TV3 estrenarà al gener una docusèrie sobre la història del cinema català

Àlex Gorina i Esteve Riambau han codirigit la producció ‘La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català’

ACN Barcelona.-TV3 estrenarà el 7 de gener la docusèrie ‘La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català’, un audiovisual sobre la història del cinema a Catalunya des dels inicis l’any 1896 fins a l’actualitat. Dirigida per Àlex Gorina i Esteve Riambau, la producció de Televisió de Catalunya i l’ICEC-Filmoteca de Catalunya explica “per primera vegada” aquesta història de forma cronològica i en llenguatge audiovisual. Amb Mai Balaguer a la realització, la docusèrie té ja set capítols enllestits (1896-1950) que s’emetran a TV3 setmanalment i consecutiva després de l’estrena, a l’espera que s’avanci en la segona part de la producció. “La majoria de gent del món del cinema amb qui parlava ignorava aquesta història, per tant el país l’ignorava, i s’hi havia de posar remei”, ha considerat Gorina en declaracions a l’ACN.

‘La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català’ és una producció de TV3 i l’ICEC-Filmoteca de Catalunya amb la col·laboració d’EGEDA i Costa Est Audiovisuals. L’origen del projecte va ser la “inquietud personal” d’un Àlex Gorina que trotava a faltar l’existència “d’un relat fet des de l’audiovisual” sobre la història del cinema a Catalunya. De la ma de TV3, el crític de cinema va trobar en la Filmoteca de Catalunya, i en el seu director Esteve Riambau, l’aliat necessari per engegar la producció. En declaracions a l’ACN, Riambau també ha convingut que “feia falta un relat que expliqués amb totes les seves llums i ombres” aquesta part de la història del país. “I és més un problema de difusió que de recerca”, ha puntualitzat el codirector de la docusèrie.La producció, de la qual s’estrenaran de moment els set primers capítols que narren els orígens de la cinematografia a Catalunya i fins als anys cinquanta del segle XX, mostra l’aventura d’un cinema supervivent i en destaca els moments més decisius prioritzant les experiències humanes abans que l’opinió dels experts. “Des dels pioners pràcticament artesans fins l’intent de creació d’una indústria decapitada per la Primera guerra mundial, les contradiccions d’un període fascinant com la República i la Guerra Civil, i una postguerra complicada des del punt de vista del control estatal i la censura però que, malgrat tot, permet el l’aparició de generes propis com el policíac dels anys cinquanta”, sintetitza Riambau. El director de la Filmoteca troba molt apropiada la idea de “relat intermitent” que dóna nom a la producció. I és que la docusèrie, “com la historiografia moderna, no és un relat estructurat sinó més aviat un mosaic on hi ha tota l’amalgama de personatges, situacions i ubicacions que permeten que l’espectador vagi construint un determinat paisatge i hagi d’afegir una part seva”, ha valorat. L’audiovisual es dirigeix a un públic ampli i per això s’ha tingut cura que sigui “amè, entenedor i que enganxi”, sense renunciar al rigor històric. “El que no hi trobaran els espectadors és un bust parlant. És el mateix cinema que parla per si mateix”, il·lustra Àlex Gorina. La veu de Francesc Orella guiarà els espectadors a través d’aquesta cronologia amb capítols farcits d’entrevistes, material d’arxiu, algunes recreacions i unes peces d’animació introductòries que situen el context del què estava passant en cada moment “al món, al país i al cinema, amb una mica d’humor”. “Qui va ser la primera estrella del cinema català? (potser Margarida Xirgu); Qui va ser el realitzador de supervivència de la postguerra? (Ignasi Quino); Quin paper va jugar algú com Mari Sampere? On comença el cinema d’animació? I quin va ser el protagonisme del cinema de propaganda, amb les seves guerres internes?”. Aquestes són només algunes de les preguntes (formulades per Gorina) que ‘‘La gran il·lusió. Relat intermitent del cinema català’ mira de respondre i ampliar.

Enviar