Irene Moray competeix a la Berlinale amb un curt sobre la superació d’un abús sexual

‘Suc de Síndria’ s’estrena dilluns a la secció ‘Short films’ del prestigiós festival europeu de cinema

ACN Barcelona.-La fotògrafa i cineasta barcelonina Irene Moray (1992) està a punt d’assaborir l’estrena del seu curtmetratge ‘Suc de Síndria’ al Festival Internacional de Cinema de Berlin. La Berlinale el projectarà dilluns dins la secció oficial ‘Short films’, i Moray no amaga la il·lusió especial de participar al gran festival de la ciutat on va viure durant quatre anys. “Vam haver de fer un esprint per arribar a la convocatòria, perquè no el teníem acabat”, confessa a l’ACN. El segon curtmetratge de la jove barcelonina és una cinta optimista sobre la superació d’un episodi d’abús sexual, un problema “escandalosament comú” que al seu entendre no es parla prou. “Moltes vegades aquestes ferides es presenten des del trauma, i no hi ha models que parlin de la curació”, lamenta la directora. Per això el seu és un film esperançador on la protagonista (Elena Martín) se’n surt i es refà d’una vella ferida a través de l’amor.

‘Suc de Síndria’ es troba entre els films que competeixen a la secció ‘Short films’ del certamen berlinès. A la pel·lícula, Irene Moray narra la història de la Bàrbara i el Pol durant les seves vacances. Al mig de la naturalesa, amb els seus amics, troben un espai tranquil on gaudir de la seva intimitat. Amb el suport de la seva parella, la Bàrbara anirà tancant velles ferides causades per un episodi d’abús sexual, recuperant la confiança i tornant a gaudir de la seva sexualitat. ‘Suc de Síndria’, de Distinto Films, està protagonitzada Elena Martín (l’actriu i directora de la celebrada ‘Julia Ist’) i Max Grosse (que ha participat també a ‘Julia Ist’ i ‘Te busco en todos’, entre altres). Moray explica a l’ACN que l’interessava parlar de la possibilitat de la “superació” i tractar aquesta temàtica més enllà del “trauma sense opció a res més”, que és com creu que es presenten massa sovint els casos de dones que han patit abusos sexuals: “No tenim models o referents que parlin de la cura, però l’amor cap a un mateix, la gestió emocional, la compassió, el respecte, fan que ho puguis superar tot”, opina. “I si aquest amor és mutu amb una altra persona, et pot acompanyar en el procés”, afegeix, referint-se al paper de la parella de la protagonista. La directora diu que va escriure aquesta història en una tarda d’inspiració, sense haver meditat abans la idea d’abordar la qüestió. Però això sí, comenta que la seva feina prèvia com a terapeuta i el contacte amb moltes dones “que no podien tenir orgasmes” sovint “per un problema d’un abús sexual” ja l’havia alarmat abans. “Al·lucino que sigui tan comú i sigui un problema tan estès!”, exclama Moray. I tot i remarcar que aquest és només “un dels temes” del film –al costat de l’amor-, sí que admet que la indignació la va moure a filmar aquesta història: “No puc més –de pensar- que dones que m’estimo o que conec els hi hagi passat això i no se’n parli”.Irene Moray va viure a Berlín entre el 2012 i el 2016, on va formar part durant tres anys del col·lectiu de performances ‘the - - family’. A la capital alemanya va dirigir el seu primer curt de ficció, ‘Bad Lesbian’, que va guanyar el festival de joves directors FiSH. Amb els 12.000 euros del premi va poder pagar a l’equip i invertir en ‘Suc de Síndria’, explica orgullosa Moray a les portes de tornar a Berlín, aquest cop per veure com el seu segon curt es projecta –i competeix- a la Berlinale.

Enviar