Mor el cineasta Jordi Grau, director de 'La trastienda' i 'No profanar el sueño de los muertos'

La seva trajectòria versàtil, des del terror al "destape", va concentrar-se a la dècada dels seixanta i setanta

ACN Barcelona.-El cineasta català Jordi Grau (Barcelona, 1930) ha mort aquest dimecres a Madrid als 88 anys. Així ho ha anunciat el seu fill, el també cineasta i professor universitari Carlos Grau Arquer, al seu compte de Facebook. Grau va destacar per la seva polifacètica visió del cinema i el seu esperit independent i pioner, amb una filmografia que va desenvolupar en la seva major part durant la dècada del 1960 i 1970. Va debutar l'any 1962 amb 'Noche de verano', on mostrava la influència del cinema italià de l'època. Va ser el 1975, amb 'La trastienda', quan va denunciar la influència de l'Opus Dei en l'alta societat i va mostrar el primer nu integral de la història del cinema espanyol, interpretat per María José Cantudo. Del "destape" a pel·lícules de terror com 'No profanar el sueño de los muertos' (1974) o films romàntics com 'Una historia de amor' (1966).

Director de cine i guionista, Grau va trencar tabús durant la transició. Va estudiar al Centro Sperimentale di Cinematografia de Roma i durant els anys 50 va començar la seva carrera cinematogràfica com a ajudant de direcció de 'Diez fusiles esperan' (1959) de José Luis Sáenz de Heredia i 'Un hombre en la red' (1957) de Riccardo Freda.El 1962 va debutar amb 'Noche de verano', protagonitzat per Francisco Rabal amb una clara influència del cèlebre realitzador italià Michelangelo Antonioni. Durant aquesta dècada va dirigir 'El espontáneo' (1964), sobre el món taurí, 'Acteón' (1967), i 'Una historia de amor' (1967), protagonitzada per Serena Vergano i Teresa Gimpera. Amb aquesta última va guanyar el premi Ciutat de Barcelona i transmetia missatges morals que en el seu moment desfermaren polèmica. Desavinences en el rodatge de 'Tuset Street' (1968), interpretada per Sara Montiel, van fer que acabés firmant la direcció de la pel·lícula Luis Marquina. Destaquen també pel·lícules com 'La cena' (1968), 'Historia de una chica sola' (1969), 'Chicas de club\/ Cántico' (1970), 'Ceremonia sangrienta' (1972) i 'Pena de muerte (1973). Les aventures al cinema fantàstic van ser 'Ceremonia sangrienta' (1972) i 'No profanar el sueño de los muertos' (1974), que li van atorgar un reconeixement en la cinematografia espanyola. Una de les pel·lícules pel que se'l recorda més és 'La trastienda', pel fet de representar el primer nu del cinema durant la transició espanyola. El film va ser un dels exponents del "destape", nascut a partir de la desaparició de la censura franquista. Relació amb Fellini i l'escripturaL'any 1985 el cineasta italià Federico Fellini va venir per primera vegada a Barcelona per presentar el llibre 'Fellini desde Barcelona', editat per Grau, en el marc de de la Setmana Internacional de Cine de Barcelona que aleshores dirigia el crític cinematogràfic José Luis Guarner.També ha publicat diversos assajos com 'El actor y el cine', obres de teatre com 'La sal' o 'Ella', o les seves memòries, 'Confidencias de un director descatalogado', l'any 2014.

Enviar