Els familiars de les víctimes de les fosses de Paterna busquen l'empara de l'Eurocambra davant la "impunitat" a l'Estat

Presenten una petició perquè Brussel·les insti Espanya a "aplicar la justícia universal" i investigui els crims comesos per la dictadura franquista

ACN Brussel·les.-Les Associacions de víctimes de les fosses de Paterna (València) busquen l'empara de l'Eurocambra. A través d'una queixa que han presentat aquest dimecres a la Comissió de Peticions (PETI) de la cambra, denuncien "la impunitat" del cas a l'Estat i demanen comparèixer davant els eurodiputats en comissió parlamentària. En l'escrit, al qual ha tingut accés l'ACN, demanen que s'insti Espanya a "aplicar la justícia universal" i que investigui els crims comesos per la dictadura franquista. "Ser aquí és una anomalia, si hi som és perquè venim a demanar la justícia que se'ns denega al nostre país i als nostres jutjats", ha assegurat en roda de premsa des del Parlament Europeu Santiago Vallés, representant dels familiars, abans de lliurar la petició a la presidenta de PETI, Cecilia Wikström.

"No suportem que se'ns tanquin les portes, l'arxiu de les diligències prèvies, cada vegada que s'obren amb motiu de l'obertura i haver trobat els primers cossos amb signes de violència en una fossa", ha exigit Vallés, recordant que la justícia internacional són "ordenament intern". "Esperem que la petició es converteixi en una realitat palpable", ha afegit.El representant ha agraït també el paper de la Diputació de València en els ajuts públics per fer possible les tasques d'exhumació a les fosses i ha retret al govern espanyol que no estigui assumint aquest paper."Som aquí reivindicant 2.338 morts, amuntegats en fosses comunes, en un cementiri que és un mapa de l'horror i a aquestes morts se'ls ha de fer justícia, estem esperançats que el nostre missatge arribi", ha conclòsPer la seva banda, Aradia Ruiz, advocada, ha exposat que molts lletrats viuen "dia a dia la impunitat" i ha lamentat que sovint s'argumenti la prescripció dels delictes o que les persones que van cometre'ls estan mortes. "L'Estat té l'obligació d'investigar-ho, venim a demanar empara del dret internacional", ha afirmat.Al seu torn, Ángel González, de la Coordinadora estatal de suport a la querella argentina contra crims del franquisme (CEAQUA), ha recordat que no només reivindiquen "exhumació i reconeixement de les víctimes". "Exigim veritat, justícia i reparació perquè sense això no es podrà tancar ferides ni es podrà superar la frase tan negra de la història", ha dit.La queixaEls peticionaris denuncien en la queixa que l'Estat vulnera la Carta Europea de Drets Fonamentals pel que fa al dret a una tutela judicial efectiva i sol·liciten també que l'Eurocambra insti la Comissió Europea a posar en marxa els continguts de l'informe Nagy sobre els drets fonamentals a la UE.A més, recorden que l'informe, aprovat per una àmplia majoria del ple el 2016, recull que és "imprescindible" que tots els estats membre col·laborin amb les investigacions judicials destinades a esclarir responsabilitats en memòria democràtica. A més, el text del 2016 diu que els estats han de "procurar veritat, justícia i reparació a les víctimes dels crims de lesa humanitat comesos a la UE per règims totalitaris"."La UE no pot admetre que un estat membre amb el nombre de desapareguts més gran al món després de Cambodja, més de 114.000 que són en cunetes o fosses comunes, continuï negant Veritat, Justícia i Reparació per a les víctimes durant 80 anys. Fins quan?", recull el document presentat aquest dimecres."Els autors dels crims de lesa humanitat segueixen impunes, no s'han investigat judicialment els delictes de tortura", afegeixen.Fosses de PaternaLa queixa també exposa la situació actual de les fosses de Paterna i explica que davant la manca d'actuació d'ofici per part de l'Estat per procedir a l'exhumació, identificació i empara judicial, els familiars s'han constituït en associacions per fosses. "Així, de forma organitzada gestionar tots els passos necessaris i sol·licitar ajudes, procés en el qual sí que hem comptat amb la Diputació de València, sense la qual no hauria estat possible", conclouen.Segons les dades recopilades per les associacions, de les 2.238 víctimes per sentències de Consells de Guerra contra civils que van ser fusellades a Paterna entre el 1939 i el 1956, han aconseguit exhumar-ne per ara més d'un miler.

Enviar