L'Institut Català de les Dones divulga un vídeo-documental sobre el llegat de la metgessa Amparo Poch

La peça audiovisual de l'historiador Jordi Algué inclou entrevistes a experts i imatges d'arxius i filmoteques

ACN Barcelona.-L'Institut Català de les Dones (ICD) divulga a partir d'aquest dimarts el vídeo documental 'Amparo Poch. El compromís d’una dona lliure', realitzat per l’historiador Jordi Algué sobre la trajectòria d'aquesta metgessa que va dedicar la vida a millorar la salut i els drets humans de les dones treballadores i els infants. El documental, de 10 minuts de durada i amb imatges de nombrosos arxius i filmoteques, té com a fil conductor la veu de persones expertes com Antonina Rodrigo, historiadora, biògrafa d’Amparo Poch i comissària de la commemoració; Concha Gómez, doctora en Història de la Ciència de la Universitat Complutense de Madrid; Mary Nash, catedràtica d’història de la UB, i l'escriptor Javier Barreiro.

Amb aquest vídeo-documental, el Govern tanca les actuacions que ha impulsat al llarg de l’any per commemorar els 50 anys de la mort d'Amparo Poch (1902-1968). L'ICD ha coordinat els actes d'homenatge i divulgació que s'han dut a terme al llarg de l'any per donar a conèixer la trajectòria de la metgessa i activista i que han consistit, a més de la realització del vídeo documental que es dona a conèixer aquest dimarts, en una Jornada commemorativa, una obra de teatre, i una exposició itinerant. Altres institucions com biblioteques i sindicats també han organitzat accions d’homenatge i record per tot el territori i s’ha realitzat una campanya a través de les xarxes socials #AnyAmparoPoch. L’objectiu de totes les actuacions ha estat recuperar la figura d’Amparo Poch per reivindicar-la com a antecessora en la lluita pels drets de les dones, considerant els principals eixos de la seva trajectòria política, professional i personal i donar-la a conèixer a les noves generacions: l'activisme social, el feminisme, la fundació de l'entitat Mujeres Libres, la seva intensa activitat periodística, la participació política com a directora general durant la II República, l'actuació en l'àmbit de la sanitat infantil i femenina i com a professional de la medicina social. Han participat en aquesta commemoració l'Amical de Ravensbrück, l'Associació Grup d'Història de les Dones de Fent Història, l'Asociación Amparo Poch, Biblioteques de Catalunya i de Barcelona, el Centre d'Estudis i de Recerca 'Dones i Drets' de la Facultat de Dret de la UAB, Col·legi Oficial de Metges de Catalunya, la CGT i la CNT, CRAI Pavelló de la República, la Intersindical-Confederació Sindical de Catalunya (CSC), la Fundació Salvador Seguí, la Fundación Anselmo Lorenzo, el Memorial Democràtic, el Museu d’Història de Catalunya i el Sindicat de Metges de Catalunya. Trajectòria Poch es va llicenciar en medicina l'any 1929 i va obtenir el premi extraordinari de llicenciatura en una promoció formada per 2 dones i 97 homes. Especialitzada en puericultura, es va centrar en l'educació sanitària de les dones i va obrir un consultori per a treballadores. Va impartir conferències en ateneus obrers i societats culturals i va escriure sobre sexualitat per a dones i també defensant la igualtat de dones i homes, les unions lliures i el divorci. Va fundar l’organització anarcosindicalista 'Mujeres Libres'. Durant la II República, va ser nomenada directora d'Assistència Social del Ministeri de Sanitat, encapçalat per Frederica Montseny, on es va centrar en millorar la salut infantil i femenina. Durant la Guerra Civil, va dirigir un programa de formació de les brigades de salvament i participà en l’organització d’hospitals de campanya. L'evolució de la guerra la va portar a instal·lar-se a Barcelona el novembre de 1937, on va organitzar l'acolliment d'infants refugiats en granges escola, per a les quals va dissenyar un pla pedagògic específic. Va dirigir el Casal de la Dona Treballadora, en el qual va desenvolupar un ampli programa gratuït de formació i capacitació per a treballadores que facilitava la conciliació amb la creació de guarderies i sales de lactància. L'any 1939, es va veure obligada a marxar a l'exili, primer a Prats de Molló, i, finalment, a Tolosa de Llenguadoc (França). Allí treballà a l'Hospital de Varsòvia, on continuà la seva tasca humanitària a favor de les persones més desfavorides fins a la seva mort, el 15 d'abril de 1968.

Enviar