Josep Lluís Núñez, Montserrat Caballé o Josep Fontana, algunes de les morts més destacades del 2018

Aquest any també han traspassat el llibreter Paco Camarasa o els actors Carles Canut i Montse Pérez

ACN Barcelona.-L'empresari i expresident del Barça Josep Lluís Núñez, la soprano de fama global Montserrat Caballé o un dels historiadors més reputats del país, Josep Fontana, són alguns dels personatges destacats que han mort aquest any. Al costat d'ells altres noms rellevants del món de la política, com l'exconseller d'Indústria i fundador de CDC Antoni Subirà, o de l'àmbit de la justícia, com Juan Antonio Ramírez Sunyer, el jutge de Barcelona que investigava l'1-O. També són destacables la mort de l'empresari del món de l'espectacle Pere Balañá, la del llibreter Paco Camarasa o la dels actors Carles Canut i Montse Pérez, a més de la del fundador de l'escola de cinema barcelonina Escac, Josep Maixenchs.

7 de gener: Mor l'exconseller d'Indústria i fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), Antoni Subirà, als 77 anys. Juntament amb Miquel Roca i Junyent, Antón Canyelles i Jordi Pujol, va ser un dels ideòlegs del partit en la clandestinitat.8 de gener: Mor l’empresari igualadí i fundador de la firma Buff Joan Rojas als 72 anys. Va fundar l’empresa el 1991 i actualment exporta a 70 països. Va crear la popular bufanda tubular com una peça personal per a la família, i la va acabar convertint en un èxit global.13 de gener: El patriarca de Lleida Antonio Salazar Giménez, president de l'Associació Cultural Gitana de Lleida i fundador de la Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya, moria als 79 anys. Defensor del procés independentista, va ser suplent a la llista de Junts pel Sí per la circumscripció de Lleida a les eleccions del 2015 a proposta d'ERC.16 de gener: L’empresari del sector del cinema i teatres Pere Balañá moria als 93 anys. Al capdavant del Grup Balañá, posseïa una desena de cinemes i teatres com el Coliseum, el Tívoli o el Club Capitol.23 de gener: La propietària del Castell de Peralada, Carme Mateu, moria als 81 anys. Era filla de l'exalcalde de Barcelona Miquel Mateu, de qui va heretar la fortalesa. L'any 1987 va fundar el Festival Castell de Peralada.3 de març: El científic, museògraf i director artístic Jorge Wahensberg Lubinski moria als 69 anys. El 1991 va acceptar la direcció del Museu de la Ciència de Barcelona, que donaria lloc a un dels centres més innovadors del món, el CosmoCaixa.8 de març: El delegat de l'agència Europa Press de Catalunya des del 2007 fins al 2011, Joan Corbera, moria als 45 anys a causa d'un càncer. Havia estat també director de comunicació de la Cambra de Comerç de Barcelona i director de comunicació i relacions institucionals al Gran Teatre del Liceu.1 d’abril: Marta Vallès, l’esposa de Fèlix Millet, moria als 82 anys. Va ser jutjada pel cas de l'espoli del Palau de la Música com a responsable civil a títol lucratiu i condemnada a pagar 6,4 milions d'euros.2 d’abril: El llibreter Paco Camarasa moria als 67 anys, després d'una vida dedicada a la divulgació de la novel·la negra i policíaca. El festival BCNegra o la llibreria 'Negra i Criminal' són algunes de les iniciatives més destacades que va tirar endavant per reivindicar aquest gènere.28 d’abril: L'actriu barcelonina Montse Pérez, la popular Mercedes de la sèrie 'Plats bruts', moria als 61 anys. S'havia format en companyies de teatre com Els Joglars i Dagoll Dagom, però un dels èxits més destacats que va tenir va ser el paper de directora de Ràdio Bofarull a la sèrie de TV3.10 de maig: El cineasta i fundador de l'Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, Josep Maixenchs, moria als 74 anys. Va ser l’artífex de l’escola que ha donat noms per al cinema català com J. A. Bayona, Kike Maíllo o Carla Simón.23 de maig: El director de la Casa Amèrica Catalunya, Antoni Traveria, moria als 61 anys a causa d'una llarga malaltia. Corresponsal de Televisió Espanyola als països de l'Amèrica del Sud, també va ser professor a la UAB i a la Universitat Ramon Llull.26 de maig: El poeta Màrius Sampere moria als 89 anys. Va rebre guardons com el Premi Carles Riba, el Crítica Serra d'Or, el Nacional de Literatura, el Lletra d'Or o la Creu de Sant Jordi.28 d’agost: L'historiador Josep Fontana moria als 86 anys. Catedràtic d’història econòmica, va ser el principal fundador de l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens i Vives. Va ser distingit amb la Medalla d’Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, la Creu de Sant Jordi i el Premi Nacional de Cultura.27 de setembre: L'actor i director de teatre Carles Canut moria als 74 anys. Havia estat director de la Fundació Romea per a les Arts Escèniques i director artístic del Teatre Romea. La trajectòria com a actor havia estat reconeguda amb guardons com la Creu Sant Jordi o el Premi Max.30 de setembre: Moria l'històric dirigent de CDC Macià Alavedra als 84 anys. Figura clau dels governs de Jordi Pujol, també va ser diputat al Parlament i al Congrés dels Diputats i va ser un dels redactors de l’Estatut de Sau.6 d’octubre: La soprano Montserrat Caballé, una de les veus més destacades del món en el seu àmbit, moria als 85 anys. Va interpretar un centenar de personatges d'òperes en escenaris d’arreu del món i se li recorda com a fenomen d’èxit el duet amb Freddie Mercury per cantar l’himne dels Jocs Olímpics de Barcelona del 1992.22 d’octubre: El novel·lista i crític literari Robert Saladrigas moria als 78 anys. Havia estat vinculat a ‘La Vanguardia’ durant 40 anys i havia rebut premis com el Sant Jordi 1991, el Crexells, el Carlemany de novel·la o el Josep Pla.4 de novembre: El jutge Juan Antonio Ramírez Sunyer, que investigava l’1-O al jutjat 13 de Barcelona, moria als 71 anys a conseqüència d'una malaltia. 3 de desembre: L'empresari immobiliari i expresident del Futbol Club Barcelona Josep Lluís Núñez moria als 87 anys. Considerat una de les 200 fortunes més grans d'Espanya, la faceta que més se li recorda és l'esportiva, atès que, entre altres èxits esportius, durant el seu mandat el club va aconseguir la primera copa d'Europa.19 de desembre: La considerada primera dona fotoperiodista professional de l'Estat, Joana Biarnés, moria als 83 anys. Nascuda a Terrassa el 1935, va estudiar a l'Escola de Periodisme i, des de jove, va cobrir gràficament esdeveniments esportius en un món marcadament masculí. Les seves imatges mostren una etapa clau del segle XX, amb una Espanya empobrida pel franquisme, l'inici de la democràcia i l'obertura de la societat. També va retratar personalitats com Lola Flores, Marisol, Massiel, Raphael o Orson Welles. El 1985 va deixar de treballar per la premsa pel seu desacord amb l'estil 'groc' que considerava que s'havia imposat a la professió.

Enviar