Investigadors de la UPC i de l'IBEC descobreixen el mecanisme que permet que les cèl·lules es deformin sense trencar-se

Els científics parlen de 'superelasticitat activa'

ACN Barcelona.-Investigadors de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i de l'Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) han descobert el mecanisme que explica com les cèl·lules del cos humà es poden deformar de forma extrema sense trencar-se, el que han denominat 'superelasticitat activa'. Aquests deformacions es produeixen amb cada batec de cor i cada inspiració dels pulmons, però també quan es formen els òrgans durant l'etapa embrionària o quan envaeixen teixits sans a través de pors estrets durant la metàstasi del càncer. Aquesta nova propietat física de les cèl·lules ha estat publicada en un article aquesta setmana a la revista Nature.

L'equip, dirigit per Marino Arroyo i Xavier Trepat, ha desenvolupat una tècnica per sotmetre teixits epitelials a deformacions molt grans, fins a quatre vegades la seva mida original. Aquestes teixits són fonamentals per a la vida, ja que protegeixen el cos de la radiació, els contaminants i els patògens. També són els responsables de l'intercanvi de gasos als pulmons, l'absorció de nutrients a l'intestí i l'excreció d'orina als ronyons.La major part dels materials no toleren bé un gran estirament i poden arribar a trencar-se quan la tensió és molt elevada, explica el catedràtic Marino Arroyo. Els epitelis, en canvi, no es van trencar i van recuperar la seva mida inicial de manera totalment reversible quan cessava la tensió. A més, els investigadors van observar que algunes cèl·lules del teixit amb prou feines s'estiraven i altres ho feien de forma extrema, fins a augmentar la seva àrea més de deu vegades.Els autors han identificat els mecanismes moleculars que expliquen aquest comportament físic, que han anomenat 'superelasticitat activa'. A mesura que el teixit s'estira, les cèl·lules que el componen tenen l'habilitat de mantenir-se en un estat relaxat o bé deformar-se sense que això els causi cap problema. Entendre aquest comportament mecànic dels teixits epitelials podria ajudar a desenvolupar millor òrgans artificials o noves tecnologies biòniques com els òrgans en un xip, ha remarcat Ernest Latorre, del grup Integrative Cell and Tissue Dynamics de l'IBEC i primer autor de l'estudi.

Enviar