Un expert de la UOC recorda que encara es pot anar al TJUE perquè "tingui l'última paraula" sobre l'impost d'hipoteques

Benja Anglès afirma que és "la primera vegada" que veu en dret tributari que "un canvi jurisprudencial s'aturi pel ple" del Tribunal Suprem

ACN Barcelona.-Després que el ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem hagi tirat enrere la nova jurisprudència que fixava que l'impost d'hipoteques l'havia de pagar el banc i no el client, encara hi ha la "porta oberta a anar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE)" perquè sigui la justícia comunitària qui tingui "l'última paraula". Segons ha explicat aquest dimarts al vespre a l'ACN el professor de dret tributari de la UOC Benja Anglès, "no seria estrany que algun jutge anés a demanar qüestió prejudicial davant la Unió Europea", tal com va passar amb les clàusules sòl. D'altra banda, Anglès ha apuntat que és "la primera vegada" que veu en dret tributari que "un canvi jurisprudencial s'aturi pel ple" del Tribunal Suprem.

Mentre la qüestió no arribi a la justícia europea, "tot segueix igual, el client ha de continuar sent el subjecte passiu de l'impost" i "tots aquells casos que puguin estar als tribunals en principi es desestimaran perquè aquesta seria la línia jurisprudencial", ha constatat el professor de dret tributari. Per 15 vots a 13, l'alt tribunal ha acordat que siguin els clients qui paguin l'impost de les hipoteques. "Es manté el criteri previ" a la sentència d'aquest octubre que canviava la jurisprudència que es venia aplicant fins ara, ha recordat Anglès. D'altra banda, el professor de dret tributari ha explicat que la decisió que sigui el banc qui pagui l'impost s'haurà de mantenir en el cas concret del recurs de l'entitat municipal d'habitatge de l'Ajuntament de Rivas Vaciamadrid que es va resoldre en la sentència feta pública el 18 d'octubre."La sentència [de l'octubre] en principi és ferma i és cosa jutjada i per tant les conseqüències en el cas concret són les que la sentència diu. A efectes del cas concret no hauria de canviar. A efectes de la resta, el fet de mantenir el criteri, significa que no hi ha més afectació jurídica. Tot continua igual", ha explicat Anglès.

Enviar