Iberia haurà de compensar al viatger que perdi un enllaç per culpa de la companyia aèria
El Suprem dona la raó als consumidors i tomba un recurs de l’empresa espanyola contra una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid
ACN Madrid.-La sala primera del Tribunal Suprem ha desestimat el recurs de cassació interposat per Iberia contra una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid. El tribunal madrileny havia donat la raó a l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) en relació amb unes clàusules utilitzades per Iberia en els contractes de transport al considerar-les abusives i que deixaven indefensos als consumidors. De les tres clàusules que tomba la sentència del Suprem n’hi ha una que declara la nul·litat d’un redactat que eximia a l’empresa de responsabilitat en cas d’una pèrdua d’enllaç. El Suprem considera que la clàusula era ‘’excessivament genèrica’’ i al deixar la decisió en mans de l’arbitrarietat del transportista ‘’perjudicava’ al consumidor.
En relació amb la possibilitat que l’actuació de la companyia pugui fer perdre un enllaç o una connexió aèria a un passatger, la sentència del 13 de novembre del Suprem considera que el contingut de la clàusula està redactada ‘’en termes excessivament genèrics’’ i deixen la decisió final ‘’a l’exclusiva voluntat del transportista i per tant perjudica, en contra de la bona fe, els drets dels consumidors en ordre a exigir responsabilitat al transportista pels danys i perjudicis que li provoquin els incompliments contractuals’’. El contracte d’Iberia afirma que ‘’el transportista, llevat que s’indiqui una altra cosa en el bitllet, no assumeix la responsabilitat de garantir les connexions amb un altre vol en el punt de destí’’, segons consta en els fonaments de dret de la sentència. El Suprem considera que aquesta clàusula ‘’abusiva’’ i falla que ha d’estar redactada d’una manera molt més clara per donar més certesa al passatger en el cas de perdre una connexió aèria. Un altre de les clàusules que tomba el Suprem fa referència a la nul·litat de la clàusula que facultava a l’empresa a modificar les condicions del transport aeri contractat ‘’en cas de necessitat’’. El Suprem creu que aquesta expressió ‘’en cas de necessitat’’ ‘’és excessivament genèrica i imprecisa i pot interpretar-se raonablement d’una manera que inclogui supòsits que excedeixen de les ‘’circumstàncies extraordinàries’’ que poden excloure la responsabilitat de les companyies aèries, d’acord amb la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Aquesta ‘’excessiva amplitud de l’expressió utilitzada’’ pot afavorir ‘’injustificadament’’ la posició contractual de l’empresa en cas d’incomplir alguna de les condicions del contracte del transport aeri ‘’en detriment del consumidor’’. Finalment, la sentència fa referència a la clàusula coneguda con ‘’no show’’ que autoritzava a Iberia a cancel·lar trajectes adquirits en cas de no ser utilitzat per alguns passatgers. El redactat en el contracte de la companyia que tomba el Suprem indica que ‘’independentment de la tarifa aplicada, si algun dels trajectes comprats no s’ha utilitzat, automàticament es cancel·laran els trajectes restants inclosos en el mateix bitllet’’. El Suprem considera que la companyia aèria no surt ‘’perjudicada’’ en el cas que uns dels passatgers que ja ha pagat el bitllet d’una oferta de comercialització a baix preu decideixi no agafar l’avió. L’alt tribunal considera que un cop la companyia ha cobrat el preu íntegre del bitllet que va comercialitzar, l’absència del passatger no suposa un increment dels costos. La sentència explica que aquesta clàusula és un desequilibri de drets i obligacions contrari a la bona fe, atès que a un consumidor que ha complert amb la seva obligació, ‘’que és únicament el pagament del preu’’, se li privi de gaudir de la prestació contractada, tot i que en l’últim moment ha decidit no utilitzar el aquest complet de l’oferta de la companyia.






