directe ! a La República. N. 4126. Diumenge, 5 de febrer de 2023 14:18 h


directe!cat

facebook twitter RSS in.directe.cat



acn

ACN fletxa

publicitat


rss General
rss Política rss Internacional rss Cultura rss Comunicació rss Societat rss Economia rss Esports rss Agricultura

Notícies d'una comarca:


Garrotxa doble fletxa Dijous, 17 de gener de 2019 16:29 h

Cinc entitats reclamen organitzar una corrida a Olot, ciutat antitaurina des del 2004

Defensen estar "emparats" per tres sentències estatals i l'Ajuntament diu que hi ha una llei catalana que ho prohibeix

ACN Olot.-Cinc entitats taurines d'àmbit català i espanyol han entrat aquest dijous una petició a l'Ajuntament d'Olot perquè els deixi organitzar una corrida a la plaça de braus que hi ha al municipi, la més antiga de Catalunya. Els impulsors afirmen que estan "emparats" per tres sentències estatals (dues del TC i una d'un jutjat d'Alacant). Des de l'Ajuntament confirmen que estudiaran el text però recorden que el 2010 el Parlament va aprovar una llei que prohibia els toros i que el 2004 la capital de la Garrotxa es va declarar ciutat antitaurina. Més recentment, el 2016, la ciutat va decidir suprimir els correbous de la festa major després d'una consulta popular.

Cinc entitats taurines han entrat la petició de fer una corrida a la plaça de braus d'Olot aquest dijous al matí La signen la Penya Taurina de la Garrotxa, la Federació d'Entitats Taurines a Catalunya, l'Escola Taurina de Catalunya, l'Associació de Criadors de Brau de les Terres de l'Ebre i la Fundació del Toro de Lídia. En l'escrit, reivindiquen que les festes amb toros es remunten al segle XVII i que tenen una "llarga tradició" a la ciutat que ha "anat configurant part de l'essència i tarannà cultural" de la ciutat, on es compta amb el "suport popular". També asseguren que la corrida comptarà amb el protagonisme d'Abel Robles, un torero olotí. Proposen, a més, tres possibles dates a escollir: 1 de maig, 20 d'octubre i 11 de setembre. "Emparats" per la legalitat vigent Durant una atenció amb mitjans, han exposat els motius pels quals han decidit impulsar aquesta iniciativa. El president de la Fundació del Toro de Lídia, Victorino Martín, ha defensat que han fet el pas ara perquè hi ha tres sentències que "emparen" aquesta petició. La primera és la del TC del 2016 que tombava part de la llei aprovada pel Parlament el 2010 de prohibició dels toros al territori català arran d'una Iniciativa Legislativa Popular (ILP). I les altres dues són més recents, del desembre del 2018. Una és la d'un jutjat contenciós administratiu d'Alacant que anul·lava la decisió de l'Ajuntament de Villena de desestimar la petició de fer una corrida el 2017. I l'altra es correspon a la sentència del TC que anul·la els principals articles de la Llei de 'Toros a la Balear' i que, entre altres coses, prohibia la mort de l'animal i la presència de cavalls. Segons Martín, aquestes sentències "blinden" la tauromàquia i "queda aclarit que ningú, pels seus gustos personals, que ocupi un càrrec públic podrà prohibir-los" sinó que haurà de "preservar i divulgar-la" per ser patrimoni cultural. En el cas de les Illes Balears és "més contundent", afegeix, perquè deixa clar que no es pot canviar "l'essència" d'aquest espectacle i que per tant ha de passar per la mort o indult de l'animal. Per la seva banda, el president de la Federació d'Entitats Taurines de Catalunya, Pau March, ha reivindicat que Olot és l'inici d'un camí per "tornar els toros a les nostres places". "Som molts més dels que alguns diuen", ha afegit, tot lamentant que s'hagi posat fi a aquests espectacles per decisions polítiques. Per la seva banda, l'olotí Abel Robles ha expressat la il·lusió i emoció que sentiria podent torejar a la plaça de braus de la seva ciutat i que és un "somni" que no ha complert encara. L'Ajuntament d'Olot diu que "res ha canviat"L'alcalde d'Olot, Josep Maria Corominas, ha explicat que estudiaran la petició que els fan però recordava també que "res ha canviat" a nivell normatiu. En aquest sentit, ha recordat que l'any 2004 es va aprovar un acord de ple de ciutat antitaurina. Al cap d'un temps es van deixar de celebrar corrides però es van continuar fent els correbous, molt populars per les festes del Tura. El 2016 es va decidir per consulta popular que els olotins tampoc volien que es fes aquesta activitat i des de llavors que no se n'ha fet més. A nivell de Catalunya, l'any 2016 el TC va anul·lar l'article 1 de la llei catalana que prohibia les corrides. El ple del TC va validar el recurs d'inconstitucionalitat que el PP va presentar el 2010 i va considerar que era una invasió de competències al tractar-se d'un patrimoni cultural immaterial. La Generalitat, però, ja va dir en aquell moment que no compliria la sentència perquè els emparava la llei. Van recordar que l'Estatut del 2006 concreta que la Generalitat té la competència exclusiva sobre els espectacles (on s'inclou també l'ordenació del sector i la possibilitat de prohibir-ne) així com la de la protecció dels animals. A partir de l'1 de gener del 2012 es van abolir aquest tipus d'espectacles a Catalunya.Ara, però, les cinc entitats taurines volen recuperar els toros a Olot i més endavant també a Barcelona i avisen que estudiaran tots els mecanismes legals per fer-ho possible.



publicitat


logo

v1.00 16 abril 2007
v2.00 16 abril 2008
v3.00 19 febrer 2010

Edita: Associació Cultural Nou País i Catmèdia Global
Desenvolupat per Tirabol

Generalitat de Catalunya

Generalitat de Valenciana

Creative Commons
  • sobre els comentaris
  • Tots els comentaris referents a qualsevol informació apareguda en aquest mitjà digital són únicament i exclusiva responsabilitat de la persona o institució que el realitza, i en cap cas serà responsabilitat del mitjà digital directe!cat.