Les universitats públiques demanen un pla de xoc per renovar les plantilles i reduir la precarietat

El president de l'ACUP, Josep A. Planell, torna a demanar al Parlament recuperar els 1.000 MEUR de pressupost

ACN Barcelona.-El president de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques, Josep A. Planell, ha demanat aquest dijous al Parlament, elaborar un pla de xoc de deu anys per poder superar l'envelliment de les plantilles de les universitats i la precarietat laboral del professorat. Planell ha recordat que per ser un bon professor universitari calen 30 anys i que ''no posarem un anunci al diari i ens cauran professors del cel''. Per això, ha reconegut que aquesta situació s'hagués hagut de planificar anteriorment però ha assegurat que actualment és ''urgent''. Planell ha reclamat més autonomia de gestió i financera. Per aconseguir-ho, Planell ha tornat a demanar que es recuperin els 1.000 MEUR de finançament a les 7 universitats públiques que hi havia el 2010.

Planell ha recuperat així les reivindicacions que els rectors de les set universitats públiques ja van fer fa dos anys al Govern, en aquesta ocasió, davant la Comissió d'Economia i Coneixement. Ha defensat, doncs, l'autonomia de les universitats, tant en matèria financera –amb retiment de comptes- com en matèria de contractació, i ha recalcat que en dos anys no s'ha avançat tret que les plantilles han envellit dos anys. Planell considera que la gestió financera actual que poden tenir les universitats no tenen sentit amb institucions com les universitats perquè no permeten fer polítiques a llarg termini. Per això ha demanat que se les doti de confiança amb un finançament públic estable. En aquest sentit, ha recordat que a banda de la plantilla, les universitats tenen inversions pendents que no s'han pogut fer des del 2010. Els diferents grups parlamentaris han reconegut la tasca de les universitats i la situació complicada que han viscut durant les retallades. La diputada del PSC Alícia Romero s'ha mostrat a favor de moltes de les reivindicacions els rectors però també els ha demanat accions per retenir el talent que actualment marxa de Catalunya per poder exercir, sobretot com a investigadors. La rebaixa de les taxes universitàries ha estat un dels temes que ha destacat el diputat de Catalunya en Comú, Lucas Ferro, i des d'ERC, la diputada Gemma Espigares ha manifestat la voluntat que els pressupostos incloguin la rebaixa de taxes de forma lineal, però també prioritzant les persones més vulnerable. ''Volem rebaixar les taxes'', ha dit Espigares, però ha defensat amb polítiques realistes. Cs i PP demanen més llibertat a les universitatsEls diputats de Cs i Pp Jorge Soler i Santi Rodríguez han fet una crítica als posicionaments polítics que ha fet l'ACUP els darrers anys i els han demanat treballar per garantir la llibertat als campus. Soler ha recordat que s'han vetat alguns actes a les universitats i Rodríguez ha demanat que els rectors es comprometin amb la llibertat de totes les ideologies. Planell ha respost que les universitats són ''agents socials'' i no polítics. També ha recordat que per aquests posicionaments publicats han rebut tantes crítiques ''d'un costat com d'un altre'' i per això considera que ''anem bé''.Solució ''urgent'' Els grups també han fet referència al moviment estudiantil d'aquest dijous i a la vaga dels professors universitaris, majoritàriament d'associats. Josep Anton Planell ha recordat que la situació que viuen és fruit de la ''precarització''de les tasques docents arran de les retallades i la manca de reposició del personal acadèmic que ha comportat que aquesta figura s'hagi utilitzat per allò que es correspondria formalment. Per això ha demanat una solució i una regularització ''urgent'' a una situació ''precària amb sous molt baixos''. Per Planell, aquesta solució passa per dotar de major autonomia universitària en la gestió del capital humà. Pel que fa a les taxes universitàries i a una possible rebaixa, Planell s'hi ha mostrat a favor però ha destacat que el finançament global de les universitats no es pot veure afectat ja que actualment, ja és gairebé 300 MEUR inferior al de fa 8 anys.

Enviar