Joan Baixas estrena exposició, llibre i nou muntatge en el 50è aniversari de la companyia La Claca

CaixaForum li dedica la instal·lació ‘L’enemic viu al sofà’ i l’Institut del Teatre publica el llibre ‘Desordre general’

ACN Barcelona.-CaixaForum inaugura aquest dilluns una petita mostra-instal·lació que repassa la trajectòria de la històrica companyia teatral ‘La Claca’, fundada per Joan Baixas i Teresa Calafell l’any 1968. En el seu cinquantè aniversari, l’Obra Social “la Caixa” li dedica aquesta mostra i acollirà l’estrena del seu darrer espectacle, ‘Baboia!’, una obra de titelles ombres i animacions que es podrà veure per Nadal al mateix museu. En paral·lel, l’Institut del Teatre publica l’obra ‘Desordre general’, un títol a cura de Glòria Rognoni i Marina Baixas (filla del pintor i director d’escena). En la mateixa línia que l’exposició, el llibre no és una cronologia de la companyia sinó una visió “artística i impressionista” de la seva trajectòria. Baixas ha assenyalat que no han tingut ganes “d’ordenar ni academitzar” el seu passat sinó oferir una mirada conjunta per buscar els “lligams” entre l’ara i l’ahir.

L’exposició al ‘CaixaForum’ es titula ‘L’enemic viu al sofà’ i recull desenes de materials, documents, disfresses i elements escènics utilitzats per la companyia des de la seva fundació, l’any 1968. Són elements i pinzellades de la seva història sense ànim cronològic. “Ens va semblar millor presentar el conjunt d’aquests 50 anys, mirant allò que fèiem als anys 60 i el que fem darrerament per mirar com es parlen l’una a l’altra i si hi ha un lligam”, ha explicat Joan Baixas aquest dilluns. El pintor, director d’escena i cofundador de la companyia es mostrava tranquil i content aquest matí. “M’he quedat tranquil perquè hi veig una línia directa, entre una cosa i l’altra”, admetia. “Vaig començar amb els putxinel·lis als 21 anys, era tot intuïció, no tenia mètodes gaire ordenats; he procurat mantenir-me al marge del món acadèmic, he procurat que l’art fos una cosa vital. I avui soc tan improvisador com el primer dia”, ha celebrat Baixas, que s’ha confessat “en pau” de tancar una etapa apreciant que “les coses lliguen, les unes amb les altres”. Coincidint amb l’aniversari, l’Obra Social “la Caixa” ha encarregat a La Claca la nova producció ‘Baboia!’ (que duen a terme els fills de Baixas), un espectacle de titelles, ombres, animacions i música en directe que fa al·lusió al títol de l’exposició al mateix CaixaForum, ‘L’enemic viu al sofà’. Un títol amb què Joan Baixas expressa la seva visió crítica de “l’acomodament” de la societat occidental a través de la imatge del consum compulsiu de pantalles des del confort del sofà. “Tenim un enemic en aquesta comoditat”, ha recalcat. La commemoració del 50 aniversari de ‘La Claca’ es completa amb l’edició de ‘Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca’, que publica l’Institut del Teatre de Barcelona, institució amb la qual Baixas ha estat vinculat durant dècades. El títol d’Edicion de la Diputació de Barcelona és obra de Glòria Rognoni i Marina Baixas, també comissàries de l’exposició al CaixaForum. En aquest cas, el títol del llibre fa referència a una altra convicció profunda de Baixas sobre el que considera un excés de gust per l’ordre en la societat contemporània. “Som una civilització obsessionada per l’ordre com a representació pel bé, i hi ha coses que no cal que estiguin ordenades”, ha reflexionat abans de lligar-ho amb la seva crítica a la comoditat com a forma de vida. La correspondència de la idea al llibre es troba en el fet que no és una obra de repàs cronològic a la trajectòria del grup teatral sinó una visió “impressionista” de la seva història, segons ha fet notar el director de serveis culturals de l’Institut del Teatre, Carles Batlle. La Claca va ser continuadora de la tradició titellaire catalana i la van enriquir a partir de la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics. Van evolucionar des del format de titelles més clàssic fins a espectacles de caire més teatral. El grup va aconseguir un gran prestigi internacional gràcies, especialment, a ‘Mori el Merma’, un espectacle basat en ‘Ubu roi’, amb ninots dissenyats per Joan Miró al Liceu. Més endavant s’especialitzarien en teatre visual i van col·laborar amb diversos pintors, entre els quals Antonio Saura, Jean-Pere Viladecans i el mateix Miró. Després d’haver trepitjat una seixantena de festivals del país, de l’Estat i internacionals, l’any 1989 Baixas va clausurar temporalment la companyia per dedicar-se a la seva obra personal de recerca pictòrica i teatral.

Enviar