El primer ministre d'Exteriors de l'Eslovènia independent: "Vam patir un atac armat, sempre vam ser gent de pau"

Dimitrij Rupel diu que si Madrid és un "govern democràtic" hauria de negociar amb Catalunya

ACN Brussel·les.-El primer ministre d'Exteriors de l'Eslovènia independent, Dimitrij Rupel, veu "desafortunat" que s'associï el camí cap a la independència que va viure el país amb la violència durant l'anomenada 'guerra dels deu dies' del 1991. En una conversa amb l'ACN, Rupel recorda que "la violència a Eslovènia va ser conseqüència d'un atac armat" per part de l'exèrcit federal, que va actuar davant la declaració d'independència del 25 de juny del mateix any. "Ens estàvem defensant, no hi havia violència originada des d'Eslovènia, sempre vam ser gent de pau i que estimava la pau", insisteix. Per la seva banda, l'eurodiputat Ivo Vajgl, també exministre d'Exteriors eslovè, apunta que la via eslovena ha estat sempre "pacífica" i té a veure amb el "diàleg" i la "tolerància".

Ljubljana, diu Vajgl, només va respondre quan l'exèrcit federal de Iugoslàvia "va envair Eslovènia amb tancs i avions".Per a Rupel, que explica que va veure's amb el president Quim Torra durant el seu viatge a Ljubljana la setmana passada, hi ha "moltes similituds" però també "diferències" entre el cas eslovè i el català. "El moment històric era diferent però això no vol dir que un ara hagi d'abandonar la idea d'independència, Catalunya i Madrid haurien de negociar i arribar a un acord", afirma, convençut que si el govern espanyol és "democràtic" hauria de negociar. "Catalunya és una nació de ple dret" i també té el dret a autodeterminar-se", opina."Atac a la democràcia"Rupel explica que la violència que va haver-hi durant la breu guerra a principis de l'estiu de 1991 va ser una proporció "petita" i va consistir en la defensa davant d'un atac armat. Recorda que el plebiscit sobre la independència -que es va fer el desembre del 1990- va tenir com a resultat el sí del 90% de la població i que fins i tot la constitució iugoslava recollia el dret a l'autodeterminació que van exercir els eslovens votant.El camí cap a la independència del país i el moviment independentista, argumenta Rupel, comptava amb molts instruments propis d'un país, com ara un parlament o un govern i van poder vincular sempre la lluita al que recollia la carta magna."Era un mandat que el govern havia de defensar, i en contra de posicions de negociació va haver-hi bombes i armes. Tot era una situació legítima i legal fins que Milosevic ens va atacar", destaca sobre l'expresident iugoslau Slobodan Milosevic.Per ell, la intervenció de l'exèrcit sota les ordres de Belgrad va ser, en aquest sentit, un "atac a la democràcia eslovena" i la defensa va ser "en l'interès nacional". "Va ser un conflicte entre democràcia i totalitarisme, entre el centralisme i l'autonomia", exposa davant l'intent del dictador de "cancel·lar" les repúbliques que integraven Iugoslàvia."Les crítiques a la via eslovena són propaganda de la por"L'eurodiputat Ivo Vajgl creu que la reducció de la via eslovena a l'ús de la violència "és una imatge distorsionada i propaganda de la por". En aquest sentit, insta "a no malinterpretar la història" i recorda que a diferència del que va passar a l'Estat l'1-O, a Eslovènia el govern iugoslau no va fer res per "impedir" que la gent participés en el referèndum.En una línea similar a Rupel, Vajgl afirma que la via eslovena ha estat sempre sobre "com resoldre els problemes entre les repúbliques i la federació de manera pacífica, amb diàleg sobre un nou ordre constitucional a Eslovènia". "Sempre va ser sobre pau i diàleg fins a l'amarg final perquè un cop el diàleg va exhaurir-se, l'exèrcit iugoslau va decidir utilitzar la força i va envair Eslovènia", lamenta.Aquest va ser el moment, recorda, en què el país va defensar el seu territori "amb un ús molt limitat de la força". Amb tot, remarca que aquesta només es va utilitzar "com a resposta quan l'exèrcit federal va envair Eslovènia amb tancs i avions".Vajgl afegeix també que "està lluny de la veritat" que s'utilitzi les xifres de les víctimes de la guerra dels deu dies, prop d'una seixantena, "com una prova que Eslovènia va utilitzar la violència". L'eslovè nega que el país tingui "cap responsabilitat" de la guerra als Balcans i matisa que els conflictes armats a Bòsnia i a Croàcia no van ser una "continuació" de la breu guerra a Eslovènia.

Enviar