El Govern vol tornar a centralitzar el pagament d'impostos estatals del sector públic català que Rajoy va derogar

L'Agència Tributària de Catalunya assoleix un estalvi de 8,25 MEUR el 2018 després d'internalitzar funcions i desplegar-se pel territori

ACN Barcelona.-El Govern vol recuperar el programa per centralitzar el pagament d'impostos estatals del sector públic català després que l'executiu espanyol el deixés sense efectes en un Consell de Ministres el desembre del 2017, quan la Generalitat estava intervinguda pel 155. El vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda, Pere Aragonès, veu una "prioritat" pel 2019 tornar a implementar aquest programa i ha acusat l'executiu espanyol, aleshores comandat per Rajoy, d'actuar amb "oportunisme polític" perquè la tramitació era "plenament legal". Ho ha dit en el balanç de la transformació de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que ha internalitzat funcions, s'ha desplegat pel territori i ha emprès una transformació digital. En aquest nou escenari, l'ATC ha assolit un estalvi de 8,25 MEUR el 2018.

Aragonès ha defensat que la Generalitat pot centralitzar la tramitació del pagament dels impostos estatals de les empreses públiques "d'acord amb l'Estatut d'Autonomia i les competències d'autoorganització que li reconeix" i ha criticat que la decisió del Consell de Ministres va ser "política". Per al conseller d'Economia i Hisenda, el programa és una "mesura d'eficiència en el compliment de les obligacions tributàries de la Generalitat" i, tot i que no ha precisat un calendari per tornar-lo a implementar, és una de les prioritats del 2019, ha assegurat. La secretària d'Hisenda, Marta Espasa, ha assenyalat que volen recuperar el programa amb l'objectiu "de tenir la màxima informació de la situació fiscal de les nostres entitats". "Aquestes entitats poden incórrer en risc fiscal i això automàticament impacta en el nivell de dèficit i per això és necessari tenir aquesta informació", ha argumentat. El govern espanyol va aprofitar el desembre del 2017 la intervenció de la Generalitat a l'empara de l'article 155 per deixar sense efectes els acords del govern català que permetien que l'Agència Tributària de Catalunya centralitzés la gestió del pagament dels impostos estatals (IVA, IRPF i societats) de les empreses públiques. L'aleshores portaveu de l'executiu espanyol, Íñigo Méndez de Vigo, va justificar la decisió afirmant que el programa "no existia en cap altra comunitat autònoma" i que "els propis responsables polítics parlaven que formava part de la creació d'estructures d'estat". La centralització del pagament dels impostos estatals del sector públic català es va començar a fer a l'octubre del 2017, amb 156 empreses subscrites al servei de les 170 amb participació majoritària de la Generalitat, i per tant va estar en vigor uns dos mesos. Els acords també preveien que l'agència gestionés el pagament de cotitzacions a la Seguretat Social de totes les empreses públiques, si bé aquest darrer punt no es va arribar a desplegar. Transformació de l'Administració tributàriaAragonès i Espasa, juntament amb el director de l'ATC, Eduard Vilà, han presentat aquest dijous el balanç de la transformació de l'Administració tributària de Catalunya, un any després del desplegament territorial i l'assumpció de la pràctica totalitat de les competències en matèria fiscal, és a dir, la gestió i recaptació dels tributs propis i cedits i la gestió executiva dels deutes. Aquestes tasques, l'ATC les tenia delegades en part, fins l'1 de setembre del 2017, als registradors de la propietat i a l'Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT), respectivament. Alguns dels objectius estratègics d'aquest procés, que va arrancar el 2013, han estat que l'Agència Tributària de Catalunya exercís totes les competències actuals atribuïdes per la normativa; millorar el compliment tributari i la lluita contra el frau fiscal; preparar l'ATC per a la gestió de qualsevol tipus d'impost i transformar-la en una administració digital.Gestió completa dels tributs cedits L'Agència Tributària de Catalunya s'ha fet responsable de la gestió completa dels tributs cedits amb mitjans propis i ha passat de recaptar el 43% de l'impost de transmissions patrimonials, actes jurídics documentats (ITP i AJD) i successions i donacions (ISD) el 2016 al 100% a partir de l'1 de setembre del 2017, gràcies al desplegament de personal i territorial. Segons l'informe de balanç que s'ha presentat aquest dijous i que ha elaborat la Secretaria d'Hisenda de la Generalitat, de gener a agost del 2018 la recaptació s'ha incrementat un 14% en ITP i AJD i un 23% en ISD, respecte al mateix període del 2017. Durant aquest període, l'ATC també ha anat assumint progressivament funcions que fins ara tenia encarregades a l'AEAT, com la recaptació dels deutes en període executiu. El 2018 ha assumit el 92% dels deutes tributaris propis (el 97% en import).Desplegament territorial i el doble de treballadors A mitjan 2016, l'ATC va iniciar un procés de desplegament d'un nou model d'oficines pròpies de gestió tributària arreu del territori, amb funcions d'atenció, assistència i informació al contribuent, comprovació, liquidació i recaptació de tributs. El procés va culminar l'1 de setembre del 2017 quan l'ATC va passar de tenir quatre seus, enteses com a delegacions, a 32 oficines: una central de gestió (Barcelona); tres delegacions territorials (Girona, Lleida i Tarragona); quinze oficines territorials i tretze oficines de serveis tributaris. El desplegament territorial s'ha reforçat amb un creixement del personal de l'ATC, que quasi bé s'ha doblat: de 369 treballadors el juliol de 2015 a 721 el 31 d'agost del 2018. Segons l'informe, el desplegament territorial ha aportat "nombrosos beneficis" tant per a l'ATC com per als contribuents. Des de la posada en marxa de les oficines territorials, la conflictivitat en els expedients gestionats ha disminuït un 9,5% i la demora en el temps de resolució de recursos s'ha reduït un 38%. El nombre de cites prèvies ha crescut un 92%. A més, un 86% dels contribuents asseguren mostrar-se molt satisfets amb el servei rebut a les oficines territorials. El model de descentralització es complementa amb 171 finestretes úniques i punts d'assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya. En els darrers anys, l'ATC ha signat múltiples convenis de col·laboració amb els ens que formen part de Tributs de Catalunya per posar en marxa de manera progressiva acords per a la prestació de serveis a través de la finestreta única tributària amb un total de 203 punts d'atenció, amb un potencial d'actuació sobre 911 municipis que cobreixen el 86% de la població, i la gestió de la recaptació executiva. Lluita contra el frau fiscal Pel que fa a la lluita contra el frau fiscal, la quota mitjana de les liquidacions d'ITP-AJD i ISD ha augmentat el 21% i el 93%, respectivament. Espasa ha explicat que l'ATC ha dut a terme una política de segmentació de contribuents i ha concentrat els seus esforços en aquells que tenen major capacitat econòmica. Prestadora de serveis a altres administracions públiques A banda d'assumir la gestió dels deutes propis, i amb la voluntat de millorar la cooperació entre administracions, l'ATC s'ha convertit en prestadora de serveis de recaptació executiva -deutes tributaris i no tributaris- per a altres ens i organismes públics. Aquí s'inclouen altres departaments de la Generalitat, entitats i organismes del seu sector públic (Servei Català de Trànsit, l'Agència Catalana de l'Aigua, l'Agència Catalana de Residus, entre d'altres) i alguns dels ens locals adherits a la xarxa Tributs de Catalunya, a partir de la signatura de convenis de col·laboració, com els ajuntaments de Barcelona, Sabadell o els consells comarcals del Baix Empordà i la Selva. Durant els nou primers mesos del 2018, l'ATC ha gestionat 243.725 deutes no propis, fet que representa un increment del 1.245% des del 2015. Transformació digital Durant aquests anys l'ATC ha emprès un pla de transformació digital, que s'ha visualitzat amb l'entrada en funcionament del nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU (serveis i processos per a la relació integral amb l'usuari tributari). Des del juliol del 2017, l'e-SPRIU gestiona l'impost sobre les begudes ensurades envasades; l'impost d'estades en establiments turístics; l'impost sobre el patrimoni i l'impost sobre grans establiments comercials. A diferència del G@UDI, vigent des del 2002, el nou sistema permet gestionar qualsevol tribut, sigui de la tipologia que sigui, fins i tot els periòdics i de caràcter massiu. La transformació digital també ha permès impulsar la tramitació telemàtica d'autoliquidacions i s'ha passat d'un 20% de presentacions en línia el 2015 a un 74% el 2018. Entre els objectius de la transformació digital, facilitar el compliment de les obligacions tributàries, guanyar eficiència en la lluita contra el frau i donar resposta "als reptes de futur de la hisenda catalana". Augment progressiu de l'estalvi, segons els càlculs L'informe conclou que la transformació de l'ATC ha estat "econòmicament rendible des del punt de vista pressupostari", amb un estalvi 8,25 milions d'euros el 2018, tenint en compte unes despeses menors derivades de la internalització de funcions (honoraris dels registradors pels serveis de les oficines liquidadores i pagament de l'AEAT i Diputacions per a la recaptació executiva); unes despeses majors pel desplegament territorial i funcional i transformació digital (més personal, noves oficines, despeses TIC), així com uns ingressos majors derivats de la prestació de serveis a l'administració local. Després de tres anys amb impacte negatiu, pels costos per implementar aquesta transformació de l'Administració tributària de Catalunya, 2018 recull un primer estalvi que, segons els càlculs, anirà augmentant progressivament fins a situar-se en 33,71 milions d'euros el 2027. En total, la Secretaria d'Hisenda calcula un estalvi de 23,02 MEUR de mitjana anual durant els propers deu anys.Aragonès ha valorat que el desplegament funcional, territorial i tecnològic de l'Administració tributària de Catalunya s'ha traduït en un "millor servei", més eficient i proper al ciutadà. Per al conseller d'Economia, els resultats demostren que quan la Generalitat "es marca l'assumpció de responsabilitats, som capaços de fer-ho molt bé" i l'avalen, ha argumentat, per "assumir totes les responsabilitats polítiques que té un estat, i aquest és el nostre compromís".

Enviar