Teresa Pascual indaga en els seus orígens i busca la seva identitat al poemari 'Vertical'
L'obra, que es publica aquest dimecres, va guanyar el 56è premi Ausiàs March de Gandia de poesia
ACN Barcelona.-La poeta i traductora Teresa Pascual (Grau de Gandia, 1952) explora els seus orígens a la recerca de la seva identitat al poemari 'Vertical' (Edicions 62), que va guanyar el 56è Premi Ausiàs March de Gandia de poesia. 'Vertical' és un poemari dividit en tres parts ('Fils', 'Vidres' i 'Tornaràs a la mar'), precedides d'un poema proemial i seguides d'un epíleg amb quatre poemes. Pascual ha dit que 'Vertical' significa la torre del rellotge dels tinglados del Moll del Grau de Gandia, però després s'ha referit a un altre sentit i és el d'una línia vertical que pot tenir una projecció cap endavant i cap a dalt. "M'he trobat indagant en els orígens tant personals com de territori, com de l'ambient i de la mar".
La poeta ha explicat com la torre del rellotge dels tinglados ha guiat i ha ordenat les hores de molta gent i ha acompanyat les vides de moltes persones. "I nosaltres som part d'ells i de la seva herència en les costums, en les formes de vida i en la llengua. Una herència que he intentat recuperar". Aquesta herència en part li va venir donada pel seu pare. La seva mort va significar per la poeta "la pèrdua d'un vocabulari i d'una cultura" que ha volgut conservar. La línia del llibre comença amb els orígens i el passat, i segueix amb el futur "de les hores que vindran i que seran acompanyades per la torre de rellotge vertical". El poemari arrenca amb un poema que marca "una qüestió amb la credibilitat i la confiança amb el llenguatge" i segueix amb "la recerca d'aquesta identitat amb una part que tracta sobre la recuperació d'una llengua i una cultura heretada". En aquesta darrera part, Pascual fa una comparativa entre les ciutats que viuen d'esquena a la mar i aquelles que hi han viscut de cara. Al final de l'obra, ha indicat, "hi ha una síntesis de tot el que ha sigut el poemari passant per totes les seves parts" i "donant una conclusió global de tota aquesta indagació des del principi fins al final". L'autora Pascual va estudiar Filosofia a la Universitat de València. El seu primer poemari, 'Flexo', va ser guardonat amb el premi Senyoriu d’Ausiàs March 1987. El 1988 guanyà el premi Vicent Andrés Estellés amb 'Les hores'. Més tard va escriure 'Arena' (1992) i 'Curriculum Vitae' (1996). 'El temps en ordre' (2002) va ser Premi de la Crítica Serra d’Or de poesia 2003. 'Rebel·lió de la sal' (2008) va obtenir el Premi de la Crítica Catalana de poesia 2009 i el de la Crítica dels Escriptors Valencians 'Manel Garcia Grau'. 'Herències' (2011), escrit conjuntament amb la poeta Àngels Gregori, va rebre el IV premi de poesia Manel Garcia Grau. 'València Nord' (2014) era el darrer poemari que havia publicat. És coautora, amb Karin Shepers, de la traducció de la poesia completa d'Ingeborg Bachmann (1995). La seva obra ha estat traduïda a diversos idiomes i figura en diferents antologies.






