El Museu Picasso desenterra la correspondència entre l’artista i Sabartés mig segle després

Una segona exposició a l’equipament mostra per primera vegada part dels fons dels editors Gustavo Gili

ACN Barcelona.-El Museu Picasso dóna sortida als seus fons documentals amb una doble exposició que s’inaugura aquest dimecres. D’una banda, el museu presenta ‘Sabartés per Picasso per Sabartés’, en què es mostren per primera vegada les cartes de Jaume Sabartés a Picasso, i que l’artista va donar a Barcelona el 1968 amb la condició que no es fessin públiques fins 50 anys més tard, és a dir, fins aquest 2018. La segona exposició que presenta el Picasso també mostra documentació inèdita, en aquest cas, la que il·lustra la relació professional i d’amistat de l’artista amb els editors Gustau Gili a través del Fons Anna Maria Torra i Gustau Gili Esteve (adquirit el 2014) i la Donació Editorial Gustavo Gili, del mateix any.

Cinquanta anys després de la mort de Jaume Sabartés (Barcelona, 10 de juny del 1881 –París, 13 de febrer del 1968), fundador, amb Pablo Picasso, del Museu Picasso de Barcelona, l’arxiu personal que custodia el Museu podia ser consultat pels investigadors. Vençut el termini imposat per Picasso abans d’enviar a Barcelona la ‘caixa’ de Sabartés que custodiava a París, el Museu Picasso ha volgut fer pública part d’aquesta correspondència i reivindicar la figura de Sabartés amb una exposició. La comissària científica de la mostra, Margarida Cortadella, ha seleccionat un centenar de les 700 missives que incloïa la caixa de Sabartés, amb la correspondència rebuda de Pablo Picasso durant “tota una vida”. “Els sobres, cartes, telegrames i fins i tot notes que Picasso passava per sota la porta de Sabartés quan van compartir casa a París”, s’exhibeixen al museu al costat d’obres que reflecteixen el vincle entre tots dos, com el famós retrat que Picasso va fer del seu amic. Aquest contingut “té el seu encaix” amb l’altra part de la correspondència (la que rebia Picasso de Sabartés), un total de 1050 cartes que es conserven al Museu Picasso de París, fa saber Cortadella. El conjunt de les dues cares d’aquesta relació epistolar –de gairebé 2.000 cartes- mostren la relació d’amistat entre tots dos, un vincle que va transcendir el paper de secretari personal que va exercir Sabartés i va esdevenir “una història d’amistat, de molts projectes compartits, activitats i esdeveniments, alegries i penes”, explica la comissària. Picasso i els Gustau Gili El museu de Barcelona estrena en paral·lel l’exposició ‘Pablo Picasso i els editors Gustavo Gili. Treball i amistat’. També per primera vegada, la mostra treu a la llum una gran part del Fons Anna Maria Torra i Gustau Gili Esteve, adquirit pel Museu l’any 2014, a més d’una important selecció del fons documental procedent de la Donació Editorial Gustavo Gili, del mateix any.“Aquests fons patrimonials són de la ciutadania, i ens els hem de sentir nostres perquè expliquen una història d’estima de Picasso amb la ciutat de Barcelona, i també la d’una gent (els Gustau Gili) que a més de viure del llibre, l’estimaven”, valora la comissària científica de l’exposició, Claustre Rafart.El “relat” que construeix la mostra a través d’aquests fons s’explica a través de dues èpoques. La primera mostra la relació de Picasso amb Gustavo Gili Roig, fundador de l’editorial, als anys 30. La segona, a partir dels anys 50, il·lustra el vincle amb el fill de Roig, Gustavo Gili Esteve i la seva dona, Anna Maria Torra, amb els quals va reprendre la relació professional amb l’editorial i va establir una bona amistat. Rafart posa l’accent en la passió “bibliòfila” dels Gili. “Més enllà de viure del llibre, estimaven el llibre”, la qual cosa compartien amb Pablo Picasso, segons subratlla la comissària. Això va afavorir la bona relació entre ells i va redundar en projectes artístics de relleu, entre els quals Rafart destaca dues “joies de la bibliofília moderna” (que l’exposició recull). Es tracta de la ‘Tauromaquia’, de Pepe Illo, que va il·lustrar Picasso amb la tècnica de l’aiguatinta, i va publicar l’editorial Gustavo Gili, i la versió de ‘El entierro del Conde de Orgaz’, amb text escrit pel mateix Picasso, també autor de les il·lustracions.

Enviar