Artadi defensa que els drets humans estan "en perill" a l'Estat en el 70è aniversari de la Declaració Universal

El Síndic alerta de l'"erosió" de la llibertat d'expressió i la presidenta de l'Associació Catalana pels Drets Civils reivindica el "dret a un judici just"

ACN Barcelona.-La portaveu del Govern, Elsa Artadi, ha defensat aquest dilluns que els drets humans estan "en perill" a l'Estat i la necessitat de tenir una "justícia independent" que els garanteixi. En un acte en què s'ha commemorat el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, Artadi ha dit que drets com el de reunió, d'acció política o a un judici just estan "en perill" a l'Estat perquè tenir "lleis que els emparin no és suficient si no hi ha una justícia independent". Durant les seves intervencions, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, ha alertat de l'"erosió" de la llibertat d'expressió a l'Estat i ha demanat que no "s'admeti la presó arbitrària", mentre la presidenta de l'Associació Catalana pels Drets Civils, Meritxell Lluís, ha recordat el "dret a un judici just" i ha qualificat el judici als líders independentistes de "judici polític".

Artadi ha acusat l'Estat d'actuar com un "estat autoritari" i ha denunciat la "repressió", les "amenaces" i la "sensació d'impunitat per perseguir la dissidència política". Ha recordat que entre 1959 i 2017 el Tribunal Europeu dels Drets Humans ha sentenciat l'Estat en 48 ocasions per no garantir un judici just, en 116 perquè els procediments eren massa llargs, en 11 per condemnar sense investigació efectiva i en 6 per vulnerar la llibertat d'expressió. A més, la portaveu del Govern ha remarcat que la Declaració Universal dels Drets Humans és un "punt de sortida" i que aquests s'han de garantir a través de "lleis i recursos". "Sense una bona justícia no podrem tenir drets efectius", ha dit. El Síndic ha recordat que l'Estat espanyol ha rebut diverses "recomanacions" de les Nacions Unides per "no haver complert amb la memòria històrica" i per "incompliments en habitatge i drets fonamentals". Ribó ha criticat que els governants d'alguns estats "amaguin els incompliments dels drets humans de grans potències" com la Xina. A més, ha considerat una "contradicció" que la Unió Europea "pagui molts diners públics" a "un dictador com Erdogan" perquè "pari l'arribada de refugiats al continent". En aquest sentit, ha demanat que els drets humans siguin "un punt de referència mínim en el dret internacional". Lluís: "Espanya és una democràcia fallida"Durant l'acte de commemoració de l'aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans també han intervingut representants de la societat civil per recordar alguns dels drets fonamentals de recull la declaració. La presidenta de l'Associació Catalana pels Drets Civils ha defensat que "Espanya és una democràcia fallida" per la manca de "protecció" de drets i ha assegurat que la Unió Europea hauria de tenir "mecanismes" per garantir que tots els estats membres compleixen els drets humans. A les portes del que ha considerat un "judici polític" contra els líders independentistes, Lluís ha recordat que en un "judici just no es tria el jutge, el tribunal no té motivacions ideològiques, les acusacions són comprensibles, preval el dret a la presumpció d'innocència, la defensa té dret a presentar proves, no s'admeten les manipulacions i es dona veu als acusats". Camps: "Pagar a tercers països és contribuir al tràfic de persones"El fundador de l'ONG Proactiva Open Arms, Òscar Camps, ha acusat la Unió Europea de "contribuir al tràfic de persones" per "pagar a tercers països per controlar el flux de persones" que arriben al continent europeu.Ha denunciat la "persecució" que pateixen organitzacions com Proactiva Open Arms i ha criticat que la Unió Europea limiti les seves polítiques en relació amb els refugiats a "pagar a tercers països per retenir per la força les persones que fugen". "Ho estem fent a Líbia i ara ho farem al Marroc", ha lamentat, abans de subratllar que "els drets humans són els drets de tots". Juanhuix: "A Catalunya el gènere no és un dret, és un permís" La membre de TransForma la salut i de l'Associació Trans*Generem! Judith Juanhuix ha assegurat que "el gènere a Catalunya no és un dret, és un permís" i ha criticat que encara en l'actualitat hagin de ser psiquiatres qui decideixin quina és la identitat de gènere d'una persona.També ha lamentat que les lleis que afecten les persones transsexuals estiguin posades a "l'últim calaix" i ha criticat que l'OMS els defineixi com a "incongruents de gènere". "No es pot permetre que la identitat vital canviï tant la trajectòria vital", ha dit. Juanhuix ha remarcat el fet que sigui una dona transsexual qui representi les dones durant l'acte de commemoració de l'aniversari dels drets humans. Ha dit que les dones són el "grup discriminat més nombrés del món", que es tracta d'una "injustícia feta tradició" i ha criticat que la tolerància en la societat sigui "més reduïda amb les dones". "Ser dona és difícil, ser dona i transsexual ja ni en parlem", ha denunciat. Borràs: "Necessitem poder participar de manera real i efectiva a la vida política" El representant del Consell de Participació de Persones amb discapacitat Xavier Borràs ha reclamat que les persones amb discapacitat puguin "participar de manera real i efectiva en la vida política" i que es treballi per "incloure'ls en la societat". Ha demanat que es "generin oportunitats" perquè "cap barrera social" els "impedeixi" prendre les seves pròpies decisions.En aquest sentit, ha exigit que les persones amb discapacitat participin en els organismes de presa de decisions, així com el seu dret a tenir una "educació inclusiva i de qualitat" i a poder accedir a la formació professional i a llocs de treball que els permetin tenir una vida autònoma.

Enviar