L'Advocacia de l'Estat no menciona la violència i parla a l'escrit de "situacions de tensió, disturbis i enfrontaments"

Xifra la malversació en 2,9 MEUR i afirma que la Generalitat va "burlar els controls establerts"

ACN Madrid.-L'Advocacia de l'Estat no menciona ni una vegada la paraula violència al seu escrit d'acusació. La violència és la base per a una acusació per rebel·lió però l'organisme –que depèn directament del govern espanyol- s'ha decantat per la sedició. Per això, en tot cas afirma que els líders independentistes van actuar per mobilitzar la ciutadania i que es van produir "situacions de tensió, disturbis i enfrontaments". Els acusa d'haver impulsat les mobilitzacions als col·legis electorals tot i que "era fàcil" pensar que hi hauria "altercats". En tot cas, es refereix als incidents i les càrregues durant l'1-O com a "actes de resistència i desobediència als mandats de les forces de seguretat". Sobre la malversació, la xifra en 2,9 MEUR i assegura que la Generalitat "va burlar els controls establerts", ja que els comptes estaven intervinguts per l'Estat.

En el seu escrit de conclusions provisional, l'Advocacia de l'Estat desgrana al llarg de 58 pàgines per què considera que els encausats al Suprem van cometre delictes de malversació, desobediència i sedició. Contràriament a les tesis de la Fiscalia, l'organisme considera que no va existir rebel·lió i descarta, doncs, que hi hagués un "alçament públic i violent". Per això, les penes que sol·licita són més baixes i oscil·len entre els 12 anys per a Oriol Junqueras i els 7 anys per als exconsellers en llibertat provisional (per a Boya i els membres de la Mesa només demana multes). En el cas de la Fiscalia, arriben fins als 25 anys per a l'exvicepresident. En tot cas, situa els fets en l'àmbit de la sedició i considera que els acusats van promoure mobilitzacions per impedir tant l'acció de la comitiva judicial el dia 20 de setembre durant els registres a Economia com la de la policia durant l'1-O. Altercats i disturbis previsibles En l'escrit, l'advocada de l'Estat Consuelo Castro apunta que els membres del Govern, Forcadell i els 'Jordis' van fer manifestacions per animar a les mobilitzacions. Considera que ho van fer "amb tota lògica" i amb "plena consciència" que el referèndum era il·legal i que amb les votacions es podrien produir "altercats, tumults i disturbis". Segons l'escrit, van ser els acusats els que van animar els ciutadans a ocupar els col·legis electorals abans de l'obertura el matí de l'1 d'octubre. Deixa clar que l'objectiu era "oferir resistència a l'actuació policial" que s'havia organitzat per evitar les votacions després que el TSJC declarés il·legal el referèndum. Per tant, la descripció descarta parlar de violència i ho encaixa en els supòsits de la sedició descrits al Codi Penal. En aquest sentit, afegeix que els acusats –tot i la prohibició- van impulsar una estratègica per "incomplir el mandat judicial, trencar la legalitat i celebrar la consulta". Afegeix que "era fàcil" preveure que la jornada de votacions "no discorreria sense altercats i disturbis".En tot cas, es refereix als incidents i les càrregues durant l'1-O com a "actes de resistència i desobediència als mandats de les forces de seguretat" i "nombroses situacions de tensió, disturbis i enfrontaments" Sobre la vaga del 3 d'octubre, es refereix explícitament a l'ordre que va signar Dolors Bassa al capdavant del Departament de Treball on es recollia que calia donar publicitat a la vaga i que el Govern s'adheria. Recull també que es van tallar 116 carreteres i vies de tren (inclosa l'AP-7) generant un "caos circulatori". El paper del 'Jordis'En l'escrit, l'advocada de l'Estat distingeix entre tres nivells organitzatius. Al capdavant de tot hi situa els membres del Govern, a qui considera responsable d'adoptar les decisions executives necessàries per garantir la realització del referèndum. Per sota, situa a les associacions civils sobiranistes i de grups organitzats i també els membres de la Mesa del Parlament. En el cas dels líders d'ANC, Jordi Sànchez, i d'Òmnium, Jordi Cuixart, considera que van usar la mobilització social com a mitjà per aconseguir "els fins relatius a l'incompliment de la legalitat i la desobediència a les resolucions administratives i judicials". Uns fets que circumscriu, principalment, als dies 20 i 21 de setembre i a l'1 d'octubre. Sobre la manifestació del 20 de setembre, apunta que es van arribar a concentrar fins a 60.000 persones (la Fiscalia parla de 35.000) i que Sánchez i Cuixart van fer crides constants a la "mobilització permanent" arribant a crear un "ambient crispat i hostil" a les portes. Sobre Sànchez, apunta que es va "erigir" com a interlocutor de la mobilització davant la Guàrdia Civil i que va "imposar condicions". Segons l'escrit, tota la mobilització va ser "induïda, convocada, dirigida i volguda" per Sànchez i Cuixart i la resta d'encausats que, segons l'advocacia, van donar-hi suport. En base a l'1-O, Sànchez i Cuixart van "exhortar" a que els ciutadans impedissin als agents policials poder tancar punts de votació i requisar el material electoral. En el cas de Forcadell i els exmembres de la Mesa, l'advocada de l'Estat creu que haurien d'haver paralitzat i no haver admès a tràmit totes les propostes contràries a la Constitució i recorda que van tenir "múltiples advertències i requeriments personals" del Tribunal Constitucional per fer-ho i, en canvi, van "votar sistemàticament" a favor d'aquestes iniciatives. Acredita la malversacióL'Advocacia de l'Estat es va personar inicialment per l'existència d'un suposat delicte de malversació durant la legislatura de Mariano Rajoy. Ara, en les conclusions provisionals, sosté que es van desviar diners públics per a l'organització del referèndum i que alguns es van acabar pagant (a través de factures cobrades) i d'altres no generant un deute en el patrimoni públic. Recorda també que hi va haver dos acords del govern del PP que suposaven el control de les finances de la Generalitat per evitar que es destinessin fons al referèndum. De fet, l'exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va arribar a afirmar que no s'havia destinat ni un euro públic al referèndum. Unes declaracions que van motivar que el mateix instructor, Pablo Llarena, li sol·licités informació per justificar-ho. En l'escrit –i com va afirmar també Montoro- tots els membres del Govern es van posar d'acord per fer una sèries de despeses per organitzar el referèndum "burlant els controls establerts" pel govern espanyol a través de la intervenció dels comptes. Detall de partides, no totes quantificades En l'escrit de l'Advocacia de l'Estat destaca l'ús de 2.259 locals de votació públics (especialment escoles o centres de salut) i calcula que el seu ús s'ha valorat "pericialment" en 900.000 euros. Són els diners que l'organisme calcula que hagués gastat el Govern si hagués pagat de la seva butxaca aquests espais. Pel que fa a les campanyes de publicitat institucional, considera que es van comprometre fins a 376.759,55 euros. A això cal sumar els diners dels anuncis emesos pels mitjans públics: 277.804 euros. Uns diners que han quedat compromesos i que segons va declarar davant el Suprem la directora de la CCMA pensa reclamar via judicial. La quantia del material intervingut a l'empresa de missatgeria Unipost ascendeix, segons l'informe, a 979.661,96 euros, uns diners que tampoc s'han arribat a pagar. Per que fa als cartells del referèndum cal sumar-hi una altra partida de 87.516 euros. En canvi, reconeix que no pot xifrar la resta de diners que s'havien compromès en d'altres elements de difusió del referèndum que es van acabar comissant. En l'escrit, l'advocada de l'Estat reconeix que "no consta per ara" la quantia dels fons públics destinats a les pàgines web del referèndum però que "és evident que totes aquestes accions no van poder ser gratuïtes". Sobre l'acció exterior, detalla un contracte de 60.000 euros signat amb la consultora S.G.R. Government Relations and Lobbying per propiciar trobades amb mitjans de comunicació, cambres de comerç i parlamentaris. En el cas del Diplocat, destaca una partida de 114.592,5 euros per als honoraris dels observadors internacionals i 62.712 en despeses d'allotjament, viatges i d'altres. A més, afegeixen un import pagat a través de la delegació del Govern a Brussel·les de 40.591 euros, quedant pendent un altre pagament de 2.750 euros més. I 54.030 euros per portar l'expresident holandès, Willem Kok. En total, la malversació que considera l'Advocacia de l'Estat que va existir és de 2.956.415 euros. Una xifra molts similar a la reflectida per la Fiscalia en les seves conclusions provisionals (3.075.300 euros).

Enviar