Editen en format llibre la tesi que atribueix l'autoria de 'Curial e Güelfa' a Enyego d'Àvalos

La investigació de l'historiador i doctor en Filologia Catalana Abel Soler es va presentar al febrer del 2017

ACN Barcelona.-Publicacions de la Universitat de València (PUV), la Institució Alfons el Magnànim i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) han coeditat en format llibre un resum de la tesi que revelava l'autoria de 'Curial e Güelfa', un clàssic fins fa poc anònim de la literatura del segle XV, que s'atribueix a Enyego d'Àvalos. La tesi, de 5.200 pàgines, és obra de l’historiador i doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València, Abel Soler, que hi va dedicar quatre anys d'investigació. Es va presentar públicament el febrer del 2017. La investigació recorre una línia iniciada per Ferrando, que s’havia proposat identificar l'autor de ‘Curial’ a partir d’un lletraferit que recorre a termes valencians, calcs lingüístics i fonts literàries italianes.

L'obra, 'La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa', de gairebé cinc mil pàgines i estructurada en tres volums, estudia a fons la cultura literària de la cort i els seus protagonistes, amb especial atenció a Enyego d’Àvalos, a qui s’atribueix l’autoria del Curial a partir d’una anàlisi exhaustiva de les fonts literàries de la novel·la i dels referents historicoculturals.Una de les conclusions principals de la tesi és que Àvalos l’hauria escrit entre els anys 1445 i 1448 entre les corts de Milà i Nàpols. D’Àvalos es va educar a la cort del Palau del Real de València, abans de passar per Milà (1435-1440), on va ser cortesà de Filippo Maria Visconti i després ambaixador del rei d’Aragó (1443-1447). Segons l’estudi, el ‘Curial e Güelfa’ va ser redactat entre Nàpols i Milà, pels anys 1445-1448, una novel•la on demostra els seus coneixements d’italià literari i col•loquial (amb llombardismes inclosos), i la seva familiaritat amb la geografia llombarda. Soler assenyala que un inventari parcial de la seva biblioteca ajuda a identificar les fonts literàries del ‘Curial’ i a explicar la novel•la.La investigació de la Universitat de València dóna molta importància a l’onomàstica de l’obra (Honorada, Salonés de Verona, Guillalmes del Chastell, Pero-Maça Cornell, Johan Ximenes d’Urrea, etc.), atès que els personatges de ficció remeten a personatges històrics relacionats amb la biografia del mateix D’Àvalos i amb el seu entorn nobiliari més immediat, constituït per nobles valencians de l’entorn del rei Alfons.Així mateix, el paper del còdex conté marques amb la mateixa “Biscia Viscontea” (símbol de Milà) del paper usat el 1447 a la cort milanesa. A l’obra, coprotagonitzada per la Güelfa, “senyora de Milà”, apareixen personatges relacionables amb les corts de Nàpols i de Milà, i errates que sols retrobem en un còdex ducal milanès. Les armes heràldiques que fa Curial en honor de la seua estimada Güelfa (“un lleó rampant que travessa les dues colors d’un escut migpartit”) coincideixen amb les adoptades per Enyego d’Àvalos el 1443, quan signà les esposalles amb la noble napolitana Antonella d’Aquino. Segons l’autor de la investigació, en aquella època era una manera de signar l’autoria del la novel•la.‘Curial e Güelfa’ es conserva en un còdex únic a la Biblioteca Nacional espanyola, a Madrid, , amb enquadernació mudeixar de finals del XV. La novel•la està mancada de pròleg, títol i declaració d’autoria.

Enviar