La Comissió per la Dignitat lamenta la "instrumentalització" política de la figura de Companys

L'entitat veu la "declaració de reparació" del Consell de Ministres com un "menyspreu" a la Llei impulsada pel Parlament el 2017

ACN Barcelona.-La Comissió per la Dignitat denuncia que la declaració simbòlica i sense valor jurídic per "reparar" la memòria de Lluís Companys és una mesura més "d'instrumentalització" política de la figura de l'expresident. Segons la Comissió, "sorprèn i és inacceptable que es torni a emetre aquest document" quan ja s'havia fet el 2009 i ja llavors es va demanar que més enllà d'un acte "merament simbòlic" es pogués "anul·lar la sentència" de Companys. El tràmit el va acabar fent finalment la Generalitat a través de la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme de 2017 i des de la Comissió de la Dignitat entenen que l'actuació ara de Consell de Ministres suposa un clar "menyspreu" al Parlament.

L'anul·lació del judici a l'expresident de la Generalitat que havia d'impulsar divendres el Consell de Ministres va acabar amb una declaració simbòlica de reparació històrica, una decisió que ha indignat la Comissió per la Dignitat. Des de la Moncloa s'havia argumentat que la llei de Memòria Històrica estatal ja va declarar la il·legitimitat de les condemnes dels tribunals durant la Guerra Civil, i que el Congrés ja va aprovar una declaració per anular la sentència.La resposta de la Comissió de la Dignitat és clara: "Totes les peticions fetes en el sentit que es dictés una llei de l'Estat que anul·lés els consells de guerra no van ser escoltades i, per fi, el passat 2017 el Parlament de Catalunya va fer la Llei de Reparació Jurídica de les Víctimes del Franquisme que declarant il·legals els tribunals militars a Catalunya entre 1938 i 1978"L'entitat considera que l'Estat "ha fet tard" i assegura que encara li queda pendent "una declaració d'Estat reconeixent el crim d'estat que l'Estat espanyol va cometre contra el president de la Generalitat Lluís Companys". En tot cas, afegeix la Comissió, el govern espanyol hauria d'impulsar "una llei que anul·li les sentències que es van dictar a la resta de l'estat, on van ser condemnades a morts moltes persones catalanes, com Peiró i Carrasco i Formiguera".

Enviar