Projecte Ingenu feminitza el teatre de Don Joan de Palau i Fabre a l’Escenari Joan Brossa

La companyia situa el protagonista en el cos d’una dona per mantenir l’esperit fabrià de “minar els fonaments ideològics de la societat”

ACN Barcelona.-L’Escenari Joan Brossa estrena del 6 de febrer al 10 de març ‘La dona pantera. El nou teatre de Don Joan’, una creació de la companyia resident Projecte Ingenu que dirigeix Marc Chornet. L’obra es basa ens els diversos textos escrits per Josep Palau i Fabre sobre el mite de ‘Don Joan’, però en una adaptació d’Anna Maria Ricart que converteix Don Joan en dona. D’aquesta manera, la companyia ha volgut donar actualitat i vigència a la “funció” que per a Palau i Fabre acomplia el mite de Don Joan, la de “minar els fonaments ideològics de la societat” alhora que feia un crit a la llibertat. “A l’obra observem que sí, que les actituds de Don Joan, en el cos d’una dona, segueixen tocant els nassos i molt”, ha opinat Chornet aquest dimarts. Al muntatge que dirigeix, plantejat com un díptic, hi conviuen un Don Joan i una Joana, que interpreten Xavier Torra i Roser Tapias, respectivament.

Anna Maria Ricart i la companyia Projecte Ingenu presenten un espectacle de nova creació basat en els cinc textos que Palau i Fabre va escriure sobre Don Joan. Un Don Joan allunyat del clixé de seductor extrem i convertit en un personatge “complex” i a qui “li veiem la ferida”, en expressió de Ricart. Un protagonista, doncs, que se surt dels seus propis tòpics i porta a parlar de la recerca de la llibertat pròpia i de l’amor absolut. Des d’aquest referent, Ricart i Chornet donen una nova volta al clàssic teatral i proposen un Don Joan femení, una Joana. La idea, han explicat aquest dimarts, era “observar si a dia d’avui aquest Don Joan encara feia la funció que feia en l’època de Palau i Fabre, de minar els fonaments ideològics” de la societat burgesa.Per fer-ho, la companyia no només “juga” amb els textos de Fabre (el muntatge inclou textos i escenes escollides al seu gust per confegir un espectacle nou) sinó que “trasllada al cos d’una dona” la veu de Don Joan (la Joana), “per fer que a dia d’avui segueixi operant amb la mateixa ràbia i vehemència”, diu Chornet. A més, Chornet ha valorat que el context de retrocés en les llibertats, especialment de la dona, ha fet que el muntatge sigui ara “súper pertinent”. “El món ha anat venint cap a un lloc que... Sembla pertinent fer la reflexió sobre si hi ha la llibertat de ser una Joana, i com aquesta societat permet o no que algú així existeixi”. L’espectacle funciona com un díptic. En la primera part, Xavier Torra és Don Joan, i en la segona, el protagonista es transforma en Joana, encarnada per l’actriu Roser Tàpias. La resta del repartiment el formen Cristina López, Toni Guillemat, Neus Pàmies, Martí Salvat.En el pla escènic, el director proposa un llarg passadís que recorre Don Joan i Joana, sempre seguits per un càmera que els grava i amb dues pantalles als extrems que reprodueixen les imatges registrades en directe, en alguns casos editades per recrear elements de censura. L’element “cinematogràfic” de la proposta es deu al mateix nom de l’espectacle, ‘La dona pantera’, i és que aquest títol es relaciona tant amb un text de Palau i Fabre com amb una pel·lícula anterior en què la protagonista és advertida que esdevindrà dona pantera si acompleix els seus desitjos sexuals.

Enviar