CaixaForum reivindica l’art contemporani que “commou” amb l’exposició ‘Poètiques de l’emoció’

La mostra aprofundeix en com l’art ha incorporat les emocions al llarg de la història

ACN Barcelona.-El CaixaForum de Barcelona inaugura aquest dijous l’exposició ‘Poètiques de l’emoció’, una mostra amb què vol ressaltar la capacitat de commoure que té l’art contemporani més enllà del tarannà autoreflexiu i racional. L’exposició és un projecte de la jove comissària Érika Goyarrola en què “rescata” la capacitat de l’art “de commoure, fer-nos sentir i patir”, amb obres contemporànies en diàleg amb peces d’èpoques anteriors. Miró, Perejaume, Bill Viola, Colita, Julio González o Bas Jan Ader són alguns dels artistes representats en una exposició amb obres de la col·lecció ‘la Caixa’ d’Art Contemporani, el MNAC i 14 altres prestadors.

Poètiques de l’emoció parteix dels fons de l’entitat, tot i que no es tracta d’una exposició exclusiva de la seva col·lecció d’art contemporani. Compta amb 15 prestadors –el MNAC, el principal- i exhibeix un total de 21 artistes i 44 obres.L’objectiu del projecte comissariat per Érika Goyarola és ressaltar la capacitat de commoure que té l’art contemporani. “Els darrers anys l’art contemporani ha anat deixant la qualitat de commoure i s’ha fixat més en idees i conceptes, però a l’exposició hi ha moltes peces contemporànies que busquen exactament el contrari, tornar a la tradició de l’art amb capacitat de commoure”, raona Gaoyarrola sobre l’ànim amb què ha escollit les obres exposades. Però l’exposició també aprofundeix en com l’art ha incorporat les emocions en el seu discurs al llarg de la història, i fa èmfasi en diverses representacions d’art religiós per la seva vocació de “commoure el fidel” i “educar-lo a través de l’emoció”. L’esforç del comissariat ha estat “buscar peces del segle XX on és més difícil trobar obres que ressaltin l’emoció, en combinació amb exemples d’art religió, o d’altres, previs al segle XX i que estiguessin lligats o destaquessin gestos o moviments que s’han repetit al llarg de la història de l’art”, ha explicat la comissària. L’exposició es divideix en tres àmbits que presenten tres formes diferents en què l’emoció s’ha mostrat en la història de l’art. El primer aprofundeix en l’emoció del subjecte a partir de la representació expressiva dels personatges protagonistes (peces contemporànies i art religiós en combinació). Iconografia religiosa (‘Davallament de la Creu’, 1.500), al costat del dramatisme del vídeo de Bill Viola ‘The Silent Sea’ (2002), entre altres. El segon presenta un conjunt de peces en què l’emoció s’expressa de forma metafòrica, amb la translació de l’estat anímic de l’artista a l’objecte representat, el paisatge o l’arquitectura. Aquí hi figuren ‘Paisatge 17’ (1985), de Perejaume, els relleus de bronze de Günther Förg o un gran llenç amb l’embadaliment de Joaquim mir davant els penya-segats de Mallorca.I el tercer àmbit analitza la manera com l’art s’apropia de l’emoció en el món social, des de la festa i les celebracions populars fins als moviments socials i la política. En aquesta sala destaquen el gran ‘Maig 1968’ de Joan Miró, així com fotografies de Colita que mostren l’exaltació col·lectiva o ‘El crit de la Montserrat’ (1940), amb què Julio González reflectia el sentiment d’impotència per la injustícia i la repressió de la Guerra Civil.Per Érika Goyarrola el sentit de l’exposició és, principalment, remarcar el caràcter emotiu i accessible de moltes expressions de l’art contemporani, lluny de l’autoreferencialitat que, al seu parer, sovint el limita a especialistes que poden entendre’l. “Aquí es tracta del contrari, tothom és benvingut i tothom pot entendre les peces, ja sigui perquè són més obertes o per estar al costat d’obres d’art religiós o figuratiu que tots tenim en l’imaginari”, defensa.“L’emoció és, segons les darreres investigacions científiques, quelcom fonamental per la supervivència i el benestar humans”, rebla la comissària.

Enviar