Rull, Turull i Sànchez recorren la decisió del Suprem de quedar-se la seva part de la causa de l'1-O

La defensa dels polítics presos critica el tribunal per "crear" criteris nous a l'hora de determinar la competència sobre el judici

ACN Barcelona.-L'advocat de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull ha presentat aquest divendres un recurs d'apel·lació davant la Sala Penal del Tribunal Suprem contra la decisió de quedar-se la major part de la causa de l'1-O i enviar només sis dels divuit acusats al TSJC. El lletrat Jordi Pina al·lega que el tribunal ha "creat" almenys cinc nous criteris per determinar la seva competència sobre el cas, apartant-se de la seva jurisprudència i decisions anteriors. Fonts del Suprem ja han avançat que aquesta decisió no es pot recórrer.

El recurs, diu l'advocat, pot ser considerat també un recurs de cassació, de súplica o fins i tot un incident de nul·litat de les actuacions, i es presenta, segons el propi escrit, per esgotar prèviament tots els recursos interns previstos en l'ordenament jurídic espanyol abans d'al·legar els mateixos arguments davant del Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). De fet, el propi escrit admet que les "particularitats" d'aquesta causa judicial fan que "no estigui clar" com s'han d'esgotar els recursos interns, ja que és un recurs al Suprem davant d'una decisió del propi Suprem.Pel que fa als arguments per reiterar la petició de ser jutjats a Catalunya, la interlocutòria del Suprem, diu el recurs, no concreta cap element dels delictes de rebel·lió o sedició ocorreguts fora de Catalunya.Segons l'advocat, la Sala Segona ha "creat 'ad hoc' almenys cinc nous criteris competencials" per sostenir que els fets es van cometre fora de Catalunya, criteris construïts "pel cas concret". També diu que els propis arguments usats pel Suprem, basant-se en anteriors precedents, haurien d'haver confirmat el trasllat de tota la causa al TSJC. Així, la pròpia sala reconeix que la interlocutòria de processament del jutge Pablo Llarena no contenia cap referència a fets delictius ocorreguts fora de Catalunya, i les acusacions no ho van recórrer, sinó que van intentar incloure fets comesos a l'estranger en els seus escrits d'acusació, cosa que la defensa considera que amplia a posteriori l'objecte del judici. El recurs també recorda que durant la instrucció no s'ha practicat cap diligència que hagi transcendit de l'estat espanyol.Igualment, l'escrit de la defensa diu que els arguments per confirmar la competència del Suprem es basen en el delicte de malversació, i no pas en el de rebel·lió, que és el delicte principal de la causa. També al·lega que les paraules "alçament" o "alçar-se", requisits de la rebel·lió, no apareixen en la interlocutòria del Suprem d'aquest dijous, ni tampoc cap fet directament relacionat amb la rebel·lió comès fora de Catalunya.El recurs també veu contradictori que el delicte de desobediència sigui jutjat pel TSJC, però el de malversació no, tot i que els dos delictes es basen, en aquest cas, en decisions preses en òrgans col·legiats com la Mesa del Parlament o el Consell Executiu de la Generalitat. A més, les acusacions van considerar que aquests delictes s'havien comès "per omissió".Així, critica que el tribunal distingeixi entre els acusats només per desobediència i els acusats només per malversació, com els exconsellers Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs.Sobre el delictes de malversació, a més, diu que si el criteri a partir d'ara és assumir que qualsevol perjudici als comptes d'un ens públic afectat tot l'estat, el Suprem haurà de jutjar tots els polítics autonòmics acusats de malversació.

Enviar