El secretari de Salut Pública no es mostra partidari d'obligar les famílies a vacunar els fills
Guix afirma que l'homeopatia i les teràpies alternatives sense "suport científic rigorós" no es poden acceptar ni des del punt de vista de l'efectivitat ni de la seguretat
ACN Barcelona.-El secretari de Salut Pública, Joan Guix, no s'ha mostrat partidari d'obligar per llei les famílies a vacunar els fills. Preguntat pel seu posicionament en la compareixença aquest dijous a la Comissió de Salut del Parlament, Guix ha afirmat que els nivells de vacunació actuals a Catalunya són "molt adequats" per garantir la protecció del grup i no veu que l'obligatorietat de la vacunació "afegís molt valor" i, en canvi, podria "comportar una sèrie de problemes de comunicació i reacció social que podrien empitjorar la situació". Sobre l'homeopatia i les teràpies alternatives sense "suport científic rigorós", ha afirmat que "no són acceptables" ni des del punt de vista de l'efectivitat ni de la seguretat.
El secretari de Salut Pública ha afegit que en països on sí que és obligatòria la vacunació, "no han millorat els indicadors" i, per això, s'ha mostrat més favorable a "establir entorns que possibilitin i indiquin la conveniència" d'immunitzar els fills. Guix ha assegurat que el nombre de famílies que es neguen a vacunar els fills "encara no és un problema suficientment important a Catalunya", a diferència d'altres països, però ha reconegut que "existeix i no disminueix". Per exemple, l'Enquesta de Salut Pública de Barcelona presentada el juliol passat va mostrar que uns 3.000 infants de la ciutat no tenien posades totes les vacunes obligatòries del calendari marcat per la Generalitat perquè les seves famílies no ho consideraven necessari, un 1,5% de la població infantil. "Ens preocupa, hi treballem, però afortunadament a casa nostra encara no té una rellevància especial", va dir Guix fa unes setmanes, en la presentació de la campanya de vacunació de la grip. L'obligatorietat de la vacunació és una qüestió que genera discussió des de fa anys i, tot i que diversos responsables polítics de l'àmbit de la salut s'hi han oposat, no s'ha acabat de resoldre el debat. Per exemple, l'any passat l'aleshores conseller de Salut Toni Comín va defensar la "persuasió" dels ens públics per "fer entendre" la "conveniència" més que no pas d'obligar per llei a immunitzar els infants. PseudoteràpiesPreguntat també per l'homeopatia i pseudociències, Guix ha deixat clar que l'evidència científica ha de ser la màxima guia. "Si una cosa no serveix, no es pot recomanar com una alternativa terapèutica i si, a més, pot afectar la seguretat de les persones, perquè empitjora els quadres clínics i les patologies, encara menys", ha afirmat Guix. El govern espanyol va presentar aquest dimecres el Pla per a la Protecció de la Salut davant de les Pseudoteràpies, que inclou mesures contra l'intrusisme i per eliminar aquestes pràctiques dels centres sanitaris, així com evitar que s'imparteixin a les universitats. Malalties infecciosesQuan se li ha preguntat per l'evolució de la incidència de la tuberculosi a Catalunya, Guix ha afirmat que "segueix baixant", si bé ha afegit que no es redueix "com voldríem en determinats col·lectius". El 2017, es van notificar 1.001 casos de tuberculosi a Catalunya, xifra que correspon a una taxa de 13,2 casos per 100.000 habitants, segons recull l'informe preliminar 'La tuberculosi a Catalunya l'any 2017'. L'any passat, la taxa va disminuir un 0,8% respecte l'any anterior. De tota manera, Guix ha ressaltat que el problema actual en les malalties infeccioses "ve derivat essencialment del canvi climàtic i la globalització, i no volem dir migracions, sinó sobretot turisme". "Els problemes vénen els mesos de setembre i octubre quan tornen els turistes que han anat a països exòtics i s'han infectat", ha puntualitzat.El secretari de Salut Pública ha afegit que estan fent "esforços importants" en el control de les arbovirosis, determinades infeccions transmeses per mosquits. L'Agència de Salut Pública de Catalunya controla les poblacions de mosquits, que poden ser vectors de malalties, perquè "ara viuen aquí unes determinades espècies que abans no teníem pel canvi climàtic i la globalització, aquest és el problema per a nosaltres importat en les malalties infeccioses". Vaga a l'atenció primàriaAlguns diputats han aprofitat la compareixença d'un responsable de Salut per mostrar la seva inquietud per la vaga de facultatius convocada a l'atenció primària de l'Institut Català de la Salut (ICS) l'última setmana de novembre, si bé no es tracta de l'àrea de Guix. Aquest és el cas del diputat de Cs Jorge Solé, que havia encoratjat el secretari de Salut Pública a continuar amb "la bona feina que esteu fent" -una posició compartida pels altres grups parlamentaris-, però pel que fa a la vaga, ha assenyalat que el Parlament "d'alguna forma hi hauria de donar resposta". I també la diputada del PSC Assumpta Escarp, que ha preguntat per l'Estratègia Nacional de l'Atenció Primària i Salut Comunitària (ENAPISC) i ha recordat que no s'ha concretat. El secretari de Salut Pública ha respost que l'ENAPISC és una eina "imprescindible" i "extremadament ambiciosa" i això "implica els seus ritmes". Guix ha defensat que s'està treballant amb un "enfocament adequat i no precipitat" i ha recordat que la primera reforma de l'atenció primària va tardar deu anys i "no tenia els nivells d'ambició" d'aquesta. Per la seva banda, el diputat de Junts per Catalunya Lluís Guinó ha assenyalat que els pressupostos són l'eina que té el Govern per donar resposta a algunes de les demandes dels metges i ha instat els grups polítics a participar en la negociació dels comptes. El Parlament insta el Govern a elaborar un mapa de la Pediatria Després de la compareixença de Guix, els grups han aprovat per unanimitat una proposta de resolució presentada pel PSC en què el Parlament insta el Govern a elaborar un mapa de la Pediatria a Catalunya per recollir la situació actual i fer una prospectiva dels propers deu anys amb l'objectiu de conèixer "les mancances i les inquietuds territorials". L'estudi s'ha de presentar "el més aviat possible i com a molt tard abans que acabi el primer semestre del 2019". El Parlament també insta a planificar la cobertura de les necessitats actuals i futures i calcular les places MIR que s'haurien de convocar.






