El Macba repassa tres dècades de l’obra de Jaume Plensa

La mostra recull una vintena de treballs escultòrics diversos però amb “el dubte” com a motor creatiu

ACN Barcelona.-Han passat 23 anys des de l’última exposició dedicada a Jaume Plensa a Barcelona, la que va acollir la Fundació Joan Miró el 1996. El Macba trenca aquest període d’absència amb una gran mostra sobre l’artista que s’inaugura el proper 1 de desembre i que recorre més de tres dècades de la seva trajectòria en una vintena d’obres. És una exposició “d’inicis”, ha apuntat el mateix Plensa en declaracions a l’ACN, de començaments de línies escultòriques que ha anat evolucionat amb els anys. Sempre amb “la pregunta i el dubte” com a motor creatiu, les peces exposades tenen el valor de “descobrir” al públic un Plensa menys icònic, segons valora l’artista, tot mostrant “el treball permanent i la feina d’estudi” més enllà de les seves populars intervencions en l’espai públic.

Jaume Plensa torna a un museu Barceloní més de vint anys després. Una gran escultura seva, ‘Carmela’, es va instal·lar ara fa tres anys davant del Palau de la Música Catalana, però l’artista no havia exposat en un gran equipament museístic des del 1996. “Jo crec que les coses arriben quan han d’arribar”, comentava un punt resignat a l’ACN aquest dijous Plensa, tot recordant que des que va participar en l’exposició inaugural del Macba, ara fa 23 anys, no hi ha tornat a ser present fins avui. “Potser és que havia de ser així”, diu Plensa. El Museu d’Art Contemporani de Barcelona li dedica ara una exposició que inclou una vintena d’obres realitzades per Plensa des del 1989 i fins avui. ‘Jaume Plensa’ proposa un recorregut que mostra el diàleg entre la representació de la figura humana i l’abstracció, sempre presents a la seva obra escultòrica. Per Plensa, es tracta d’una col·lecció d’obres que “miren enrere”, sobretot en el sentit que apunten a diversos “començaments” de camins artístics que ha seguit, o bé que ha abandonat “i han seguit altres”. L’escultor considera, així, que és “interessant” pels visitants en la mesura que podran “descobrir moments de l’obra que potser són menys coneguts però que els faran entendre moltes de les coses que faig ara”. Abundant en la qüestió, Plensa ha explicat a l’ACN que més enllà del Plensa icònic (“que surt als diaris, el de les intervencions en l’espai públic”), l’exposició posa llum sobre el seu “treball permanent” d’estudi. “Serà molt interessant perquè veuran el treball que faig en museus i galeries, que potser perquè he estat poc present en aquest país es coneix menys”. Figura humana i abstracció, lleuger i compacte, o silenci i so, són els binomis que travessen el conjunt del treball de Plensa, tal i com reflecteix l’exposició. Per a l’artista, el paraigua sota el qual ha desenvolupat tota la seva obra és la necessitat del “dubte”. El Macba hi coincideix, i per això ha escollit l’obra ‘Firenze II’ (1992), un gran interrogant d’alumini ferro, per obrir l’exposició. “Aquesta peça s’ha convertit en una icona de la meva obra. És més que una peça, és una actitud amb les coses, el motlle on fabricar preguntes”, constata l’artista. Defensor de “la pregunta i el dubte”, Plensa creu que en la seva obra sempre ha parlat d’aquest mateix tema des de punts de vista diferents. “Hi ha una gran diversitat de maneres” de treballar artísticament aquest interès, defensa l’autor, “i segons des del punt de vista que t’aproximes a les obres semblen molt diferents, però en el fons l’ànima que les manté dretes i els hi dona sentit és el mateix”, reflexiona. L’exposició al Macba, que es podrà visitar fins el 22 d’abril del 2019 i viatjarà l’any vinent al Moscow Museum of Modern Art, s’inaugura gairebé en paral·lel al conjunt escultòric ‘Invisibles’ que Plensa ha instal·lat al Palacio de Cristal del Parc del Retiro de Madrid, de la ma del Museu Reina Sofia. Plensa celebra aquesta coincidència i considera que es dona un “equilibri interessant” entre la retrospectiva del Macba i l’exhibició de la seva darrera creació “específica”.

Enviar