El Suprem en la sentència del 9-N: "No existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la llei"

Dos dels magistrats que signen la sentència també estaran al tribunal de l'1-O

ACN Madrid .-La sala penal del Tribunal Suprem ha donat a conèixer els arguments de la sentència del passat 17 de desembre, que rebaixava les inhabilitacions a Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N. Entre ells, considera que impedir la votació (amb la suspensió del TC) no suposa "cap vulneració de drets fonamentals" i creu que és un argument "miop i hemiplègic" esgrimit per les defenses. "No existeix dret a votar en una consulta convocada al marge de la llei", recull la sentència, que destaca que la condemna "no se sustenta en la convocatòria d'una consulta il·legal sinó en el desobeir un mandat del TC". Entre els cinc magistrats del tribunal, n'hi ha dos que formaran part en pocs dies del tribunal que jutjarà l'1-O. Es tracta de Luciano Varela i Antonio del Moral. El Suprem va rebaixar la pena a Mas de 2 anys a 1 any i 1 mes, el que suposa que no es podrà presentar a eleccions fins el gener de 2020.

El passat 17 de desembre, la sala segona va donar a conèixer la decisió de rebaixar les condemnes imposades pel TSJC a l'expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau per organitzar el procés participatiu del 9 de novembre de 2014. En aquell moment, però, no es va comunicar el contingut de la sentència, un pas que s'ha produït aquest dimecres. La notificació de la sentència es dona quan falten pocs dies per a l'inici del judici de l'1-O. En el cas de Mas, el Suprem redueix la inhabilitació de 2 anys a 1 any i 1 mes i l'equipara a la pena que ja va imposar el Suprem a l'exconseller de presidència, Francesc Homs, també en relació al procés participatiu de novembre de 2014. En el cas d'Ortega, rebaixa la condemna d'1 any i 9 mesos a només 9 mesos i en el cas de Rigau també la limita a 6 mesos (el TSJC l'havia condemnat a 1 any i 6 mesos). Tots ells estan condemnats per un delictes de desobediència i la sentència ja és ferma. La sentència està elaborada per cinc magistrats i el ponent (és a dir, qui en redacta l'estructura) és Antonio del Moral. Es dona el cas que Del Moral també integra el tribunal que jutjarà l'1-O i també en forma part Luciano Varela. l'1-O.No veu vulneració de drets fonamentals En la sentència, els magistrats apunten que les defenses han al·ludit a la vulneració de drets fonamentals en els seus recursos, per considerar que es va impedir la votació. Per als magistrats, aquest és un "argument sense més recorregut, a més de miop i hemiplègic". El Suprem entén que "no existeix un dret" a participar en un procés de votació que ha estat declarat il·legal pel TC, considerant que aquest tribunal "és intèrpret i garant dels drets fonamentals". "L'exercici dels drets fonamentals té límits i canals", recull la sentència. També retreu als polítics que van organitzar les votacions que no acatessin la suspensió del TC i els diu que el dret a participar en assumptes d'interès públic "no autoritza a organitzar una votació oficial per a què els ciutadans opinin si uns acusats són culpables o innocents, per molt que la justícia emani del poble". Argumenta també per què considera que van incórrer en un delicte de desobediència. Segons subratlla el tribunal, els condemnats no van acatar la suspensió del Tribunal Constitucional i, per tant, van cometre desobediència. "Si l'autoritat corresponent suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment d'aquesta ordre serà desobediència, tot i que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic". I afegeix que un poder executiu "no es pot imposar" a un poder jurisdiccional en assumptes que són "competència" d'aquest últim. Per què rebaixa les penes?En la sentència també explica per què es rebaixen les penes d'inhabilitació i, en el cas de Mas, s'equiparen a les que ja va imposar a Francesc Homs. El tribunal recorda que la llei de règim electoral recull que no es poden escollir condemnats per inhabilitació (tot i que la sentència no sigui ferma, com és aquest cas) per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'administració pública o contra les institucions de l'Estat. Per tant, des que es va dictar la sentència del TSJC el 13 de març de 2017 tant Mas com Ortega i Rigau pateixen, segons el tribunal, "una mesura extrapenal de contingut similar" a la inhabilitació que ara fixa la sentència del Suprem de desembre de 2018. Per això, accedeixen a reduir-la. A efectes pràctics, doncs, Artur Mas no podrà concórrer a cap procés electoral ni exercir càrrec públic fins al gener de 2020 (té 1 any i 1 mes d'inabilitacó), en el cas de Joana Ortega fins al setembre (té 9 mesos de condemna) i Rigau fins al juny (té 6 mesos).

Enviar