Juan Carlos Martel vol “refundar” el Teatre Lliure i fer-ne una casa de la cultura “integradora i oberta”
El director reduirà el nombre d’espectacles i avança que la programació no girarà artísticament entorn seu “sinó de les necessitats de la societat”
ACN Barcelona.-Juan Carlos Martel ha presentat aquest dimecres el seu projecte pel “nou” Teatre Lliure, que comença a dirigir l’1 de febrer. Martel ha desgranat un projecte de “refundació” per fer del teatre “una casa de la cultura oberta a tothom, on no només es facin arts escèniques i la gent de Barcelona pugi venir quan vulgui”. D’entrada, el director ha anunciat una reducció del nombre d’espectacles per temporada, paritat en les propostes artístiques, suport anual a un artista nou i no repetició de creadors el mateix curs, així com la creació de “comitès” per programar més enllà del seu criteri i oferint una visió “àmplia” i diversa de la societat. Martel s’ha compromès a fer del Lliure un teatre “necessari” per “tancar el capítol” de la convulsa sortida del seu predecessor, Lluís Pascual.
Conscient de la “crisi greu” que, ha dit Martel, ha patit el Teatre Lliure (i de la qual “encara pateix la ressaca”), el nou director ha presentat un projecte per als propers quatre anys per “convertir” el Lliure en un teatre “necessari” per a la ciutat. “Tenim un repte gran, que és refundar el Teatre Lliure, i jo sol no ho faré”, ha proclamat Martel envoltat de bona part de l’equip humà de la institució. “El nou Lliure no només ha de ser reflex de la societat sinó també un exemple a seguir en favor d’una identitat col·lectiva, compartida, oberta, diversa, transversal i transparent”, apunta el director. Martel ha presentat un decàleg “de mínims” que el teatre haurà de complir, entre els quals destaca el seu propi paper com a director, doncs a partir d’ara, el teatre “no girarà” entorn a la seva figura sinó en funció de les necessitats socials i culturals de la mateixa ciutat. En aquest sentit, es posarà en marxa el “comitè de programació”, un espai de col·laboradors externs amb diverses àrees (transparència, dramatúrgia, educació, residències, lectura de textos o projectes internacionals i noves veus) sobre el qual Martel farà pivotar la programació. El decàleg també estableix donar suport anual “almenys” a un artista nou, que un creador no pugui repetir dos anys seguits dins la programació i, en la línia de la declaració de principis de Martel per un teatre “necessari” i amb més retorn social, que cada projecte “pugui generar” projectes transversals, que tingui incidència en el sistema educatiu, i incidència i repercussió directa en l’entorn nou titular del teatre.D’entrada, Martel ha defensat que reduirà el nombre d’espectacles per temporada per tal de reduir “l’estrès” a què està sotmès el teatre, treballant millor les produccions i recuperant temps més generosos de funcions prèvies. De la mateixa manera, la programació de la temporada es farà en dues tandes (una, de setembre a gener, i la segona, de febrer a juliol). Així, el director confia poder incorporar amb més rapidesa produccions internacionals presentades en festivals estivals, i també estar més atent a allò que la realitat pugui oferir per portar-ho a escena. A més, s’apostarà per un programa de residències artístiques, se cedirà l’Espai Lliure durant uns mesos a una companyia independent i es “reformularan” els antics Radicals Lliures per un cicle de noves veus. “Crec que el canvi serà bastant radical”, ha apuntat Martel. Un altre canvi és l’autolimitació que el nou director s’imposa a l’hora d’exercir de director d’escena. Així, Martel s’ha compromès a no dirigir més d’un espectacle per temporada –si s’escau-. D’entrada, això sí, ja tenia compromès la direcció d’un espectacle en coproducció amb el Festival Grec per aquest 2019, i segons ha dit, no en dirigirà cap altre durant la temporada 2019-2020. D’altra banda, Juan Carlos Martel, s’ha proposat incrementar notablement la partida de recursos propis, dels 1,7 milions d’euros actuals fins als 3 milions durant el seu mandat. Per fer-ho, el director impulsarà un nou departament de màrqueting i captació de fons. Martel està convençut que a dia d’avui el Lliure pot “atreure” mig milió d’euros en patrocinis i altres fórmules per garantir un pressupost mínim desitjable de 10 milions d’euros sense tanta dependència de les administracions públiques, ha dit. Final d’etapa Martel ha comparegut acompanyat per la nova directora artística adjunta, Georgina Oliva, i ja sense Aurora Rosales i Clara Rodríguez que han dirigit interinament la institució des de la dimissió de Lluís Pascual. Per completar el nou organigrama encara hi ha una plaça oberta per a un director o directora adjunt (no artístic) i una altra de gerència, per la qual hi haurà una convocatòria pública. El nou director s’ha mostrat desitjos de “tancar el capítol” de la direcció de Lluís Pascual i la seva accidentada sortida del teatre. “No dic de canviar el llibre, han passat les coses que han passat en aquesta casa des de l’any 1976, però hem de poder canviar de capítol, i tinc ganes de fets”, ha sostingut. Sobre Pascual, ha explicat que l’ex director es va posar a la seva disposició amb un missatge telefònic -“pel què vulguis”, li va escriure-, ha dit que el Lliure “no s’ha vetat mai ni es vetarà mai ningú” i li ha desitjat “la millor de les sorts” en la seva nova etapa professional. En aquest punt, el president del Patronat del Teatre Lliure, Ramon Gomis, ha insinuat que el seu col·lega i amic Pascual va poder tenir “alguns gestos que abans eren acceptats i ara no ho són”, emès per la seva “creativitat”. Gomis ha dit també que va pecar de ser “poc permeable als canvis socials que s’han produït”, i tot i defensar que va tenir la confiança de la Junta del teatre “en tot moment”, ha considerat positiu el relleu en la direcció del teatre. Nous EstatutsGomis s’ha referit també al procés de renovació dels Estatuts del teatre, un compromís adquirit ja abans de la marxa de Pascual i que és un dels objectius estratègics de la nova direcció, que vol assegurar, entre altres, “la seva paritat”. Al respecte, Gomis ha dit que la redacció dels nous Estatuts està “gairebé enllestida” i incorporant elements nous (la paritat, qüestions de transparència, etc.). Gomis ha calculat que s’enllestirà a finals de febrer i el Patronat del teatre podria aprovar-los abans de l’estiu. Un dels punts calents és la renovació dels membres d’aquest patronat. Gomis, que ja va anunciar que no renovarà, ha aventurat que abans de l’estiu l’equip es renovarà en un 30% i ha desitjat que en dos anys no quedi cap dels membres actuals.






