El Liceu estrena l’èxitosa ‘Kàtia Kabànova’ de l’English National Òpera amb la soprano Patricia Racette

L’obra de Leoš Janáček és un referent operístic sobre l’alliberament de la dona

ACN Barcelona.-El Gran Teatre del Liceu acull per primera vegada la producció de l’English National Òpera de ‘Kàtia Kabànova’, l’obra mestra del txec Leoš Janáček. La soprano nord-americana Patricia Racette encarana la protagonista d’una òpera escrita el 1920 i que ha esdevingut referent de l’alliberament de la dona. Sota la direcció musical de Josep Pons, el Liceu estrena una producció comandada pel director d’escena David Alden, que la representa arreu del món des de l’any 2010. Alden diu de la gran obra de Janáček que és una òpera que “et pot canviar la vida”, una creació que combina “la tragèdia de Puccinni” amb “la ràbia de Beethoven”. “És una de les peces més increïbles que he tingut l’honor d’intepretar”, ha afegit Racette.

El Liceu estrena ‘Kàtia Kabànova’, de l’English National Opera (ENO), un dels títols més sòrdids del seu catàleg operístic i una de les obres que millor retraten la voluntat d’alliberament d’una dona. El director d’escena nord-americà David Alden reforça la “teatralitat” de l’obra original de Janáček, “la més apassionada i romàntica” del compositor, segons ha senyalat aquest dilluns. Alden n’ha destacat el “ritme impactant, trepidant” de l’obra, i l’ha comparat amb el llenguatge cinematogràfic (sonor), que de fet no existia a l’època. En la seva versió, el director d’escena nord-americà ha respectat i potenciat aquest discurs. “La producció va directa a l’emoció, no és realista sinó abstracta, se centra en la llum, el moviment i el color, per evocar el somni de Kàtia”, ha descrit.La soprano Patricia Racette ha agraït poder encarnar aquest personatge que està “en conflicte amb ell mateix, que es debat amb els seus desitjos d’una existència diferent”. Raclette ha lloat la música de Janácek, les seves “complexitats i ambigüitats interessants” i la manera com condueix el públic cap a una “catarsi col·lectiva”. La soprano també ha considerat un gran privilegi poder interpretar Kàtia Kabànova amb una producció que “arriba a la perfecció”. De fet, aquesta és la quarta vegada que Racette protagonitza aquest títol operístic, però en aquesta ocasió s’ha mostrat especialment satisfeta tant amb el repartiment que l’acompanya com amb el nivell de la producció i la direcció musical de Josep Pons. Sobre la temàtica de l’òpera, que passa per ser un referent de l’alliberament de la dona, Racette ha dit que es reconeix en una part del conflicte de Kàtia. “S’hauria de jutjar la gent pel que és i no pel seu gènere. A mi mai em van ensenyar a considerar-me menys per ser una dona, així que de petita demanava als meus pares què és el que feia que els homes tinguessin sempre l’autoritat, l’última paraula”, ha recordat la soprano. Segons Racette “s’han fet passos endavant, però també enrere”. De la mateixa manera David Alden s’ha demanat “quantes vegades” s’hauran de representar a l’òpera històries protagonitzades per homes, i que situen la dona en un paper menor, o simplement tractades des de la perspectiva de l’home, el compositor. “He dirigit moltes òperes del segle XIX on la impotència de la dona davant dels homes, poderosos, és recurrent. Jo puc fer produccions més o menys crítiques, amb una visió irada i crítica de la història, però em demano si és bo continuar explicant-les, aquestes històries. La primera raó per la qual encara ho fem és la música”, ha confessat Alden.

Enviar