La Fiscalia manté que Mas, Ortega i Rigau van desobeir i demana al Suprem que confirmi les inhabilitacions

Les defenses demanen no posar "al mateix paquet" tots els actes del procés

ACN Madrid.-La Fiscalia del Tribunal Suprem ha demanat que es confirmin les condemnes d'inhabilitacions dictades pel TSJC contra Artur Mas (2 anys), Joana Ortega (1 any i 9 mesos) i Irene Rigau (1 any i 6 mesos) per organitzar el 9-N. El fiscal Javier Moreno sosté que van desobeir i que sabien el procés participatiu "era inconstitucional" i que no calia un requeriment exprés del TC per aturar-lo. En canvi, els advocats de tots tres demanen l'absolució i que no es marquin diferències entre la seva actuació i la progressió del procés independentista. "Existeix una tendència generalitzada de posar al mateix paquet els actes vinculats al nacionalisme català", ha lamentat el lletrat d'Ortega, Rafael Entrena. També s'hi ha referit l'advocat de Mas, Xavier Melero, que demana al Suprem "no fer jurisprudència ad hoc" i el lletrat de Rigau, Jorge Navarro, que denuncia falta d'igualtat per "un canvi de criteri per un tema que té connotacions polítiques".

A la vista, celebrada a la Sala Segona i presidida pel magistrat Luciano Varela, els lletrats de tots tres han exposat els arguments per demanar l'absolució. En essència, han argumentat que no van desobeir, que la decisió del TC d'anul·lar la consulta inicialment convocada es va acatar i que el procés participatiu organitzat posteriorment "no tenia res a veure". A més, han remarcat que no van rebre cap requeriment del Tribunal Constitucional adreçat individualment a cap d'ells on se'ls advertís explícitament i només una notificació del tribunal, a la qual el Govern va demanar un aclariment. "No hi va haver cap via de desacatament al TC ni a l'ordenament jurídic", ha manifestat el lletrat d'Ortega, Rafael Entrena. "No posar tot al mateix sac"A la vista, els lletrats també han demanat al tribunal que faci distincions entre tots els actes del denominat procés i que tingui en compte el context i els "actes concrets" que giren a l'entorn del 9-N. "D'aquella pols, vénen aquests fangs", ha manifestat l'advocat de Mas, en referència a la causa oberta per l'1-O. També considera que la sentència del Suprem contra Francesc Homs (condemnat a 1 any i 1 mes d'inhabilitació) suposa "un illot jurisdiccional" i ha demanat al tribunal que "retorni a la jurisprudència tradicional i presti un servei impagable al prestigi de del tribunal". Per la seva banda, el lletrat de Joana Ortega, Rafael Entrena, ha lamentat que existeixi "una tendència generalitzada de posar al mateix paquet els actes vinculats al nacionalisme català". Ha criticat que "es posi tot en la mateixa bossa sense distingir els diferents moments i l'actitud de les persones que intervenen, les conseqüències jurídiques i socials i la participació concreta de cadascú". En una línia molt similar s'ha pronunciat el lletrat de Rigau, Jorge Navarro, que considera que és "molt evident" que hi va haver un canvi de criteri en un cas que té "consideracions polítiques". "Això no ajuda a superar un test d'igualtat", ha manifestat. En canvi, el fiscal Javier Moreno ha afirmat que, tot i que la sentència del TC sobre el 9-N va arribar després de celebrar-se les votacions, el Govern "sabia que el fons del que havia convocat era inconstitucional". A més, apunta que la consulta prohibida inicialment pel TC i aturada pel Govern era "igual" que el procés participatiu que després es va impulsar. Diferències amb HomsEls lletrats també han defensat que l'actuació de Mas, Ortega i Rigau és diferent del paper que va tenir Francesc Homs, condemnat ja al Suprem per la seva condició de diputat al Congrés. Segons han posat de manifest, Homs va signar del seu puny i lletra dues cartes. Una per demanar als mitjans que pengessin la publicitat sobre el 9-N i una altra on seguia endavant amb el dispositiu informàtic del procés participatiu.En canvi, sostenen que els altres tres responsables no van donar cap ordre concreta per escrit ni van signar cap decret. El lletrat de Mas, Xavier Melero, ha dit que el Suprem es regeix en "fets signats de pròpia mà" per Homs, mentre que a Mas es refereix "a un genèric deure d'impedir coses indeterminades". Peticions de les partsPer tot plegat, al final de la vista els lletrats han demanat l'absolució dels exmembres del Govern. El lletrat de l'acusació popular (que representa un particular) ha demanat mantenir la condemna a Mas però rebaixar-la a Rigau i Ortega a 1 any i 1 mes (la mateixa que Homs). La Fiscalia, per contra, demana mantenir les penes d'inhabilitació a tots. La decisió final del tribunal es coneixerà en les properes setmanes i els cinc magistrats hauran de decidir si mantenen les condemnes i les multes o si, per contra, les modifiquen per rebaixar-les.El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d'inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes que van dels 24.000 euros als 36.000, la més alta per a l'expresident. En canvi, el tribunal els va absoldre d'un delicte de prevaricació, per al qual la Fiscalia sol·licitava 8 anys de presó. En canvi, Homs va ser jutjat directament al Suprem i condemnat a 1 any i 1 mes d'inhabilitació (que ja ha complert) i una multa de 30.000 euros. Paral·lelament, tots tres (i també Francesc Homs) estan pendents de la sentència del Tribunal de Comptes que els reclama 5,2 MEUR per l'organització de la consulta.

Enviar