Brussel·les rebaixa dues dècimes la previsió de creixement a Espanya fins al 2,6% aquest any i el 2,2% el vinent

La Comissió Europea pronostica una menor reducció del dèficit per "mesures incloses en el pressupost del 2018" com la revaloració de les pensions o l'augment de sou als funcionaris

ACN Brussel·les.-La Comissió Europea ha rebaixat dues dècimes la previsió de creixement del PIB a Espanya per aquest any i el vinent, i preveu que sigui del 2,6% el 2018 i del 2,2% el 2019. Així ho indiquen les previsions econòmiques de tardor, publicades aquest dijous, que també avisen que el govern espanyol reduirà el dèficit a un ritme menor del previst. En aquest sentit, Brussel·les preveu que Espanya tanqui l'any amb un dèficit del 2,7%, i que l'any vinent el situï en un 2,1%, dues dècimes més de l'objectiu marcat per la Comissió Europea (1,9%) i també per sobre de l'1,8% que estipula l'esborrany de pressupostos que l'executiu de Pedro Sánchez va enviar a la CE. Segons la Comissió, el "menor ritme de reducció de dèficit es deu a les mesures incloses en els pressupostos del 2018", entre les que cita la revaloració a l'alça de les pensions o l'augment de sou als funcionaris.

Les previsions econòmiques de tardor mantenen que l'atur se seguirà reduint a l'Estat espanyol en els propers anys, situant-se al 15,6% aquest 2018, i baixant fins al 14,4% el 2019 i el 13,3% el 2020, unes xifres que, de totes maneres, són lluny de la mitjana de l'Eurozona, situada al 8,4%, el 7,9% i el 7,5% per aquest mateix període. Pel que fa al deute, la Comissió Europea preveu que Espanya tanqui aquest any amb un deute del 96,9%, que seguirà elevat al 96,2% l'any que ve i el 95,4% el 2020. Condicionants del dèficitEn el document de les previsions econòmiques, la Comissió Europea reitera el risc que suposa pel compliment del dèficit la sentència del Tribunal Suprem que anul·la la privatització d'Aigües Ter Llobregat. A més, la CE parla "d'incertesa" en algunes de les mesures fiscals previstes pel nou govern espanyol, així com també en l'impacte que pugui tenir l'augment del salari mínim –una iniciativa que, alhora, veu positiva per mantenir el consum intern. Brussel·les també diu que té en compte en les previsions un augment dels ingressos gràcies als impostos mediambientals, de la renda i corporatius, així com també un impost en els serveis digitals i en les transaccions financeres. La CE també comptabilitza la despesa que pot suposar l'augment de les pensions o l'allargament de la baixa de paternitat. "Bona cooperació" amb EspanyaEl comissari d'Afers Econòmics, Pierre Moscovi, ha restat importància al desviament que mostren les previsions de Brussel·les respecte de l'esborrany de pressupostos presentat per Sánchez. En roda de premsa aquest dijous, Moscovici ha argumentat que les diferències entre les projeccions de l'Estat i l'executiu comunitari "és un fet que passa" i ha recordat que "també ha passat amb governs anteriors"."La cooperació amb Espanya és molt bona i se'ns ha donat tota la informació que hem sol·licitat", ha assegurat sobre la carta que Brussel·les va enviar al govern espanyol fa uns dies reclamant aclariments tècnics.Segons el francès, les diferències entre les previsions s'expliquen perquè des de la Comissió Europea són més "cautelosos" ara a l'hora d'estudiar l'impacte de mesures com ara l'impost sobre els serveis digitals o l'augment del salari mínim. A més, ha explicat, Brussel·les preveu que algunes mesures d'inversió de nivells locals no es puguin executar l'any que ve, ja que hi haurà eleccions.En qualsevol cas, Moscovici ha insistit que existeix una "bona base i col·laboració" per continuar les discussions sobre els comptes.

Enviar