Justícia estudiarà la manera de recuperar el registre electrònic de voluntats digitals després de l'anul·lació del TC

La consellera Ester Capella assegura no desistir per regular una necessitat sobretot de la gent més jove

ACN Barcelona.-El Govern estudiarà la manera de recuperar el registre electrònic de voluntats digitals per superar l'anul·lació del Tribunal Constitucional (TC) que ha sentenciat que és competència exclusiva de l'Estat. La consellera de Justícia, Ester Capella, ha insistit ''no desistim'' en la voluntat de regular una necessitat sobretot dels més joves que ''no van al notari'' perquè. ''morim físicament però la nostra identitat digital continua a la xarxa''. Capella ha recalcat que el vot particular del TC desenvolupa la tesi de la Generalitat i defensa per tant, les competències que té el Govern en matèria de drets civils; ho compara també, amb la regulació, a l'inici, del registre de parelles de fet.

Capella ha defensat la llei com a ''pionera'' a l'Estat i també a Europa, responent a una necessitat de gestionar el patrimoni digital de les persones quan es moren. Per això, ha recordat que la figura de l'hereu digital es va crear pensant en la importància de gestionar els actius digitals com són els comptes a les xarxes socials, i els seus seguidors, els arxius emmagatzemats al núvol, o els béns, serveis i dominis adquirits per la persona traspassada. La llei, a més, també preveu que aquesta figura es faci càrrec de la vida digital de les persones incapacitades o que els pares puguin prendre el control de les xarxes dels menors de forma ràpida i efectiva per suprimir determinats continguts amb l'objectiu de protegir-los. Capella ha recordat que el conseller Carles Mundó va tirar endavant aquesta llei desenvolupant el dret privat de Catalunya, i per tant, el dret civil, i ha destacat que el vot particular del TC que discrepa de la declaració d'inconstitucional, recull la tesi de la Generalitat i ho considera ''un error brutal de la sentència''. Per la titular de Justícia, a més, l'Estat ha acabat fent una ''mala còpia'' de la llei catalana, ja que des del Govern es va anar ''més enllà'' perquè s'adreçava als nadius digitals que viuen ''d'una altra manera'' les noves tecnologies i per tant, el dret els ha de regular ''allò que passa al món real''. El Parlament va aprovar la Llei de voluntats digitals el juny de 2017. A l'octubre del mateix any, el govern espanyol va recórrer el text al TC i va suspendre's cautelarment. Per aquest motiu, el registre no havia estat mai posat en marxa. El desembre de 2018, el Congrés va aprovar la llei orgànica que regula l'herència digital, des de la competència sobre la protecció de dades), i aquesta setmana, el TC ha anul·lat la llei catalana, amb l'argument que els registres són competència de l'Estat.

Enviar