L'Audiència de Barcelona jutja dos excàrrecs d'Empresa i l'exnúmero 2 de la Diputació

La fiscalia demana cinc anys de presó per a Enric Colet per induir la directora de serveis a adjudicar a dit un contracte de 45.000 euros a Josep Tous

ACN Barcelona.-L'Audiència de Barcelona jutja aquesta setmana vinent dos exalts càrrecs del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat, Enric Colet i Olga Tomás, i l'exnúmero 2 de la Diputació de Barcelona Josep Tous i la seva esposa per prevaricació i malversació de fons públics per haver contractat a dit una empresa d'aquest últim matrimoni. La fiscalia demana cinc anys de presó i vuit d'inhabilitació per a càrrec públic per a tots, a més d'indemnitzar el departament amb 44.840 euros. Aquesta investigació deriva de l'anomenat 'cas de les ITV', on Tous també va ser condemnat juntament amb l'exsecretari general de CDC Oriol Pujol.

Segons l'escrit de la fiscalia, el maig del 2011 l'aleshores directora de serveis d'Empresa i Ocupació, Olga Tomás, va ser "influïda de forma determinant" pel seu superior jeràrquic, el secretari general, Enric Colet, i, "amb l'ajuda imprescindible" de Josep Tous i la seva esposa, Vicenta B.A., va adjudicar un contracte de quasi 45.000 euros a l'empresa Ieconsumo Observatorio del Consumo SL, propietat del matrimoni Tous. El contracte, segons el ministeri públic, era "innecessari". Entre 2011 i 2012 el mateix departament va adjudicar a Josep Tous tres contractes menors més. A Olga Tomás la considera autora dolosa, material i directa, a Colet, autor per inducció, i a Tous i Vicenta B.A., autors com a cooperadors necessaris.El primer contracte es va començar a tramitar el juny del 2011, per tal de donar "assistència tècnica pel desenvolupament d'un pla estratègic per la defensa del consumidor i manteniment del mercat en competència lleial". Es va tramitar pel procediment negociat sense publicitat per un import màxim de 59.000 euros, IVA inclòs. Pocs dies després, l'interventor delegat del departament va al·legar diverses irregularitats en l'expedient, com que la contractació del servei havia de correspondre a l'Agència Catalana de Consum (ACC) i imputar-li el cost al seu pressupost. Tampoc veia justificada la suposada insuficiència de mitjans, perquè l'objectiu del contracte formava part de les tasques pròpies de l'ACC, que aquesta havia de desenvolupar amb els seus propis mitjans. Justament per això, desaconsellava externalitzar la feina en empreses privades, ni tant sols parcialment, ja que es tractava de la definició estratègica de polítiques públiques. Pocs dies després, l'interventor va tenir en compte un informe de la directora de serveis on justificava la insuficiència de mitjans propis, i va acceptar tramitar l'expedient de contractació.El mateix dia, Tomás va aprovar el plec de clàusules i va obrir el procediment. Es dóna la circumstància, segons la fiscalia, que Tomás i Tous, marit de l'administradora d'Ieconsumo, van intercanviar correus electrònics on parlaven de les condicions tècniques del contracte. Una funcionària, per ordre directa de Tomás i desconeixent les intencions de la directora de serveis, va convidar un treballador autònom i dues empreses, entre les quals hi havia Ieconsumo, a participar al procés. Els altres dos licitadors van ser proposats pel propi Tous a Tomás. De fet, Tous dirigia a la pràctica tant Ieconsumo com l'altra empresa licitadora, Asonex, mentre que el tercer possible licitant, l'empresari autònom, havia estat col·laborador professional de Tous. Més encara, les dues empreses tenien la mateixa adreça, que coincidia amb el despatx professional de Tous i la seva esposa, i Tous era secretari i soci de l'empresa perdedora, i tenia autorització per operar amb els seus comptes corrents.L'administradora d'Ieconsumo, Vicenta B.A., va presentar la seva oferta de 44.840 euros. L'altra empresa va oferir un preu superior, 59.000 euros, i no va poder acreditar la seva solvència econòmica, mentre l'autònom no va presentar cap oferta. El 2 d'agost Tomás va adjudicar l'encàrrec a la primera empresa, que va lliurar la feina a l'octubre i la va cobrar al novembre.El ministeri públic assegura que Tomás va elaborar el plec de condicions tècniques del contracte amb l'ajuda de Tous a través de correus electrònics que s'enviaven. De fet, Tomás va demanar a Tous que li facilités els tres possibles adjudicataris.Durant el judici s'interrogaran com a testimonis funcionaris de Vigilància Duanera, que va ser l'origen de la causa de les ITV, l'interventor delegat de la Conselleria, el director de l'Agència Catalana de Consum entre el 2007 i el 2011, i la presidenta de l'empresa Asonex, que va perdre el concurs. També es podran veure els nombrosos correus electrònics entre Tous i Tomás, i escoltar diverses converses telefòniques intervingudes a Tous.Tous, condemnat en el cas ITVEn la sentència de conformitat del passat juliol, Tous va ser condemnat a cinc mesos de presó per un delicte de suborn a substituir per una multa de 22.500 euros i la suspensió d'ocupació i càrrec públic per un període de dos anys. La sentència apunta que durant l'any 2011 i amb l'objectiu de solucionar el problema de dissenyar un nou pla territorial d'estacions d'ITV, Josep Tous va ser nomenat pel secretari general del Departament d'Indústria i Ocupació, Enric Colet. La seva designació "es va deure al suggeriment actiu" per part d'Oriol Pujol, que es va aprofitar de la seva doble condició de president del grup parlamentari de CiU, càrrec que ostentava des del desembre de 2010, i de secretari general adjunt i posteriorment secretari general de CDC, càrrecs que ostentava des del 15 de gener de 2011 i 24 de març de 2012 respectivament.Segons la sentència, l'interès de Pujol en la designació de Tous va venir determinada per l'interès també mostrat en aquesta designació pel seu amic íntim, Sergi Alsina, per tal que Tous afavorís els interessos privats de l'empresari Ricard Puignou en les negociacions sobre les estacions. Per poder beneficiar-se d'un futur concurs d'estacions ITV, Puignou va retribuir mensualment Alsina amb quantitats que oscil·laven entre 11.800 euros i 23.600 euros entre desembre del 2010 al febrer del 2012, a canvi de les seves influències polítiques.En virtut de l'encàrrec rebut, Alsina, per guanyar-se els favors de Tous, li va abonar 2.360 euros mensuals des del març del 2011 fins al febrer del 2012, ja que al març de 2012 es va produir la detenció dels acusats per aquests fets. En execució del pla preconcebut amb Alsina i Tous, Puignou va facilitar a aquest últim la documentació i informació necessàries per a l'elaboració del projecte que aquest havia de realitzar per encàrrec de l'administració.Segons el pla i preveient l'augment del nombre d'estacions a adjudicar, Alsina i Pastor, al capdavant dels quals hi havia Pujol, van constituir la societat Upprim perquè es veiés afavorida en el repartiment dels lots, aprofitant tant els acords als quals va arribar Tous amb les empreses interessades en el concurs, com les influències polítiques d'Oriol Pujol.

Enviar