La família Coderch justifica la donació de l'arxiu de l'arquitecte al Reina Sofía per la seva "ràpida" resposta

Els hereus també van oferir-lo a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, que va tardar "mesos" a acceptar-lo

ACN Barcelona.-La família de l'arquitecte Josep Antoni Coderch (Barcelona, 1913-1984) assegura que van oferir l'arxiu a la Generalitat, l'Ajuntament de Barcelona i el Reina Sofía, les institucions que hi havien mostrat "més interès", a canvi que la institució que el rebés es fes càrrec del cost d'un tractament contra els fongs que el posava en perill de destrucció. Segons un comunicat remès als mitjans de comunicació, els hereus asseguren que el museu madrileny va respondre "ràpidament" acceptant la donació i el cost de neteja de manera immediata. Per contra, la Generalitat va contestar al cap de "mesos" acceptant la donació i el cost de la neteja, però "proposant realitzar-la durant tres anys". Així mateix, insisteixen que mai han rebut cap compensació econòmica pel llegat.

La família reconeix que el 2010 la família va decidir valorar l'arxiu Coderch i posar-lo a la venda, ja que asseguren que hi havia diverses entitats interessades a Barcelona. Entre el 2011 a 2014, els hereus afirmen que van mantenir "en exclusiva" l'opció de compra conjunta de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona, que "no va prosperar". Segons la Generalitat, els van demanar un milió d'euros per la cessió, una xifra que la Generalitat no va acceptar. A partir de 2014 els descendents de Coderch van aixecar l'exclusivitat. Va ser llavors quan van posar l'arxiu a disposició de l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat i el Museu Reina Sofía, qui finalment l'ha adquirit. Plans i croquis, fotografies i clixésL'arxiu està format per plans i croquis dels seus projectes arquitectònics i de disseny; fotografies i clixés familiars i de les seves obres; correspondència professional; revistes, llibres i publicacions; premis rebuts, objectes personals i pintures. Segons el Museu Reina Sofia, tot aquest material és "un exemple de l'esdevenir de l'arquitectura a Espanya des de la postguerra a l'etapa democràtica".Fonts de la conselleria de Cultura van explicar a l'ACN que sí que hi ha un acord, encara no signat, amb el Ministeri de Cultura perquè un cop estigui digitalitzat l'arxiu de l'arquitecte, la Generalitat en tingués una còpia per poder-ho difondre i perquè pogués ser consultat a través del COAC.

Enviar