La Garrotxa, el Montseny i el pla de Lleida compten amb els boscos més vulnerables en cas de sequera

Els roures i els faig són les espècies que més patirien els efectes de la sequera

ACN Girona.-La comarca de la Garrotxa, el massís del Montseny i el pla de Lleida tenen els boscos més vulnerables de Catalunya en cas d'una sequera. Així ho indica el Vulnemap, un mapa creat pel Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per detectar com afectarien diferents episodis de sequera als boscos. La predicció s'ha fet a partir de l'observació de l'afectació dels arbres en els episodis de sequera del 2013 i el 2016, combinat amb altres variables com la temperatura registrada, les pluges o la radiació que hi ha. Els roures i els faig són les espècies que notarien els primers símptomes de la sequera, mentre que les espècies coníferes serien més resistents.

La Garrotxa, Osona i la Noguera són les comarques amb els boscos més vulnerables en cas de sequera. Així ho prediu el Vulnemap, una nova eina que ha desenvolupat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) per calcular les afectacions que podria tenir un episodi de sequera en els boscos catalans. Segons una de les autores, Mireia Banqué, en cas de sequera lleu, les zones que es veurien afectades són "la Garrotxa, Osona i alguna comarca de la plana de Lleida".De tota manera, en casos de sequera més greus "sobretot afectarà a diversos punts de la demarcació de Girona", com ara la Garrotxa, el Ripollès o la Selva. De fet, en aquest escenari el Vulnemap fixa que més d'un 50% dels arbres de la Garrotxa tindrien una vulnerabilitat alta de notar els efectes d'aquest episodi. També tindria importants afectacions a les zones forestals de la Noguera.Banqué relaciona aquestes afectacions al tipus d'arbres que hi ha. De fet, el Vulnemap destaca que els roures caducifolis i els faigs "són les espècies més sensibles a les sequeres, segons demostra el nostre model". Per aquest motiu, punts de Catalunya en què hi predominen espècies més mediterrànies i seques estarien tan afectades.Una de les conseqüències de tenir boscs secs és que augmenti el risc d'incendi. Si en cas de sequera els arbres són vulnerables, vol dir que no tenen prou aigua per alimentar-se i que s'assequen i perden el fullatge. Això es converteix en un material molt perillós per la seva alta probabilitat d'encendre's.Un model basat en l'estat de salut dels arbresLa creació del Vulnemap és un encàrrec que va fer la Diputació de Girona al CREAF. A l'hora d'elaborar-lo s'han barrejat diferents variables. En primer lloc s'ha utilitzat una anàlisi sobre l'estat de salut dels arbres que es realitza anualment per part del CREAF. Concretament, s'han agafat les dades de tots els arbres que van patir la sequera durant el 2013 i el 2016.Sobre aquestes dades s'hi han aplicat variables climàtiques com ara la temperatura mitjana de cada punt, la radiació que rep la zona, la precipitació anual registrada. També s'ha tingut en compte la quantitat d'aigua que hi ha en cada bosc segons la seva proximitat a les conques fluvials i un mapa amb els tipus de pedra que hi ha en cada zona forestal.Amb totes aquestes dades, el Vulnemap ha previst quines afectacions poden tenir els boscos catalans en diferents episodis de sequera, segons la seva gravetat. A partir d'aquí, el CREAF posa a disposició de tothom aquesta nova eina "que ajudi a realitzar bones directrius de gestió forestal", ha detallat Mireia Banqué. Segons la creadora, "s'ha demostrat que la bona gestió és imprescindible per adaptar els nostres boscos a superar el canvi climàtic".Els boscos catalans absorbeixen el 10% del CO2 que es produeixDins de la presentació del Vulnemap, el CREAF ha aprofitat per fer una diagnosi de la situació catalana en la lluita contra el canvi climàtic. En aquest sentit, l'investigador del CREAF, Jordi Vayreda, ha detallat que els boscos catalans absorbeixen tan sols un 10% de les emissions de CO2 que es generen. Això significa que "caldria multiplicar per deu" les zones forestals per tal de poder arribar a un equilibri entre les emissions generades i les partícules que absorbeixen les plantes.De fet, Vayreda ha destacat que aquest 10% està per sota de la mitjana mundial. Arreu del món, els arbres arriben a utilitzar el 29% de tot el diòxid de carboni que s'emet per fer la fotosíntesi i transformar-lo en oxigen. Tot i així, l'investigador ha avançat que en els últims anys el percentatge d'arbredes al país està creixent.Alguns dels motius que podrien generar aquest augment són "el major aprofitament dels recursos dels boscos". De tota manera, Vayreda ha apuntat que "l'augment de l'arbrat pot augmentar l'estrès dels boscos", ja que actualment cada vegada hi ha menys aigua i majors temperatures i això provoca que els pocs recursos que hi ha s'hagin de repartir entre més arbres.

Enviar