Marc Rosich estrena un retaule irònic i “pertorbador” sobre la dominació masclista a la Sala Atrium

El dramaturg dirigeix ‘ASAP (Actes de solidaritat amb el patriarcat)’, amb Alba Pujol, Xavier Pàmies, Carla Ricart i Joan Sureda

ACN Barcelona.-Des de la ironia però amb un resultat “pertorbador”. Aquest és l’esperit de l’espectacle de Marc Rosich ‘ASAP (Actes de solidaritat amb el patriarcat)’, una crítica a la dominació masclista en forma de retaule d’escenes, que s’estrena a la Sala Atrium el 16 de gener. “Mascles que no s’avergonyeixen del seu masclisme” i “dones que deixen que això passi”, en paraules de Rosich, protagonitzen aquest muntatge conjunt amb La Trama Produccions, basat en textos escrits pel dramaturg fa quinze anys. A l’obra, la rebel·lió contra tanta injustícia no acaba d’esclatar i escena rere escena es crea “una olla a pressió on el masclisme queda retratat” però ningú fa res al respecte. Alba Pujol, Xavier Pàmies, Carla Ricart i Joan Sureda són la veu i els rostres d’aquest retrat hiperbòlic sobre un masclisme “tan arrelat”.

‘ASAP (Actes de solidaritat amb el patriarcat)’, és un retaule incòmode i irònic dels nostres usos i costums, una instantània deformada feta de veus impersonals però clarament identificables, un seguit de situacions incòmodes que acaben fent un retrat del nostre pitjor perfil.“Per què no retratar l’enemic com a antídot? Per què no riure’ns d’ell fent servir el mirall deformador de la caricatura? Per què no posar-nos sobre avís del perill fent servir les armes de l’humor més negre?”, es demana l’autor i director de l’obra, Marc Rosich. L’espectacle que es veurà a la Sala Atrium del 16 de gener al 10 de febrer és una successió d’escenes on els “monstres” de diversa consideració i toxicitat exerceixen el seu domini sobre les dones (o les seves parelles, doncs hi ha també un cas homosexual). El nexe, explica Rosich, són les veus masculines, “que exerceixen sense pudor el masclisme, quelcom que s’ha convertit en actual a dia d’avui, en què les forces conservadores no tenen cap pudor de mostrar-se sense màscara”, opina.De fet, una part important dels textos que composen l’obra són adaptacions del què el dramaturg va escriure ara fa 15 anys per a un espectacle titulat ‘Unhappy meals’. Però segueixen sent vigents, van considerar conjuntament Rosich i l’equip de La Trama Produccions. Junts ja van produir fa un parell d’anys una petita obra al Microteatre Barcelona (‘1 minut de silenci’), inclòs a ASAP i que els va animar a construir l’obra actual. “Els monstres sempre m’han fascinat, com els masclistes que escriu David Mamett”, ha explicat aquest dimarts Rosich. Diu el dramaturg que “veure el monstre de manera exagerada” serveix perquè la societat (els espectadors) es vegin emmirallats “en allò que succeeix cada dia”.No hi ha condemna ni redempció de les dones maltractades, però l’obra és, evidentment, un retrat crític amb l’heteropatriarcat. “El mirall transformador funciona amb estratègies d’ironia, i dient coses molt grosses”, avisa Rosich. “Una escena rere l’altra, es crea una olla a pressió on el masclisme queda retratat de manera crua, es van sumant i fan que et demanis per què ningú fa res al respecte!”. Al parer del dramaturg, si la “rebel·lió” de les protagonistes no acaba d’esclatar és perquè “en el fons” el què s’està explicant és la vigència de l’heteropatriarcat. “Una cosa contra la qual home de lluitar, però que està tan arrelat...”, lamenta l’autor.

Enviar