L'estudi d'una nova teràpia contra el càncer de pròstata rep finançament del Departament de Defensa dels Estats Units

El projecte compta amb la participació de la Universitat de Washington, el Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques i el Vall d'Hebron Institut d'Oncologia

ACN Barcelona.-Un projecte per explorar noves opcions terapèutiques contra el càncer de pròstata avançat, tècnicament conegut com a resistent a la castració o bloqueig hormonal, ha rebut un Impact Award del Departament de Defensa dels Estats Units que finançarà un assaig clínic per confirmar si el tractament amb carboplatí pot ser una bona opció terapèutica per a aquests pacients. És un projecte impulsat per un consorci d'investigadors integrat per la Unitat d'Investigació Clínica de Càncer de Pròstata del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO), el grup d'investigació translacional en càncer de pròstata del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) i el Laboratori de Genètica de Tumors Sòlids de la Universitat de Washington.

Aquest consorci rebrà 2 milions de dòlars els propers 3 anys de durada per estudiar com identificar nous marcadors predictors a la resposta a tractaments. Així, es intentar identificar aquest conjunt de pacients mitjançant el desenvolupament de nous marcadors predictors de la resposta a tractaments i, mitjançant un assaig clínic, comprovar si una teràpia que funciona per a altres tipus tumorals com mama i ovari, es podria revelar també eficaç per als pacients amb càncer de pròstata avançat que presentin aquests marcadors. El càncer de pròstata és el més freqüent en homes a Espanya i als països occidentals, i el segon a nivell mundial. Suposa la tercera taxa de mort en homes europeus encara que en els últims anys la supervivència està augmentant, a causa, probablement, del diagnòstic precoç. La forma més habitual de combatre'l en la seva fase avançada és a través del tractament del bloqueig hormonal, però alguns pacients desenvolupen tumors agressius resistents a aquest tractament. Fins a un 90% dels que es fan resistents desenvolupen metàstasi, habitualment en os i ganglis, encara que també es pot estendre a fetge i pulmó. La supervivència mitjana en els pacients amb malaltia avançada sol ser d’aproximadament 2 anys després del diagnòstic. A més, fins a un terç dels pacients respon pitjor a les teràpies aprovades per a càncer de pròstata, però fins avui es desconeix la millor manera d’identificar-los i predir-ne la resposta als tractaments.

Enviar