Centenars de persones es concentren a les portes del Suprem per protestar per la sentència de les hipoteques

Iglesias reclama al govern espanyol que inclogui la retroactivitat perquè les famílies que van signar en el passat recuperin els diners

ACN Madrid .-Centenars de persones s'han concentrat aquest dissabte a la tarda a les portes del Tribunal Suprem per protestar pel paper de la justícia en la polèmica sobre l'impost de les hipoteques. Podem i IU van convocar la protesta hores després que el tribunal canviés de criteri i repercutís, novament, l'impost de les hipoteques als clients contradit tres sentències que havia dictat el mateix Suprem a l'octubre. Ara bé, el canvi legal que ha aprovat amb urgència i per decret el govern espanyol ha desinflat la protesta. Podem aplaudeix que Pedro Sánchez hagi canviat la llei per fer pagar a la banca però demana que introdueixi retroactivitat per retornar l'import als que van signar hipoteques en el passat. "La llei ha de servir per retornar els diners a les famílies, tenen dret a cobrar-ho i ho han de pagar els bancs", ha dit Iglesias.

La protesta convocada per Podem i IU ha aplegat activistes de la PAH, pensionistes, associacions de consumidors i ciutadans crítics amb la justícia pel paper que ha jugat en la polèmica de les hipoteques. Estaven citats a les sis de la tarda, a les portes del Tribunal Suprem però la policia tenia la zona acordonada perquè no s'acostessin a l'alt tribunal. La protesta s'ha celebrat sense incidents i ha aplegat pocs milers de persones, la gran majoria pensionistes. Una concentració on s'han vist moltes pancartes i cartells criticant l'actuació i demanant la dimissió deel president del Suprem, Carlos Lesmes, i del president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo. És aquesta sala la que ha pres les diferents decisions sobre l'impost de les hipoteques en les darreres setmanes. "No acato ni respecto la sentència del Suprem", "Tot olora malament en aquest tribunal", "Un hipotecat, un esclavitzat" i "Si governa la banca no hi ha democràcia" són alguns dels lemes que s'han deixat escoltar més a la concentració. Un acte a mida de Podem A la concentració hi ha participat el líder, Pablo Iglesias, el d'IU, Alberto Garzón, i d'altres membres de la formació com el secretari d'organització, Pablo Echenique, el candidat a la Comunitat de Madrid, Íñigo Errejon i els diputats Ione Belarra i Rafa Mayoral, entre d'altres. Després de la intervenció d'Iglesias, els manifestants l'han acollit entre crits de 'Pablo president'. Iglesias ha criticat que el màxim tribunal a l'Estat "s'hagi deixat influir per la banca" i ha dit que la decisió del Suprem de tornar a carregar a la banca l'impost és "una vergonya i un atemptat a la democràcia i a la separació de poders". Per al líder de Podem, les tres sentències del mes d'octubre van demostrar que "David pot derrotar Goliat" i ha demanat al govern espanyol que faci canviïs a la llei perquè la mesura introduïda per decret (i que fa pagar a la banca l'impost) també sigui retroactiva. "Aquesta mobilització ha de servir perquè el govern i la resta de forces s'ho repensin i facin una llei que vagi en la línia de les tres sentències del Suprem i que es retorni als espanyols els diners que se'ls deu i que tenen dret a cobrar", ha dit. A més, Iglesias ha tret pit i ha dit que el govern espanyol ha promogut el canvi de la llei per la pressió de Podem. Segons ha afirmat, el dia que es va conèixer la decisió del ple de la Sala Tercera el govern va dir que "acatava la sentència". I no va ser fins que van saber de la convocatòria de la mobilització que van promoure el canvi legal, segons sosté Iglesias. El líder de la formació ha dit que el patriotisme i la defensa d'Espanya no passa per "penjar banderes ben grans als balcons" sinó "defensar les famílies". "Aquesta concentració és una demostració patriòtica que per davant de defensar els bancs estem disposats a defensa rla democràcia i la dignitat", ha afirmat. L'origen de la protesta Dimarts passat, quan havien passat pocs minuts des que el ple de la Sala Tercera va fer públic el resultat de la votació, Podem i IU van anunciar que convocaven una concentració de rebuig a les portes del Tribunal Suprem per al dissabte. El Suprem va dictaminar a l'octubre (amb tres sentències fermes) que l'impost l'havien de pagar els bancs, una decisió que suposava un gir de 180 graus ja que des que la llei va entrar en vigor el 1993 sempre l'havia pagat el client. En canvi, aquestes tres sentències -que responien a tres recursos de l'entitat pública d'habitatge de l'ajuntament madrileny de Rivas Vaciamadrid- suposaven un canvi de criteri que va generar un gran rebombori tant al sector econòmic com a nivell social. La decisió, que es va fer pública el 18 d'octubre, va suposar un trasbals per a la banca i els sis bancs espanyols de l'Íbex 35 van perdre més de 5.300 MEUR en borsa aquell mateix dia. No havien passat ni 24 hores quan el president de la Sala Tercera, Luís María Díez-Picazo, va emetre un comunicat on decidia aturar l'aplicació d'aquestes sentències i portava la decisió al ple per establir quina jurisprudència donava per bona. Reconeixia que ho feia perquè la sentència suposava un "gir radical" en la jurisprudència i suposava una "enorme repercussió econòmica i social". I els 28 magistrats del ple van votar i van decidir per 15 vots a favor i 13 en contra tornar a la jurisprudència anterior de l'octubre. Canvi de la llei per decretAl seu torn, l'endemà d'aquesta decisió, el president espanyol, Pedro Sánchez, va sortir a anunciar que el seu executiu aprovaria per decret llei un canvi en la norma que regula aquest impost. En el redactat, deixa clar que qui ha de pagar a partir d'ara aquest impost (que a Catalunya de mitjana és de 1,5% del valor total de la hipoteca) ha de ser el banc. El Consell de Ministres va aprovar el decret dijous i el BOE ja va publicar divendres aquest canvi normatiu, que ha entrat en vigor aquest dissabte. Això vol dir que, a partir d'ara, els bancs seran els que hagin de pagar aquest impost en totes les hipoteques que se signin a l'Estat. La mesura, però, no té retroactivitat i també fa exempcions per a les hipoteques signades per les administracions públiques, l'Església i els partits polítics. Un cop aprovat el decret llei, cal que el Congrés dels Diputats validi el canvi en la llei. Reclamacions de PodemDes de les files de Podem, des del primer moment van aplaudir el gest de Sánchez però van dir que no era suficient. La formació d'Iglesias es decanta per demanar als bancs que retornin aquest impost a les famílies que ja havien signat hipoteques. És a dir, que la mesura tingui retroactivitat. De fet, durant els dos dies que els 28 magistrats van estar deliberant al Suprem, no només havien de decidir qui pagava l'impost finalment sinó també –en cas de fer-lo pagar al banc- si la mesura tenia retroactivitat. Altres formacions com PP aposten per eliminar aquest impost. Un extrem que no pensa valorar el govern espanyol. Aquest impost està transferit a les comunitats autònomes que recapten uns 2.000 MEUR anuals. Uns diners que, segons va defensar el dijous la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, són necessaris per a les comunitats per a pagar serveis bàsics.

Enviar