El Parlament defensa al Tribunal Constitucional la resolució sobre l'abolició de la monarquia

La cambra assegura en les seves al·legacions que el text impugnat té "naturalesa política i no jurídica" i insisteix en la "llibertat d'expressió" dels diputats

ACN Barcelona.-El Parlament de Catalunya ha presentat les seves al·legacions al Tribunal Constitucional contra la impugnació de la resolució sobre l'abolició de la monarquia. En un escrit, el lletrat major de la cambra, Joan Ridao, argumenta que el text aprovat l'11 d'octubre té "naturalesa política i no jurídica" i no produeix efectes "de cap tipus" en la situació de la monarquia a l'Estat. "Resulta inconcebible, i fins i tot hilarant, que es pugui arribar a plantejar que una resolució d'aquest estil, independentment que pugui compartir-se, estigui proposant una modificació de la forma política d'Estat definida constitucionalment", assegura el text de les al·legacions. A més, el Parlament recorda que "a les declaracions parlamentàries" se'ls ha de poder aplicar els principis de "llibertat d'expressió".

En la seva argumentació per defensar la resolució, el Parlament al·lega que una resolució parlamentària com la impugnada "es mou en l'esfera de les relacions polítiques entre el Parlament i el Govern, o directament amb el poble de Catalunya, sense que del seu contingut es puguin desprendre conseqüències jurídiques reals i efectives entre les institucions afectades, i molt menys sobre els ciutadans o sobre l'ordenament jurídic establert". A més, el lletrat major del Parlament defensa que "no hi hauria d'haver cap obstacle, si no és que es tracta de manejar raons d'oportunitat o conveniència política de caràcter extrajurídic, perquè una cambra autonòmica utilitzi les resolucions, mocions o qualsevol altre tipus d'impuls polític per formular declaracions amb valoracions o judicis sobre l'actuació de subjectes, institucions o entitats, estatals o estrangeres". En les seves al·legacions, el Parlament cita diverses sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans sobre llibertat d'expressió i, fins i tot, la jurisprudència del Tribunal Suprem dels Estats Units, que assumeix que "la llibertat d'expressió és més àmplia quan es tracta d'assumptes o personatges de projecció pública ja que el debat o la condició dels mateixos és hàbil per a la defensa de valors democràtics". El lletrat major insisteix que el "pluralisme polític", d'acord amb la jurisprudència del TEDH i el Constitucional, té una interpretació particularment àmplia, i l'Estat "ha de ser garant, no només de les opinions i idees considerades inofensives, sinó també de les que ofenen, xoquen o molesten a l'Estat o a una part de la població".

Enviar