El geni de Bartolomé Bermejo arriba al MNAC per “astorar” l’ull de l’espectador

Més de 120.000 persones han visitat al Museu del Prado una exposició que viatjarà també a la National Gallery de Londres

ACN Barcelona.-21 olis sobre taula, gairebé la totalitat de la producció de Bartolomé Bermejo, s’exhibeixen a partir del 15 de febrer al MNAC en una de les exposicions més destacades de la temporada i produïda en col·laboració amb el Museo del Prado. La mostra apropa la tècnica i l’esperit del “genial” pintor espanyol del segle XV, que va fer del seu domini tècnic un recurs per concebre imatges per “astorar l’ull” de l’espectador i es va atrevir a subvertir la iconografia religiosa de l’època. Així en parla el comissari Joan Molina, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, que no ha amagat la seva satisfacció per la col·laboració entre una institució de Madrid i una de Barcelona “en aquests moments”. Al Prado, ‘Bartolomé Bermejo’ va rebre 120.000 visitants en tres mesos.

Després del seu recent pas per Madrid, l’exposició coproduïda pel Museo del Prado i el MNAC amb la col·laboració de la Fundació Banc Sabadell aterra ara a Barcelona, on es pot visitar fins el 19 de maig. ‘Bartolomé Bermejo’ és una antològica del pintor gòtic espanyol que recull la pràctica totalitat de la seva destacada però breu obra. S’exhibeixen 21 olis sobre taula, entre els quals alguns retaules i peces tan destacades com el ‘Sant Miquel triomfant sobre el dimoni amb Antoni Joan' o la ‘Pietat Desplà’, restaurada recentment i que ha sortit excepcionalment del seu emplaçament habitual, la Catedral de Barcelona. Reunir totes aquestes obres ha implicat el treball amb diverses pinacoteques estatals i internacionals. Algunes peces són aportacions del mateix MNAC i el Museo del Prado, i la resta provenen de museus i col·leccions tan diverses com el Museo de Bellas Artes de Sevilla i el seu homònim bilbaí, el San Diego Museum of Art, The Art Institute of Chicago, el British Museum de Londres o el ‘Petit Palais’, el museu de belles arts de París.Una vegada finalitzada l’exposició, la National Gallery de Londres li dedicarà també una mostra (amb part del material exhibit a Madrid i Barcelona), que es podrà veure a partir del mes de juny i que portarà per títol ‘Bartolomé Bermejo, Master of the Spanish Renaissance’. Mentrestant, el comissari de l’exposició, Joan Molina, ha destacat a l’ACN que “un dels aspectes més positius” de la mostra és la col·laboració mateixa entre el MNAC i el Museu del Prado. “Parlar en aquests moments de la col·laboració entre una institució de Madrid i una de Barcelona és gairebé un miracle, com tots sabem, i és un motiu de satisfacció que dues institucions culturals de la seva potència s’hagin posat d’acord per produir una exposició que és complicada i excepcional”, ha celebrat Molina. Un artista que “escapa” a la normaEl comissari de l’exposició defensa la “genialitat” de Bermejo, un pintor que “s’escapa al que és normatiu i convencional” a la seva època. Les seves dues grans virtuts, concreta Molina, van ser, d'una banda, un domini tècnic “extraordinari” per produir imatges a partir de l’il·lusionisme pictòric i que Bermejo utilitzava “per concebre imatges que busquen astorar l’ull de l’espectador més enllà de la seva temàtica”. L’altre aspecte en el qual va excel·lir és en la seva capacitat de donar “un altre caire” a la temàtica religiosa que ocupa el gruix de la seva obra. “Hi va incloure variants i originalitats sorprenents, com la representació de la sexualitat de Crist en algunes composicions o la plasmació de la naturalesa “macro i micro” en el fons de la Pietat”, exemplifica.Molina tampoc oblida el “perfil” biogràfic de Bermejo, perquè al seu parer ajuda a entendre la seva trajectòria. “Ara estem gairebé segurs que era un jueu convers, i això, en uns temps difícils de persecució d’aquest col·lectiu segurament explica algunes particularitats de les seves obres, així com que hagués d’associar-se amb pintors més mediocres que ell i això repercutís negativament en alguna de les seves obres”.

Enviar