La Plataforma per la Llengua denuncia la impunitat de les discriminacions lingüístiques

L'ONG del català impulsa la campanya 'Prou de catalanofòbia' i proposa un pla de xoc als presidents Sánchez, Torra, Puig, Armengol i Lambán

ACN Barcelona.-La Plataforma per la Llengua impulsa la campanya 'Prou de catalanofòbia: no en passis ni una més!' amb l'objectiu de denunciar la impunitat de les discriminacions lingüístiques. L'ONG del català ha assenyalat que ha rebut més de 155 queixes per discriminacions lingüístiques "greus" per part de l'administració pública, 23 de les quals des d'inicis d'any. Una situació que el president de l'entitat, Òscar Escuder, ha descrit com "inadmissible", ja que "no és cap anècdota, és catalanofòbia i té unes repercussions". La campanya recull a partir d'aquest divendres signatures i enviarà milers de correus electrònics proposant un pla de xoc als governs espanyol, català, valencià, balear i aragonès.

La Plataforma per la Llengua ha recollit al llarg de 10 anys al voltant de 600 queixes per discriminacions lingüístiques, en total 158 discriminacions per part de les administracions públiques des del 2007 i més de 400 per part de les empreses des del 2015. Totes aquestes denúncies corresponen a casos de "discriminacions greus", en què no s'ha ofert el servei que s'havia d'oferir, o bé la persona ha estat vexada o humiliada, arribant al punt de persones víctimes d'agressions físiques, pel fet de parlar una llengua que és pròpia del seu territori. A part, l'entitat rep cada any entre 400 i 500 queixes d'àmbits molt diversos, però que no corresponen a situacions de gravetat. "El nombre no és tan important, ja que això és la punta de l'iceberg", ha dit Escuder, que opina que hi ha moltes persones que per evitar aquestes situacions discriminatòries opten per no parlar en català en alguns contextos o decideixen no denunciar.Víctimes de discriminació per parlar en catalàTot i això, hi ha algunes persones que sí que fan el pas de denunciar. És el cas de Xavier Casanovas, que ha explicat que se l'ha multat amb 601 euros per haver-se dirigit en català a un agent de Policia Nacional al control de passaports de l'aeroport del Part. A més, va patir una amenaça per part del policia, que el va intimidar dient-li "sé dónde vives", ha narrat Casanovas. Per denunciar-ho, ell es va dirigir a l'àmbit de política lingüística de la Generalitat, però només li van respondre que recorregués la multa. "No és fàcil trobar suport institucional davant d'un problema tan flagrant", ha criticat Casanovas.També ha exposat el seu cas Cristina Brullet, que va ser amenaçada de ser emmanillada per dirigir-se en català a un agent de la Policia Nacional. Ella es va negar a canviar d'idioma després que l'agent li ho exigís, quan va anar a renovar-se el passaport, a la comissaria del carrer Balmes de Barcelona.En aquesta línia, la Plataforma per la Llengua inclou en la nova campanya uns espots basats en fets reals per assenyalar els diferents àmbits on es produeixen les discriminacions: l'administració, la justícia i l'empresa.Tot i això, Escuder ha emfatitzat que no volen "herois", sinó que "les administracions actuïn com cal", "que hi hagi un canvi estructural i de mentalitat" i que, quan "la pedagogia no arribi, hi hagi sancions".Les demandes al Govern Cada vegada que algú s'adhereixi a la campanya a internet, els cinc presidents de les administracions implicades rebran un correu electrònic on se'ls demanarà que actuïn segons les seves competències. Els destinataris dels correus són el president de l'Estat espanyol, Pedro Sánchez, i els presidents de les quatre autonomies on el català és llengua pròpia -Torra, Puig, Armengol i Lambán-. "Si els governs no actuen, acaben sent còmplices de la situació", ha assenyalat Escuder.En concret, la Plataforma per la Llengua demana al Govern que proposi al Parlament una llei que desenvolupi l'article 32 de l'Estatut, que diu que "totes les persones tenen dret a no ser discriminades per raó de llengua". Segons el president de l'entitat, cal una "llei que contingui sancions i que es compleixi".Alhora, es reclama una campanya d'informació a les dependències públiques que informi els ciutadans dels seus drets i ensenyi els funcionaris. "Una part del problema és que els funcionaris que fan aquestes discriminacions saben que no els passarà res", ha criticat Escuder, que considera que "per acabar amb aquesta impunitat, cal actuar".A més, l'ONG del català exigeix que s'ofereixi assistència jurídica, completa i gratuïta, per a tots els afectats de discriminacions lingüístiques.Les demandes al Govern espanyolÒscar Escuder ha criticat que el català no sigui llengua oficial a l'Estat espanyol, on hi ha més d'un 20% de catalanoparlants. "A Bèlgica, amb menys d'un 1% de germanòfons, l'Alemany és llengua oficial, i a Suïssa, amb menys d'un 1% de parlants de romanx, el romanx és també llengua oficial del país", ha comparat Escuder.La Constitució espanyola estableix l'obligació de saber espanyol i des de la Plataforma per la Llengua reclamen que això canviï. Segons Escuder, "és una de les poques constitucions que obliguen a saber una llengua", cosa que va en contra dels drets lingüístics de les persones. "Cal que la legislació ofereixi els mateixos drets als ciutadans, parlin la llengua que parlin", ha reivindicat Òscar Escuder.El president de l'entitat també ha criticat que l'Estat espanyol, malgrat que està adherit a la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, "reiteradament incompleix les seves obligacions lingüístiques".Amb aquesta campanya, l'ONG del català vol recordar al Govern espanyol que "té una oportunitat de demostrar que l'Espanya plurilingüe és una realitat i no només un escrit al paper", ha dit Òscar Escuder."Contínuament patim situacions de discriminació per qüestió de llengua i això és una vulneració dels nostres drets lingüístics i és catalanofòbia", ha sentenciat el president de Plataforma per la Llengua, que esperen arribar a 50.000 adhesions a la campanya abans que acabi l'any.

Enviar