Villatoro: "Savonarola i Maquiavel no van ser grans polítics, sinó pensadors d'interès que van deixar un cos teòric"

L'escriptor i periodista publica 'Massa foc', Premi Carles Rahola d'assaig 2018

ACN Barcelona.-L'escriptor i periodista Vicenç Villatoro ha fet dialogar a 'Massa foc' (Pòrtic) al monjo, escriptor i organitzador de les fogueres de la vanitat, Savonarola, i el polític i autor d''El príncep', Maquiavel, dos pensadors que van coincidir a finals del XV a la Florència dels Mèdici i són dues personalitats amb projectes antagònics. Per una banda, com escriu Villatoro, Savonarola aposta en política per canviar-ho tot, mentre que Maquiavel creu que "cal canviar alguna cosa per no haver-ho de canviar tot". En una entrevista a l'ACN, Villatoro ha dit que els dos van deixar un cos teòric, però "no van ser grans polítics, sinó pensadors d'interès". El llibre va guanyar el Premi Carles Rahola d'assaig 2018.

La idea del llibre li va sorgir a Villatoro l'any 2001 a la Universitat de València a partir d'una presentació que va fer Eliseu Climent sobre el projecte de publicar el diplomatari de la família Borja. En aquest context, Villatoro va pensar que Savonarola i Maquiavel podien considerar-se dos arquetips de dues maneres contraposades d'entendre la política. Per una banda hi havia un sistema de pensament i fer política que "evocava l'heroisme, el sagrat i que podia ser molt purità en les formes, que apreciava el sacrifici", que representaria Savonarola i això "es contraposava", per altra banda, a una idea més mercantil de la política més entesa com a intercanvi i negociació, que representaria Maquiavel. "D'aquests dos mons, Savonarola i Maquiavel servien per narrar les seves divergències". Ha assegurat que bona part dels moviments revolucionaris del XX i del XIX tenen "una certa admiració per Savonarola i a la idea que tota negociació és una renuncia". Mentre, hi ha una altra concepció més republicana i mercantilista. Villatoro ha manifestat, tot i ser uns teòrics, la tasca de govern de Savonarola "no és especialment exemplar" i el pas pel govern o per les accions de govern de Maquiavel tampoc és "especialment substantiva". En aquest context, Villatoro ha assenyalat que ell no exigiria als polítics actuals necessàriament un gran cos teòric, sinó intuïció, instint i unes maneres de fer la política. "Ara sempre tens la impressió que en el passat es donava més". Savonarola i Maquiavel "són de la primera gent que pensa política amb impremta i per tant respecte els seus anteriors hi ha un trastocament tecnològic que fa que puguin ser i pensar d'una manera diferent". Sobre el present, ha dit, sempre "són més crítics i el passat es mitifica", però no s'imagina avui qui seria Savonarola ni Maquiavel. Si es compara amb els actors polítics de l'Estat, Villatoro creu que el regeneracionisme catalanista de partir de finals del XIX s'apunta més a una tradició mercantilista i "la paraula negociar ha estat més ben vista". També ha assenyalat que "hi ha un nucli dur que és anterior al XIX i té expressions en el XX i XXI que es basa en un nacionalisme espanyol conservador en el qual hi ha coses que no es poden discutir com la unitat d'Espanya i no són objecte de negociació possible". Narració amb diàlegsVillatoro es va imaginar el llibre abans com uns diàlegs que no pas el què ha acabat sent que és una narració amb diàlegs dins. Fins i tot es va plantejar que fos una espècie d'obra de teatre. "Hi ha que hi havia dues posicions, s'havien de confrontar, però sense el context dels fets això es diluïa i em va semblar imprescindible narrar el món on tot això passa perquè els diàlegs tinguessin una encarnació possible i, de fet, els diàlegs cavalquen sobre els esdeveniments del segle XV", tot i que poden tenir a veure amb situació també actuals. L'estructura era cronològica perquè hi ha un segon tema de fons al llibre que és la sorpresa i la imprevisibilitat de la història. "A vegades hi ha una visió progressista de la història que la presenta com una fletxa que va amunt i en la que cada cosa que succeeix millora l'anterior i hi ha un progrés. Això és cert en el terreny científic i tècnic, però no és necessàriament cert en el terreny polític i moral", ha declarat. Segons Villatoro, "després d'un moment d'esplendor en pot venir un de reculada". De fet, ha recordat aquest pas de la Florència dels Mèdici que tothom té mitificada a la república de Savonarola amb "les fogueres de les vanitats i amb nens delatant els seus pares". Premi Carles Rahola 2018.'Massa foc' va guanyar el Premi Carles Rahola 2018. L'escriptor ha explicat que tant per raons temàtiques com pel gènere va considerar que si volia que el llibre aspirés a la visibilitat necessitava algun subratllat. "Em va semblar d'una certa justícia poètica haver guanyat el Premi Carles Rahola perquè la seva figura podria sortir en un llibre que es diu 'Massa foc'". Ha recordat de Rahola el seu "vessant polític i intel·lectual" i que "acaba sent executat i que es va enfrontar al totalitarisme".

Enviar