El Parlament rebutja declarar el ple del 6 i el 7 de setembre de 2017 com "un cop a la democràcia"
Ciutadans demanava denunciar que el "cop" encara no s'ha aturat i que té la intenció de "culminar la secessió"
ACN bar.-El Parlament ha rebutjat les propostes de resolució de Ciutadans i el PPC que demanaven condemnar "taxativament" i "enèrgicament", respectivament, el ple del 6 i el 7 de setembre del 2017 per considerar-lo "un cop a la democràcia". El text de Ciutadans anava més enllà i demanava denunciar que el "cop" encara no s'ha aturat i que continua endavant, amb "la inequívoca intenció de culminar la secessió d'Espanya vulnerant el sistema democràtic". Aquesta proposta també demanava considerar tots els fets posteriors al ple, com la constitució de la "usurpadora" Sindicatura Electoral, la votació "il·legal" de l'1-O, i els fets del 10 i el 27 d'octubre, com a actes "mancats de tota legitimitat i cobertura legal", fet que els converteix en "nuls de ple dret".
Per la seva banda, el PPC ampliava el "cop a la democràcia" als dies 10 i 27 d'octubre, i demanava rebutjar la "instrumentalització" que considera que els grups polítics independentistes fan del Parlament amb finalitats "espúries" i "contràries" a la convivència dels catalans i al marc estatutari i constitucional. Les dues propostes de resolució han estat rebutjades amb els vots contraris de JxCat, ERC, els comuns i la CUP i amb els vots favorables de Cs i el PPC, mentre que el PSC ha votat favorablement a la proposta de resolució del PPC i s'ha abstingut a la de Ciutadans.En el marc del debat monogràfic sobre el ple del 6 i el 7 de setembre també s'ha rebutjat una proposta de resolució del PSC-Units que instava al Govern a "garantir que els poders públics respectin les lleis", així com el principi "de legalitat, de jerarquia normativa i de seguretat jurídica" en tota actuació. El text, que s'ha rebutjat amb els vots en contra dels partits independentistes i amb l'abstenció dels comuns, també manifestava la necessitat de "respectar" els procediments a la Constitució i l'Estatut per a la seva reforma, per tal d'assolir "els consensos necessaris" per a qualsevol canvi.En aquest sentit, també el PPC ha presentat una proposta en què manifestava la voluntat de "protegir" l'autogovern de Catalunya en el marc de la Constitució i de l'Estatut i, per tant, a "actuar amb lleialtat institucional, complir l'ordenament jurídic i les sentències judicials". Aquesta proposta de resolució també s'ha rebutjat, amb els vots en contra dels partits independentistes , els favorables de PP, Cs i PSC-Units i l'abstenció dels comuns.El PPC també ha presentat dues propostes, ambdues rebutjades amb els vots contraris dels independentistes, en què s'afirmava que durant el ple del 6 i el 7 de setembre es van "vulnerar" els drets dels diputats a causa de l'actuació "il·legal" promoguda per JxSí i la CUP. De la mateixa manera, en la segona proposta de resolució posen de relleu que els acords es van adoptar "de manera il·legal i al marge de l'Estatut i la Constitució".Per la seva banda, la CUP ha presentat una proposta de resolució –rebutjada només amb els seus vots a favor, amb l'abstenció de JxCat i ERC i els vots en contra de la resta de formacions– on, a banda de reivindicar el paper de l'1 d'octubre, assegurava que "el camí a la construcció nacional i la transformació social no clourà amb un procés de la llei a la llei", i on recollia que s'aconseguiria amb "un poble determinat, conscient i organitzat més enllà de l'independentisme i disposat a assumir col·lectivament costos polítics i socials". En canvi, sí que s'ha aprovat la proposta de resolució de JxCat i ERC, amb tot el vot favorable dels grups sobiranistes i el contrari de Cs, PSC-Units i el PPC, que expressava el "compromís amb la democràcia parlamentària" com a espai de "debat lliure" i es reafirmava en la defensa dels drets dels diputats que "gaudeixen d'immunitat parlamentària".






