PP i PSOE tanquen files i aproven sense Podem i Cs l’informe sobre la crisi financera
Critica comportaments com les ‘targetes black’ i els reguladors però destaca les actuacions dels governs de Zapatero i Rajoy
ACN Madrid.-PP i PSOE han tancat files aquest dijous al Congrés dels Diputats i han aprovat conjuntament (amb l’abstenció de Podem i el ‘no’ de Cs, entre altres) l’informe de la Comissió sobre la crisi financera. Un document de 107 pàgines que critica comportaments com el de les ‘targetes black” de Bankia i la poca vigilància dels òrgans reguladors com la CNMV i el Banc d’Espanya, però que destaca les actuacions que els govern es de Zapatero i de Rajoy van dur a terme per pal·liar la fallida del sistema financer. L’informe recorda, per exemple, els 61.900 MEUR que l’Estat ha concedit als bancs en ajudes durant els anys de la crisi, però ho relativitza recordant que Alemanya va prestar un volum similar (64.200 MEUR). També el fet que d’aquests diners, es donin per perduts ja 48.000 MEUR el 77%, una xifra que queda “per darrere d’Irlanda” (46.600 MEUR).
Amb tot, introdueix autocrítica i destaca “l’evident necessitat de millorar els mecanismes de control i supervisió”, malgrat que immediatament assegura que aquests nous models de supervisió “no poden ni han d’eludir els mecanismes que van demostrar en el passat una raonable eficàcia”. El text destaca les iniciatives dels governs de Zapatero i Rajoy per afrontar la crisi. Així, recorda que entre 2008 i 2011 “les autoritats espanyoles van impulsar diverses iniciatives que adaptaven les reformes internacionals al nostre sistema financer” i “desenvolupaven reformes específiques per afrontar la crisi al nostre país”. I “no obstant, el sistema financer no va respondre satisfactòriament a aquestes mesures i la crisi no va acabar el 2011”. Amb tot, lamenta que “a més de no haver estat efectius en la recuperació dels diners injectats, la crisi ha acabat amb el conjunt de caixes d’estalvi, especialment amb la seva obra social”, i recull el testimoni de l’exministre d’Economia Pedro Solbes, que va admetre davant la Comissió que “es podria haver fet millor”. Crítiques a RatoL’informe assenyala el cas Bankia com el paradigma de la mala praxis bancària, amb “pràctiques acreditades com a delictives en el sistema de remuneració dels seus dirigents i gestors” i una direcció del negoci “clarament defectuosa”, a més de “greus deficiències” i “una valoració inadequada del perfil de risc de l’entitat”. Cita especialment les “targetes Black” i “operacions immobiliàries poc ortodoxes”. El nom de Rodrigo Rato només apareix en una ocasió en les 107 pàgines, i limitat a una cita sobre la seva substitució com a president de Bankia. Crítiques als reguladors El document tanbé posa en dubte el paper del Banc d’Espanya en la crisi. Segons l’informe, els testimonis que han passat per la comissió permeten concloure que “hi havia eines disponibles” per pal·liar els efectes de la crisi sobre el sistema bancari, “però no es van utilitzar per manca de voluntat política” . “En un marc en que l’adequada regulació i supervisió del mercat financer són més necessàries que mai... el Banc d’Espanya i la CNM han d’atendre de manera rigorosa els seus objectius i funcions de manera independent”.En aquest sentit, assegura que les participacions preferents de la banca “van resultar ser un clar engany als consumidors pel que fa a la seva publicitat, la seva forma de col·locació al mercat i unes condicions que no s’ajustaven a les promeses”.Per últim, la comissió posa deures als governs i entitats. Als segons, “reconstruir la relació de confiança amb els clients posant-los sempre al centre de totes les decisions i fent un esforç continu per millorar la transparència i fer productes més senzills, però també promovent l’educació financera”. Als governs, que regulin l’activitat de les noves entitats bancàries o “pseudobancs” que es troben “fora del perímetre regulados”.“El sistema financer necessita un entorn regulador clar i estable, en especial en les normes que afecten la protecció del consumidor”, conclou la comissió, que també demana “als poders públics” que incentivin la “tasca social de les entitats financeres”.






