El Suprem creu que la sentència que feia pagar l'impost de les hipoteques al banc era "radical" i poc justificada

Les sentències del ple de la Sala Tercera de l'alt tribunal defensen que el "dràstic viratge jurisprudencial" podia suposar "arbitrarisme judicial"

ACN Barcelona.-El ple de la Sala Tercera del Tribunal Suprem ha defensat el fre al canvi de criteri de l'octubre sobre l'impost d'hipoteques, que determinava que era el banc qui havia de pagar la taxa, en considerar-lo "radical". En tres sentències fetes públiques aquest dimarts, el ple de l'alt tribunal ha argumentat que el "dràstic viratge jurisprudencial" no tenia prou fonament en relació a la doctrina anterior que té "dècades" i descriu com "inveterada i sense fissures". Els tres escrits del Suprem, que resolen els recursos que tenien sobre la taula, afirmen que el canvi de criteri no tenia una "justificació" suficient i avalar-lo podia portar a "l'arbitrarisme judicial", ja que responia "només a una diferent interpretació" de les mateixes normes aplicades fins aleshores.

En els escrits de més de 180 pàgines, tres ponents diferents han argumentat la decisió presa a principis de novembre per 15 vots a favor i 13 en contra que siguin els clients qui paguin l'impost de les hipoteques. La justificació de la decisió només ocupa una quarta part de les sentències, la major part de les quals es dedica als vots particulars. Pocs dies després el Consell de Ministres va aprovar un reial decret llei per fer pagar als bancs i no als clients l'impost de les hipoteques.Les sentències han argumentat la decisió de frenar el canvi de criteri per garantir la "seguretat jurídica i la mateixa noció de jurisprudència". A banda, han qüestionat que "tres úniques sentències discordants" enfront una jurisprudència "constant" i "uniforme" a les sales Civil i Contenciosa-Administrativa del Suprem es pugui considerar "pròpiament com jurisprudència". A més, ha al·legat que els tres recursos de la Secció Segona de la Sala Contenciosa-Administrativa són "idèntics i deliberats conjuntament".Els textos també han assenyalat "l'absència de factor extrínsec" al gir jurisprudencial, ja que no s'havia produït cap "modificació normativa ni fàctica" que la justifiqués ni tampoc s'addueix a les sentències de l'octubre "cap principi jurídic que no s'hagi tingut en compte amb anterioritat, sinó únicament una diferent interpretació de les mateixes normes"."No resulta un fonament suficient, al contrari, basar un canvi jurisprudencial en la mera discrepància amb criteris interpretatius previs de les mateixes normes jurídiques sense més apel·lació que el dissentiment subjectiu amb la interpretació anterior i amb la sola invocació del principi de legalitat, que avala de la mateixa manera tant la jurisprudència existent prèviament com la que es pretén establir", diu el text.A més, les tres sentències han justificat la convocatòria del ple de la Sala Tercera per part del seu president, Luis María Díez-Picazo, decisió que va estar envoltada de polèmica. Els escrits admeten que la convocatòria d'un ple "no és freqüent" però neguen que es pugui descriure "d'excepcional o insòlit". Els ponents han argumentat la idoneïtat de reunir el ple davant la "indubtable transcendència econòmica i social de la matèria".A banda, les sentències al·leguen que "qualsevol criteri jurisprudencial, inclús consolidat, pot canviar-se" quan hi ha raons que ho justifiquen de forma suficient. Els escrits també han apuntat que el fre del canvi de doctrina no afecta els tres recursos concrets resolts a l'octubre a favor de l'entitat municipal d'habitatge de l'ajuntament madrileny de Rivas Vaciamadrid i tampoc reverteix l'anul·lació del punt del reglament de l'impost que establia que el client és el subjecte passiu de la taxa d'actes jurídics documentats.

Enviar