la Generalitat

El Govern ofereix calendaritzar els pagaments fins al 2026 i els sindicats marxen de la reunió perquè ho consideren una proposta "indignant"

ACN Barcelona.-La Mesa General de la Funció Pública celebrada aquest dimecres a la seu de la conselleria de Polítiques Digitals i Administració Pública ha finalitzat sense cap tipus d'acord i amb tots els sindicats abandonant la reunió quinze minuts després que comencés. La Generalitat ha posat sobre la taula la calendarització de les pagues extres pendents, les del 2013 i 2014, amb pagaments progressius fins al 2026. Mentre el Govern detallava la proposta, que comportava el pagament d'un 10% del total durant l'any 2019, i no al 2018, com s'havia promès en la legislatura anterior, CCOO, UGT i la IAC s'han aixecat i han marxat. Un grup de sindicalistes han protestat a les dependències de la conselleria una hora tot cridant: "Puigneró, dimissió" i "Volem les pagues".

La secretària d’Administració i Funció Pública, Annabel Marcos, ha destacat que “per primera vegada el Govern de la Generalitat ha presentat una proposta de calendari factible per al retorn de les pagues extres pendents i els drets suspesos als treballadors públics” i ha lamentat “la manca de voluntat dels sindicats d’escoltar i de no seure a negociar”, ja que han abandonat la reunió abans que el Govern pogués concretar la proposta. “Si s’aixequen de la taula, no podem negociar”, ha assegurat. “La voluntat de negociació ha de ser de totes les parts”. "Com a Govern el que m'ha sabut molt greu és que no han volgut escoltar la directora de pressupostos, que anava a detallar com comptabilitzar aquest retorn de drets. La voluntat de no seure a negociar dol i dol molt", ha dit Marcos, a continuació.Les pagues extres pendents del 2013 i 2014 sumen prop de 1.100 milions d’euros. Una xifra que, argumenta el Govern, "obliga a distribuir-los en diversos anys". De la paga del 2013, se'n pagaria un 10% el 2019, un 20% el 2020, un 35% el 2021 i un 35% el 2022. A continuació es començaria a retornar la del 2014, de la qual es pagaria un 25% cada any fins el 2026. A la sortida de la reunió, Marcos ha recordat que el Departament manté intacta la seva voluntat de negociar. En aquest sentit, ha anunciat que convocarà properament els sindicats amb l’objectiu de treballar conjuntament la proposta.Pel que fa el pagament del 10% de la paga del 2013 compromès, la secretària també ha recordat que la ministra Batet “va tancar la porta a flexibilitzar la llei per fer efectiu el pagament en el 2018” i ha fet una crida al govern espanyol en aquest sentit. “Amb voluntat política, això es podria fer”, ha assegurat.Les explicacions del Govern no han satisfet els representants sindicals que han marxat poc després que comencés la reunió, enmig de crits de denúncia, i han protestat durant més d'una hora a la seu de la conselleria. Mentre una quarantena de sindicalistes cridaven contra l'administració, els seus representants han atès la premsa per expressar la seva "indignació" amb la proposta de la Generalitat.De part de CCOO, el coordinador de l'àrea pública, Joan Maria Sentís, ha qualificat de "vergonya" el calendari del Govern. "Falten paraules per definir-ho, no tenim res a parlar amb aquest Govern. És una proposta insultant", ha dit, visiblement enfadat. Sentís ha reconegut que "no s'esperaven una gran proposta" però tenien "l'esperança de poder negociar". Tot i això ha lamentat que aquest dimecres "s'han superat tots els límits" i per això iniciaran un "període de mobilitzacions serioses".El representant del sindicat majoritari a la mesa ha recordat que el conflicte fa vuit anys que s'allarga: "És inadmissible". "Que després de tots aquests anys de tantes promeses vinguin amb el cinisme i vergonya de la proposta que han fet, per nosaltres era imprevisible", ha sentenciat.Al seu torn, el secretari de serveis públics d'UGT, Carles Villalante, ha qualificat la proposta "d'insult, provocació i falta total de respecte" als treballadors públics. Villalante ha criticat que el calendari que proposa la Generalitat implica finalitzar el retorn de les pagues extra més de dotze anys després que es fessin les retallades. "És una provocació", ha dit el representant sindical, que ha afegit que el Govern "menysprea els seus treballadors públics" i només fa "política d'aparador". Villalante ha demanat una "cimera sindical" amb CCOO i la IAC per pactar mobilitzacions conjuntes. El sindicalista de la UGT no ha descartat anar a la vaga i ha assegurat que no tornaran a seure a la taula de negociació fins que el Govern canviï de postura. Per la seva banda, la portaveu de la Intersindical Alternativa de Catalunya, Assumpta Barbens, també ha obert la porta a fer "mobilitzacions contundents" però ha dit que cal "estudiar-les detalladament". Barbens ha demanat la dimissió del conseller de Polítiques Públiques i Administració Pública, Jordi Puigneró, al qual ha acusat de menysprear les treballadores públiques.

Enviar