Gimeno recorda que l'oïdor del Parlament no va fer cap objecció als comptes d'Antifrau en l'etapa De Alfonso

L'actual director de l'OAC diu que s'han assumit totes les recomanacions de l'informe de la Sindicatura de Comptes i que el Tribunal de Comptes buscarà responsabilitats

ACN Barcelona.-El director de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), Miguel Ángel Gimeno, ha recordat aquest dijous que l'anterior oïdor de comptes del Parlament no va fer cap objecció als informes comptables que presentava l'OAC durant l'etapa de Daniel de Alfonso com a director, tot i que ara la Sindicatura de Comptes sí que n'ha trobat diverses. Per això, ha dit que potser això pot provocar responsabilitats comptables, personals i parlamentàries. De l'informe de la Sindicatura que va trobar nombroses irregularitats durant l'any 2015, Gimeno ha dit al Parlament que s'han assumit totes les recomanacions i que el cas està en mans del Tribunal de Comptes.

Gimeno ha comparegut a la comissió de la Sindicatura de Comptes del Parlament, on abans que ell ha intervingut el síndic major, Jaume Amat, per presentar l'informe sobre l'OAC del 2015, que enumera diverses irregularitats, algunes d'elles amb possibilitat de comportar responsabilitat penal. La sessió d'aquest dijous també preveia la intervenció de l'exdirector de l'OAC, però De Alfonso, que va marxar a un jutjat de vigilància penitenciària de Cantàbria en ser destituït del càrrec el 2016, s'ha escudat en la Llei Orgànica del Poder Judicial per no acudir a la cita. Els grups polítics han lamentat l'etapa de De Alfonso i la seva absència, i han instat Gimeno a treballar per recuperar el prestigi de l'organisme.Amat ha explicat les irregularitats trobades i ha dit que és difícil investigar anys anteriors al 2015, perquè segurament quan arribessin a la justícia, ja estarien prescrites. L'informe de la Sindicatura, fet públic el maig del 2018, conclou, en resum, que hi ha fets "perseguibles judicialment" tenint en compte les nombroses irregularitats comptables pressupostàries, de contractació de serveis i de personal en els comptes de l'OAC del 2015. L'informe assenyala que hi pot haver conseqüències jurídiques, com per exemple en el fet que l'aleshores director, Daniel de Alfonso, va cobrar irregularment uns 70.000 euros de més, comptant un complement de productivitat il·legal i uns triennis que no li pertocaven.A principis d'octubre del 2018, la Fiscalia del Tribunal de Comptes va traslladar a la secció d'enjudiciament la informació de la Sindicatura de Comptes contra De Alfonso. Si el tribunal ho accepta, el cas podria arribar a judici després de la denúncia al ministeri públic feta per la Sindicatura de Comptes. Ara la secció d'enjudiciament està elaborant diligències prèvies per veure si l'assumpte s'arxiva o continua el procediment amb la designació d'un delegat instructor.Gimeno ha agraït l'informe de la Sindicatura, tot i admetre que repassar constantment el passat fa mal a l'organisme. "Ens agradaria parlar més del present i del futur", ha dit. Gimeno no ha volgut entrar en detalls, però ha explicat que poc després d'arribar ell al càrrec d'Antifrau l'oïdor de comptes del Parlament es va jubilar i la nova oïdora és "molt rigorosa", cosa que ha agraït. Va ordenar seguir totes les seves indicacions, així com les recomanacions i observacions de l'informe de la Sindicatura de Comptes, i va donar compte de tot això al secretari general del Parlament perquè "prengui nota" i depuri les responsabilitats que siguin necessàries.Tot i això, Gimeno ha admès que hi ha coses difícils de canviar, com l'estructura laboral de l'OAC, que no està gens clara, així com el sistema de retribucions, sobre el qual hi ha "debat jurídic", sobretot pel que fa als triennis. "És possible que hi hagués arbitrarietats i abusos", ha admès, però ha dit que De Alfonso cobrava menys que el primer director, a causa de les retallades pressupostàries. També ha carregat contra l'excap de recursos humans de l'OAC, a qui se li reclamen prop de 40.000 euros cobrats de forma indeguda, segons Antifrau.Antonio Espinosa, de Cs, veu "trist i lamentable" que "l'Oficina Antifrau defrauda" i ha instat a canviar la llei que la regeix. El diputat del PSC Oscar Ordeig ha dit que el problema no és la llei d'Antifrau, sinó haver-se-la "saltat".El diputat del PP Santi Rodríguez ha lamentat les irregularitats, però ha opinat que algunes d'elles probablement venien d'anys anteriors i fins i tot del primer director de l'organisme, David Martínez Madero. Narcís Clara, de JxCat, ha mostrat "sorpresa, però no tanta, donat el context" que vivia l'OAC.D'altra banda, Espinosa també ha demanat a Gimeno que faci un informe sobre "la més que probable malversació de fons públics durant el procés, pel referèndum il·legal, la compra d'espais en mitjans de comunicació o la contractació de 'lobbies' estrangers amb l'única finalitat de desviar fons públics del bon destí". El cas, però, està sota investigació judicial i per tant Antifrau no hi pot entrar.Informe molt dur de la SindicaturaSegons l'informe de la Sindicatura, les retribucions del director van ser superiors a les dels consellers de la Generalitat, i la directora adjunta, Teresa Masià, i els directors funcionals van cobrar més que els directors generals de les conselleries. Així, De Alfonso, que va ser nomenat el setembre del 2011, hauria complert el seu vuitè trienni com a jutge el juliol del 2013, i el 2015 va cobrar 56.425 euros extres. Però la Sindicatura considera que el director de l’OAC no té dret a percebre el trienni generat en l’OAC en ser un alt càrrec. Només té dret a rebre set triennis meritats en altres administracions, per tant, hi ha un excés de 49.086 euros, com a conseqüència del fet que s’han considerat set triennis generats en l’Administració de Justícia com si els vuit triennis haguessin estat generats en l’OAC També hi va haver irregularitats pel reconeixement d'un trienni a un funcionari per la seva feina entre el 1985 i el 1989 a la Sociedad Anónima de Informática de la Comunidad Autónoma de la Rioja, cosa que la Sindicatura no considera que pugui ser equiparable a serveis prestats en altres administracions, segons constata una sentència judicial de l'any 2000. Entre el 2012 i el 2016 el funcionari va cobrar 42.687 euros extres. Els diners cobrats irregularment i que no han prescrit han estat reclamats judicialment per l'OAC. En canvi, altres funcionaris tenien dret a cobrar triennis i no ho van fer. A més, molts triennis estan mal calculats, ja que es calculaven segons el sou i els triennis anteriors, però només podia tenir-se en compte el sou.D'altres irregularitats en els sous són la incorporació d'un complement de qualitat o productivitat que inicialment només estava previst pels treballadors del Parlament. A més, els alts càrrecs, director i directora adjunta, no tenien dret a cobrar aquest complement, i ho van fer. En concret De Alfonso va cobrar 20.000 euros i Teresa Masià 9.721. A més, la resolució que creava el complement establia un possible plus del 5%, però De Alfonso i el cap de Recursos Humans van tenir percentatges addicionals del 19 i el 17% respectivament, sense cap justificació. De fet, no hi ha cap document que acrediti que el personal que va cobrar el plus de productivitat hagués complert els objectius. Aquest complement era equivalent a una paga mensual i va costar 281.000 euros en total a l'OAC.En un sentit similar, la Sindicatura critica que es paguessin quatre tiquets restaurant de 9 euros per cada treballador i setmana, però no queda acreditat l'horari que feia cada empleat perquè no es controlava. A més, aquests pagaments no es comptabilitzaven correctament en les nòmines, cosa que podria tenir implicacions fiscals. També pot tenir conseqüències davant d'Hisenda el fet que l'OAC practiqués retencions de l'IRPF per sota del que corresponia.El pressupost de la Generalitat pel 2015 obligava l'OAC a aplicar en l'àmbit de les despeses de personal mesures equivalents a les del personal de la Generalitat i el seu sector públic. Però a la Sindicatura no li consta cap anàlisi sobre possibles mesures a prendre ni cap mesura concreta presa, cosa que condiciona la legalitat d'algunes despeses de personal com el complement de qualitat\/productivitat o els tiquets restaurant.També veu irregular que en la relació de llocs de treball del 2015 no s'especifiqués quin tipus de contracte havia de tenir cada plaça: funcionari, laboral o eventual. A més, les 56 places eren de lliure designació, cosa que la Sindicatura veu il·legal, i es van incorporar dos funcionaris més, cosa que incompleix el pressupost de l'estat, que només preveu incorporacions per motius d'excepcionalitat o necessitats urgents i inajornables.Igualment es van nomenar tres tècnics i un cap d'àrea com a personal eventual, cosa que incompleix la normativa, ja que aquesta categoria està reservada al personal de confiança o d'assessorament. A més, quan De Alfonso va ser cessat el juny del 2016, aquest personal eventual hauria d'haver cessat automàticament, però van seguir en actiu de manera irregular fins que el 18 de juliol la directora adjunta d'aleshores va ratificar els nomenaments.A més, les incorporacions de funcionaris el 2015 es van realitzar sense concurs públic, cosa que incompleix els principis d'igualtat, concurrència, publicitat, mèrit i capacitat. Així mateix, la Sindicatura no ha trobat cap declaració d'activitats del personal o d'incompatibilitats, interessos i patrimoni, que és obligatòria per llei.També hi ha irregularitats en la contractació de diversos serveis sense concurs públic com els viatges, l'energia i la telefonia.L'informe també critica que la gestió comptable de l'Oficina es feia amb fulls de càlcul Excel i els documents pressupostaris amb Word impresos cosa que els fa "fàcilment manipulables i poc fiables", ja que no queda constància de les modificacions fetes ni la persona que les ha fet, cosa que complica una possible auditoria. En un sentit similar, critica que no s'usessin factures electròniques ni cap plataforma de contractació pública, i que els contractes no es publicitessin al portal de transparència.Segons la legislació, la gestió pressupostària de l'OAC està sotmesa a la fiscalització de l'Oïdoria de Comptes del Parlament, mitjançant informes com a mínim trimestrals. No obstant això, durant el primer semestre d'aquell any, l'oïdor no va fer cap informe de control financer, el 30 de setembre va signar de conformitat el tancament econòmic i pressupostari fins a aquell dia i el 15 d'octubre va ser nomenada una novia oïdora de comptes. Quan aquesta va fer l'informe de tancament del quart trimestre va incloure nombroses observacions.Sobre el control parlamentari, la Sindicatura també recorda que la llei preveu que l'OAC hagi de presentar la seva memòria anual abans del 15 de febrer i el 2016 la va presentar a l'abril. Aquell any l'OAC va tenir un pressupost de 4,7 milions d'euros.

Enviar