Estrasburg decideix dimarts si Espanya va violar el dret d'Otegi a un judici just

El dirigent d'EH Bildu i quatre demandants més van denunciar al TEDH els magistrats de l'Audiència Nacional que els van enviar a presó per suposada manca d'imparcialitat

ACN Brussel·les.-El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) es pronunciarà aquest dimarts sobre les demandes interposades el 2015 per Arnaldo Otegi i quatre sol·licitants més que argumenten que el seu dret a un judici just va ser vulnerat a Espanya. Així, el tribunal haurà de determinar si es va violar o no l'article 6.1 del Conveni Europeu de Drets Humans sobre el "Dret a un procés equitatiu" quan se'ls va jutjar i enviar a presó pel cas 'Bateragune'. Els cinc demandants al·leguen que els magistrats de l'Audiència Nacional que els van jutjar no van ser imparcials en el seu judici. Actualment, els condemnats han complert les penes i es troben en llibertat. Un dels principals interrogants és si una sentència favorable d'Estrasburg tindrà implicacions en l’actual inhabilitació d’Otegi.

‘Bateragune’, en basc ‘punt de trobada’, és el nom amb què es coneix el procés judicial contra diversos membres de l'esquerra abertzale -entre els quals els demandants Arnaldo Otegi, Sonia Jacinto, Rafa Díez, Miren Zabaleta i Arkaitz Rodríguez- per "integració en organització terrorista" sota l'acusació d'intentar reconstruir Batasuna per formar una aliança independentista seguint ordres d'ETA. Entre els jutges que els van condemnar a tots ells a presó hi ha Ángela Murillo, la mateixa jutgessa que en un procés anterior, el 2010, havia condemnat Otegi per la seva participació en un homenatge a un etarra. Durant aquell judici, i un cop va finalitzar la seva declaració, Murillo, Presidenta de la Secció Quarta de l'Audiència Nacional, va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme d'ETA. Davant la seva negativa a contestar, ella va assegurar: "Ja sabia jo que no em respondria a aquesta pregunta".Arran d'aquests fets, Otegi va recórrer al Tribunal Suprem i aquest va manifestar, com sostenia ell, que les declaracions de Murillo generaven possibles prejudicis. Així, el Suprem va declarar nul·la la sentència de l'Audiència Nacional i va ordenar un nou judici amb un tribunal diferent. Otegi va ser finalment absolt el 22 de juliol del 2011.Amb la decisió del Suprem a la mà, Otegi va intentar mitjançant un procés de recusació que s'apartés del cas Bateragune a Murillo i els altres dos magistrats que el van condemnar en el judici anterior, Teresa Palacios i Juan Francisco Martel.Però una sala especial de l'Audiència Nacional va rebutjar la recusació i Murillo, Palacios i Martel van declarar culpables Otegi i la resta de demandants, que han complert les penes de presó corresponents i han intentat sense èxit apel·lar a diferents instàncies a l'Estat, fins a arribar a Estrasburg.Conseqüències sobre la inhabilitacióSi bé tots ells ja es troben en llibertat, estan inhabilitats. Així, un dels interrogants que planteja la sentència d’aquest dimarts és si, en cas de ser favorable, pot afectar o no la inhabilitació que va impedir a Otegi presentar-se com a lehendakari amb EH Bildu en les darreres eleccions autonòmiques a Euskadi. De ser revocada la inhabilitació imposada pel Suprem, Otegi podria tornar a estar habilitat com a polític i presentar-se als pròxims comicis. Actualment no ocupa cap càrrec polític institucional però és el coordinador general d’EH Bildu. Des de la defensa del demandant prefereixen no especular i insisteixen en conèixer primer què diu la sentència. Recursos al Suprem i al ConstitucionalEl maig del 2012, el Tribunal Suprem va confirmar parcialment la seva apel·lació en una decisió de 3 a 2 i va reduir les penes de tots els demandants. Amb tot, va determinar que la manca d'imparcialitat de Murillo en el procés d'Otegi el 2010 no significava que ella o els altres jutges també haguessin actuat de forma esbiaixada en el cas Bateragune que va condemnar els cinc sol·licitants.Els dos magistrats que van formular vots particulars en contra sí que van considerar que el dret a un tribunal imparcial s'havia vulnerat, en considerar que les idees preconcebudes mostrades per Murillo en processos penals anteriors contra Otegi van afectar les seves sentències en processos posteriors.Davant d'això, alguns dels demandants van presentar recursos d'empara al Tribunal Constitucional, que en una interlocutòria de 7 a 5 el 2014 va rebutjar les seves peticions sobre la suposada manca d'imparcialitat de la jutgessa que havia presidit el primer cas i es trobava entre els magistrats del segon. Els cinc jutges disconformes van opinar que el comportament de Murillo en processos anteriors eren un indici clar de prejudici respecte la culpabilitat d'Otegi, fet que qüestionava el seu grau d'imparcialitat en el procés contra tots els demandants.

Enviar